Tots els que passeu per aquí, ja sabeu de les col·laboracions conjuntes per la marató de TV3. L'Anton havia d'enviar-me la seva rosa, perquè jo hi escrigués a sobre el meu text i la fes arribar al Taulí, que és un dels llocs on es fa l'exposició per la Marató. La sorpresa, és que dins del sobre, hi havia propina, molta propina.
Gràcies per la teva generositat, Anton! procurarem lluïr-los de la millor manera possible!
Bé, no diré res nou, però aquest Anton és un artista. Ja sabeu que de poesia jo no en sé, així que no puc valorar els poemes, però els que en sabeu més en destaqueu tant els escrits com les imatges. Això és talent.
ResponEliminaUau, la teua cara està genial, molt aconseguida. Sí que és un artista, l'Anton.
ResponEliminaQuan l'hagis enviat al Taulí m'ho dius, que passaré a veure-ho!
ResponEliminaAnton és un crack...
Un petó dolç, nina
:¬)***
jo això ja més que propina es paga doble....
ResponEliminaEscolta, Carme, les mides quines han de ser? Miraré de buscar una pintura de les meves, te l'he d'enviar? Jo no escric poemes i clar, l'hauràs de fer tu. Bé, en tinc un, de molt petitó que vaig posar a la Roda? o a Itineràncies? El recordes? Ara no tinc temps ni d'escriu-re'l!
ResponEliminaBé ja diràs...
És tot un articta l'Anton.
ResponEliminaXeXu, de talent en té molt i d'humanitat i saviesa més encara!
ResponEliminaJa fa temps que tenia la meva cara, virtual, Noves Flors, és un regal de fa uns anys, però ara la tinc en paper. Il·lusió doble, dos cops, el primer i ara.
Barbo, ja t'avisaré, ja t'avisaré. Realment l'Anton és un crack! Fins i tot jo passaré a veure-ho!
garbí, em sembla que fins i tot és més que paga doble :)
Una pintura de les teves, Anna? Quin luxe, nina! El poema ha de ser sobre trasplantaments que és el tema de la Marató d'aquest any. Però encara que jo escrigui el poema. Hauries de ser tu que el posa sobre el teu quadre, eh? Que jo no voldria fer cap disbarat...
ResponEliminacarme, realment sí que ho és!
Carme , ja veig que els artistes s'atrauen .Felicitats al dos.
ResponEliminaM. Roser
Magnífica sorpresa, magnífic detall, magnífica persona!! :-))
ResponEliminaUau! però quin regal més preciós! Són genials, espectaculars... ja m'agradaria saber dibuixar així... però no he nascut amb aquest do... resignació!
ResponEliminaQuin regal més bonic... i tu estàs guapissima. L'Anton és un artista!
ResponEliminaUn regal ben merescut, Carme; el teu retrat és sensacional, i els altres ni cal dir-ho! L'Anton és un gran artista amb les aquarel·les. Felicitats a tos dos per l'obra desinteressada que esteu fent.
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies, Mª Roser!
ResponEliminaAssumpta, realment una gran sorpresa!
l'Anton, en té molts de dons, porquet, però tothom té els seus, tu també els tens!
Gràcies Glòria!
Moltíssimes gràcies, galionar!
La generositat sempre té recompensa!
ResponEliminaMe n'alegro de que l'Antón sigui també tant generós.
Un senyor artista! Són preciosos!
Cultura. En sentit ampli i generós.
ResponEliminaSón realment extraordinaris. Entenc la il·lusió que t'ha fet rebre'ls, és un regal preciós!! :-)
ResponEliminaEl senyor Anton és ... especial.
ResponEliminaVa ser un dels meus favorits per als premis Cats.
Bona tarda Carme, ja tens flors per tot l'any:)
Sorpreses així sempre són benvingudes.T'ho mereixes!
ResponEliminaPerò vejam, es pot saber quants artistes sou, vosaltres?? Quan no és un dibuix és un poema, o una foto, o una composició de poema i dibuix basat en una foto... Sou uns cracks!
ResponEliminaquin regalàs!! i quin parell d'artistes!!!
ResponEliminaI escolta, ha de ser figuratiu per nassos?
ResponEliminaPot ser un dibuix, pintura, qualsevol cosa? Les mides? S'ha d'emmarcar?
NO sé res! On s'ha de dur, el termini...en fi, les coses típiques...
Tens tota la raó Fanal Blau!
ResponEliminaGràcies Jordi!
Gràcies, MC!
Ho sé, ho sé, Pere! Bona nit i bon cap de setmana.
Gràcies, maria!
Ferran... aquí hi ha artistes i "enjogassats" :)
Gràcies rits!
Anna, no cal que sigui figuratiu, pot ser qualsevol cosa: dibuix pintura o el que vulguis. Més petit de 50 cm i no hi ha mínim. Crec que no cal emmarcar-lo. I la web o el blog és: http://poemesperalamarato.blogspot.com/p/exposicions.html
Regals com aquests són impagables!! Sou uns artistassos tots dos!!
