divendres, 3 d’agost del 2012

Fotos antigues del Mont Perdut

En aquella  època  fèiem poques  fotos... això era  l'agost  1972.

Les panoràmiques  des  de dalt,  sí que les  tinc...  ni les  poso  de dolentes  que són...

Si que es  veu  que el  "Lago  helado"  fa honor  al seu nom,  guardant  fins  i tot  a ple  estiu  una mica  de gel.




 Pujant  las  "clavijas  de Soaso"  sense  la cadena  que  ara  es  veu  a la  foto del porquet

 Des  de  Goritz  mirant  cap al Mont  Perdut.

 El  lago Helado

El Mont  perdut  des  del  llac  gelat.

 El llac  gelat  i el  Cilindro  des  del Mont  Perdut.

41 comentaris:

  1. Feiem poques fotos però, n'érem més conscients, no eren gratis com ara.

    La ruta al Mont Perdut és impressionant, per dir-ho d'una manera educada.

    Bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no eren gratis, més aviat valien molts diners! I s'havia de controlar una mica.

      M'ha fet gràcia comparar les fotos amb les del porquet! Hi havia més neu aleshores!

      Bona nit, Jp!

      Elimina
  2. Així m'agrada, fent la competència a en Porquet! Ha plogut he Carme? Ostres, el 72... a mi no em tenien ni pensat.

    ResponElimina
  3. lo paisatge és impressionat, i que xules les fotos quan se nota que estan fetes fa anys.

    se'm fa estrany llegir "mont perdut". me fa pensar en "món perdut". no t'agrada "monte perdido"?

    la de les trenes, ets tu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és pas que no m'agradi, però m'ha sortit així.

      Sí que sóc jo la de les trenes! :)

      Elimina
  4. Ha canviat bastant el tema fotografia. Abans no en feies masses per no gastar, i de vegades et trobaves un bon desastre al revelar-les.
    M'ha agradat veure aquestes fotos de fa ja uns anyets

    ResponElimina
  5. Les fotos es veuen antigues però estan molt bé. Jo en tinc de semblants del 1973 i el gel, efectivament era més abundós que el que hi ha ara. Suposo que passa igual que al Aneto. La cèlebre glacera ha disminuït de mida de manera molt considerable en els últims 30 anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això m'ha fet gràcia de comparar les fotos antigues amb les del porquet... per veure la diferència!

      Elimina
  6. del quehem d'estar contens és que el lloc encara es conserva en molt bon estat

    ResponElimina
  7. Ummmmm...quines fotos més maques. Saps? la "modernitat" de la fotografía ha canviat el concepte del que era una bona foto. Ara només cal tenir una càmara, gairabé ho fa tot. Però a mi m´agraden molt més les antigues.

    Bones trenes, pardiez!!

    Bessets de pre-vacances, iupiiiiiiiii!!

    ResponElimina
  8. Ostres, quines imatges! Quins records! Jo en tinc unes de fotos d'aquesta zona que tenen el mateix color que les teves i pensava que era que la meva càmera era dolenta i havien perdut el color...
    Ara fa uns quants estius, no recordo ni l'any, vam passar-hi un mes d'agost al camping de Torla fent muntanya amunt i avall...Hi vam anar més d'un estiu. Ara fa temps que ens dediquem a muntanyes d'una altra alçada o directament a les valls i les planes, però el record és inesborrable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em dedico a altres alçades, ja fa uns anys! :) Però el record si que dura i són records molt bonics!

      Elimina
  9. A mi les fotos antigues em tenen el cor robat! Aquestes teves són impressionants, el paisatge s'ho val. A mi també m'ha fet gràcia comparar-les amb les del Porquet. Un mateix lloc que ha canviat amb el temps i uns personatges ben diferents. Ets tu la de les trenes? Quina gràcia ;) Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, sóc jo la de les trenes! A mi també em feia gràcia la comparació amb les del porquet!

      Elimina
  10. Quines fotos més maques!!! :-))

    Sí, ja sé que el paisatge està molt bé i tal, però jo m'he aturat a mirar-vos més a vosaltres... quines trenes, CARME!! Segur que les dúiem a la mateixa època... tinc una foto meva de l'any 72 amb trenes, t'ho prometo!!! :-))

    I l'Enric, perquè segur que és ell, està guapíssim!!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és l'Enric i la de els trenes sóc jo. Jo portava trenes quan tenia 10 anys i com pots veurem també quan en tenia 20. No sempre, la cabellera deixada anar també m'agradava. :)

      Elimina
  11. Aix Carme, m'has recordat les fotos "d' antes", quan se´n feien tan poquetes, que ara de grans ens busquem i trobem petites mostres de tot el que vivíem.
    Gràcies per compartir la teva història amb imatges de fa molt temps, però que són ben vives!!!

