Cada crepuscle
escriu en mots diferents
la melangia.
Violeta i entendrida
o taronja de foc.
escriu en mots diferents
la melangia.
Violeta i entendrida
o taronja de foc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Aaah! Quines ganes tenia de tornar a gaudir dels teus dibuixos i les teves paraules!
ResponEliminaM'encanta l'aquarel·la!
He buscat a la viquipèdia el significat de crepuscle i t'informo
ResponEliminaN'hi ha de dos tipus, el matutí i el vespertí.
d'aquests n'hi ha de tres classes:
El civil, el nàutic i l'astronòmic.
Però em quedo amb el teu ¡¡
Bon dia.
Sort que cada matí em fas recordar un estiu en què vam estar per aquelles terres.
ResponEliminaNo..si per mi que passaràs a la història de la pintura!! aquesta es molt bona. Quina atzavara més txula noia!!l'aquarela es fantàstica i l'altra també.
ResponEliminaAtzavara plena d'aigua
ResponEliminaels caragols no se t'atancen
doncs portes com a defensa
una punxa que els espanta.
.............. Anton.
L'atzavara es mou, en la aquarel-la, com si estigués dins d'un paisatge marí.
ResponEliminaEm quedo amb la melangia vestida taronja de foc. Així sembla una melangia molt més vital i optimista.
ResponEliminaAi, ai...no podia entrar...
ResponEliminaCrepuscle i melangia dues paraules que sovint es donen la mà. Taronja , rosat, violeta, vermellós... de vegades són reals , però potser canvien segons el nostre estat d'ànim en aquell moment...
Petons,
M. Roser
Benvingut, porquet! T'ho has passat bé? Has fet tota la no-feina que s'ha de fer per vacances? Una abraçada.
ResponEliminaPep, doncs jo no sabia que hi havia tants crepuscles! Gràcies per la informació! Una abraçada.
Oi que són boniques, Jp? :)
Miquel Àngel... no hi ha pas perill que passi a la història! :) en qualsevol cas estic contenta que t'agradi!
Quin vers més maco, Anton!
Òscar, doncs em sembla molt bé, ja fa per tu! Per a mi va a dies, hi ha dies per una i hi ha dies per l'altra... :) un petó, maco!
Petons, per a tu també, Mª Roser! Gràcies!
I ja ho saben, els aiguaxelidencs, que una artista com tu els està fent aquesta sèrie de regals imperdibles? Potser que algú els ho digui!
ResponEliminaDos colors melangiosos que de vegades es creuen, un al cel, l'altre a la mar...
ResponEliminaNomés una miqueta de melangia, una estoneta, i després continuem mirant endavant.
ResponEliminaVioleta i taronja, el color fred i el càlid, el fred és pel passat del que ja ha estat. El càlid pel present i el futur on hi ha caliu i la flama encara és encesa i està a les nostres mans fer-la créixer o fer-la minvar.
Bonic dibuix. Els colors que has triat m'agraden, són els millors per a pintar la melangia, besets
ResponEliminaA foc de vida
ResponEliminas'escriuen els mots més tendres
d'aquesta nit.
Meravellosos el teu crepuscles que ens parla de melangia, Carme, però també n'hi ha d'altres que ens duen tendresa i alegria embolcallades de blaus, roigs i morats. Possiblement, la millor hora del dia.
ResponEliminaUna abraçada!
Fins la melangia té colors per retraure'ns l'ànim, el violeta i el taronja...
ResponEliminam'encanta
Aissssssssss!
ResponEliminaM'has posat romàntica!
Arribarà un dia en que farem tots una trobada a una sala d'exposicions, a veure les teves pintures... Fins i tot vindrà en XEXU!! Imagina!! ;-))
ResponEliminaOstres, Ferran, no conec cap aiguaxelidenc! :)
ResponEliminaNoves Flors, bonics quan es creuen... també!
Barcelona, millor fer créixer les flames... sí són d'escalf.
Gràcies, rosana!
Cap al post, Jordi! Gràcies!
Galionar, i tant que sí, n'hi ha de moltes menes! Una abraçada.
Maria, és que hi ha melangies boniques com aquests colors!
Un petó, Eva!
Assumpta, fins i tot vindrà en XeXuuuu? No m'ho puc creure! ;) je, je, je...
Bé, jo he dit que vindrà... però potser ho farà camuflat :-DD
ResponEliminaPrecioses les aquarel·les.
ResponEliminaEts una "artistassa"!!!
Felicitats, Carme.