ResponEliminaAbraçadetes
Enhorabona, Carme. Tenir amics així sempre ompli la vida de felicitat. Un detall que cal saber valorar, no sempre tenim la sort de tenir gent tan agraïda i generosa.
ResponEliminaA gaudir de la seua amistat, Carme.
Petons
A tots vosaltres GRÀCIES. I de la CARME, he de dir, que per més sabut no fa mal, que la seva generositat arriba a tot arreu.
ResponEliminaFa temps que li vaig a roda.. I quan sembla que l'atrapo esprinta i tornem-HI
Ella sap que em recorda a la meva mare que sempre amb amor em fuetejava, ANTON, QUI MOLT DORM POC VIU. (mireu la part figurativa i endinseu-vos en el TREBALL, VOLUNTAD. Aquella persona era com un rellotge tot ordenat i sempre li quedava temps... Miracles. Mireu, la Carme, és d'admirar el que fs, fa això...i té temps per tot per que no el malgasta.
I aquesta és una de les coses entre altres en que conflueixen amb el record de la mare, els anys no compten al viure sinó com es viu.
Paro, per que ella ja sap que la tinc en gran estima... com a totta aquesta tela d'aranya que ens repta cada dia a ser-hi.
......................
Avui, tinc una notícia que no sé com prendre-la, si veniu hi llegiu el coment. de CARLES ...m'ofereix l'editar el meu blog en llibre digital...He caigut de cul.
Jo, fará el dia cinc de nov, els set messos que edito un altre blog dedicat al meu fill ( Una persona com la Carme em va donar els primers copets per que la bicicleta rodés. Amb el programa ISSUU hi faig uns llibrets, n?hi ha ara, 24. i sabeu quantes persones hi han entrat, doncs 110.000, en set messos i 430000 clics... Podeu comprendre que una persona com jo que no tinc cap estudi de res i que mitjançant aquests mitjants ...
he de dir que no sé on soc.
I acabo. Perdoneu l'expansió, però em bull el cap...
GRACIES A TOTS...Aniré continuant mentres pugui. Una abraçada Anton.
............
Ja sap la carme que porto uns dies amb altres quefers i estic poc per aquí.
Saber donar, saber rebre..., ho considero un do.
ResponEliminaSón precioses les pintures, Carme. M'agrada el que compartiu tots dos i que ens feu partícips.
Us abraço ben fort.
Crec que no calen més paraules que gràcies per una banda i felicitats per l'algtra. Dedicades les dues a tots dos pq tots dos us mereixeu l'agraiment de tots plegats així com les nostres felicitacions per la vostra capacitat creadora, la vostra sensibilitat artística i la vostra generositat en compartir amb nosaltres això tant bonic que teniu a dintre. Un petó molt fort a tots dos.
ResponEliminaGENEROSITAT EN MAJÚSCULES!
ResponEliminaFelicitats a tost dos...artistassos!
Ostressss!! Quines pintures més maques!!! Sí que està ben fet, sí. Estaran contents, els del Taulí!
ResponEliminaHi han persones capaçes de fer be tot el que es proposin..felicitats als dos
ResponEliminaQuin artistàs l'Anton! No el coneixia però m'ha encantat veure els seus dibuixos. Una meravella i a sobre per a una preciosa causa!
ResponEliminauns quadres preciosos! aquest Anton és tot un artista, com s'ha dit per aqui. I jo sóc de Sabadell, a veure si m'acosto un dia al Taulí a veure la expo. Bé, és una intenció, però de tempts no me'n sobra, la veritat... :) per cert, la marató d'aquest any per a què és?
ResponEliminaCarme, quins dibuixos més bonics! Jo també vull passar-m'hi pel Taulí.
ResponEliminaAbraçadetes, Albanta!
ResponEliminaJoana, des que ens coneixem l'Anton i jo (només pels blogs) jo diria que ha estat sempre molt fàcil gaudir sempre de la seva amistat!
Anton, moltes gràcies per tot i pel teu llarg comentari també... ja ens agrada que ens expliquis coses, si són positives millor!
Jo també t'abraço, Pilar!
Laura, un petó ben gros per a tu!
Una abraçada, Joana!
Yáiza, que no són pas totes pel Taulí, eh? :)
Moltes gràcies, sargantana!
Caterina, és un artista incansable... i un amic sempre disposat a participar i a ajudar en tot el que li proposo. :)
Anna, la marató d'aquest any, va sobre trasplantaments! I ja estaria bé que hi anés força gent a l'exposició del Taulí. A veure si es venen tots i es recullen molts diners! :)
Marta, doncs moltes gràcies!
La Carme i l'Anton , l'Anton i la Carme, qui encalça a qui? La resposta no es necessària. Crec que tots dos aneu de costat!
ResponEliminaSou ànimes que es complementes a la perfecció. Felicitats a tots dos.
complementen, perdó
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!
ResponElimina