    ResponElimina
  12. Gràcies per compartir-les, Carme! Un petonàs!

    ResponElimina
  13. Són molt xules les fotos, ja se sap que les fotos antigues amoroseixen els colors, tenen com una pàtina que les fa més viscudes.
    Records molt bonics, que t'agraeixo vulguis compartir amb nosaltres, els teus amics catosfèrics.
    Una abraçadeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçadeta, Glòria, gràcies per venir i compartir-los!

      Elimina
  14. Bones fotos, però abans no les podiem veure ni tornar-les a fer. Haviem d'esperar revelar el carret. Vaig veient les teves pintures, cada vegada més elaborades. Bon estiu!

    ResponElimina
  15. M'agraden molt les fotos antigues, sobretot quan agafen aquell to, una mica descolorit...Una excursió molt bonica...Jo també era "xirucaire" i també portava trenes...Ets tu la noia embadalida amb el paisatge?
    Petons.

    ResponElimina
  16. Caram, veient les teves fotos i les del Porquet, tan igual i tan diferent!
    Molt boniques!!!! L'any 72 és l'any que es van casar els pares, aviam si tb hi ha coincidència, com l'any de neixament de la teva filla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, nosaltres els portàvem avantatge. he, he, he... Ens vam casar el 70!

      Un petó, preciosa!

      Elimina
  17. Records llunyans que retornen paisatges viscuts!

    Petons bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha coses que desperten les ganes de recordar... Bona nit, mar.

      Un petó!

      Elimina
  18. Ooooooh Carme!!!! Gràcies i gràcies per fer aquest post! (vaig tard però vaig arribant a tot arreu!). Les fotos són precioses! Què dir, quantes coses comentaria. Per exemple, la darrera foto amb el Cilindro, el Lago Helado i l'inici de l'Escupidera nevada... buf, és senzillament espectacular. Preciosa! I les clavijas! Què bo! Sense cadena! Ja es veia que la cadena era força més recent que les pròpies clavijas, i tant! Carme, és espectacular, amb 10 anyet jo no feia pas aquestes coses! Ni de conya! Enhorabona... m'agrada veure que corre sang aventurera per les teves venes també!

    I com diu la Rits, tan igual i tan diferent... La quantitat de neu que hi havia en ple mes d'agost, el llac encara gelat en part... potser va ser un estiu més fred o un hivern més rigurós, però indubtablement el procés d'escalfament està fent la seva feina.

    I les vistes de la Vall d'Ordesa... sembla que sigui la mateixa quaranta anys després... però no és exactament igual. El riu sembla haver variat lleugerament el recorregut, però sobretot, sobretot.... el camí que fa la gent està extremadament més fressat ara que no pas l'any 72! Una mostra de com la muntanya, en certs punts, també està patint els efectes de la massificació.

    Ai Carme, com m'ha agradat aquest post! Mil gràcies i mil potxons!

    ResponElimina
  19. Vols dir que tenies 10 anys l'any 72, porquet? :)

    M'alegro q e hagis gaudit de les comparacions, com jo mateixa... em va fer molt a il·lusió veure les teves fotos també.

    Un potxonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Carme, m'explico fatal... volia dir que jo, amb 10 anyets, no feia pas aquestes excursions tan grans! Jo, al 72, encara no havia ni nascut! Bon dia!!!

      Elimina
    2. No, si ja sabia jo que ets molt jovenet... però no entenia pas què hi feien els 10 anys en el teu comentari.

      Jo tampoc feia aquestes coses amb 10 anys... les feia amb 20, encara que portés trenes! :)

      Elimina
  20. I jo em vaig perdre aquest post tan i tan bonic???? No pot marxar una de vacances..... ;))
    Com també han dit per aquí dalt les fotografies antigues em tenen el cor robat, són especials, úniques.... sol se'n feia una i no es podia veure com quedàven fins que es revelàven... I la noia de les trenes...... una preciositat!!!! Em recordes a mi... (i això que sóc molt joveneta... però va haver una llarga època de la meva vida en que sempre duia dues trenes).
    Jo també vull fer el Monte Perdido!!!!!!!!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, amunt i crits, Alba! Cap al Monte Perdido! Val la pena, tot plegat és preciós, preciós: la Vall d'Ordesa, Soaso, Goritz... tot...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari