Aquarel·la sobre paper
Pastel sobre paper
Carícia sobre el paper,
dels mil tons de cada color
cada dit se n'amara.
...................................................Carme
Penjarem els colors
com mocador de benvinguda
i obtindrem la sensació
d'aigua barreix, vivent llacuna.
..................................................Anton
Carícia sobre el paper,
dels mil tons de cada color
cada dit se n'amara.
...................................................Carme
Penjarem els colors
com mocador de benvinguda
i obtindrem la sensació
d'aigua barreix, vivent llacuna.
..................................................Anton
No hi ha cap estil que no provis... Ets l'essència de la joventut, Carme... provar i aprendre... Genial!!! :-))
ResponEliminam'agraden, impacte.
ResponEliminaDe colors i de poesia.
ResponEliminaDibuixes i escrius.
Gaudeixes i fas gaudir.
Bon dia , Carme.
Els penjadors es multipliquen en la policromia capturada en el paper.
ResponEliminaDues tècniques, dues percepcions, dues textures...Una difumina la realitat, ajudada per l'aigua; l'altra l'apropa, gràcies a la interacció dels pigments en pols i la goma que intensifiquen el color. M'agraden molt, Carme.
Penjarem els colors
ResponEliminacom mocador de benvinguda
i obtindrem la sensació
d'aigua barreix, vivent llacuna.
.................Anton.
Molt bonic! Per cert, Portbou és el poble de la meva mare, ho sabies?, no?, doncs ja ho saps, he he. :)
ResponEliminaCarme, devia ser un espectacle molt curiós, tota aquesta colla de penjadors en algun lloc. La darrera quarel·la té una lluminositat preciosa, amb els seus cromatismes. És clar que a mi, els colors ocres, groguencs, marronosos, em tenen el cor robat.
ResponElimina(Ahir, una altra trobada fantàstica, un altre salt del món virtual al real: la Pilar. En la presentació del llibre Poesia a la frontera. Agost i setembre, quins dos mesos tan especials!)
Una forta abraçada!
Una carícia amb molts matisos de colors...el paper somriurà amb tantes pessigolles juganeres...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Assumpta, exactament això: provar i aprendre, experimentar, viure i equivocar-se i tornar a començar, sobre el paper i a la vida. Gràcies guapa! :)
ResponEliminaGràcies, Carme!
Paraules boniques, Pep, gràcies!
Pilar, doncs me n'alegro un munt que t'agradin. Sé que tu tens alguna cosa especial amb les imatges i la pintura. Gràcies!
Anton, t'afegeixo a dalt. Gràcies.
Josep lluís, ho sabia, ho sabia! M'ho va dir un ocellet fa uns quants dies, a rel dels meus dibuixos i fotos de Portbou. Vam passar un dia molt bonic allà. Tant que encara pinto els seus colors. Gràcies!
Galionar, una ben forta abraçada. La Pilar i tu no us coneixíeu? però si jo us vaig conèixer a Vilafranca el mateix dia! No m'ho puc creure! Gràcies per venir.
Mª Roser, moltes gràcies! Petons.
Quins tons més xulos, Carme! M'agrada molt, especialment, aquests pastel sobre paper; quina calidesa!!
ResponEliminaPenjadors que hauran d'estar ben fermats en terra de tramuntana , no fos que voleïn colors i sensacions.
ResponElimina;)
Noia, bocabadada em deixes cada cop que entro al teu blog!!!
ResponEliminaI avui per duplicat! No sabria quin triar.
Les aquarel·les m'han agradat sempre molt,
però els colors del pastel són una preciositat.
Felicitats, artista!
M'agraden aquests dibuixos! Originals, t'han quedat molt bé amb tanta coloraina.
ResponEliminaCom m'han agradat aquestes carícies, tan plenes de color, sobre el paper!!
ResponEliminaUna abraçada.
Ferran, m'alegro molt que t'agradi!
ResponEliminaRafel, Un dia de mercat a Portbou té la seva gràcia... però aquell dia no feia tramuntana, no! :)
Moltes gràcies, Glòria!
Una abraçada, Montse!