-Tanca, noieta, tanca aquest finestral, tanca'l, dona! Estaràs millor. Deixaràs fora, aquesta buidor que es va instal·lant a dins, aquest aire tebi que et gela sovint, les paraules i gestos que et confonen. Tanca'l!
- Ja tancaré...
- Va, dona, tanca.
- Ja tanco, ja tanco, un moment... un moment...
a vegades costa tancar..doncs que vingui un corrent d'aire i doni un cop de mà..!:)
ResponEliminaquin dibuix més bonic, com m'agrada Ceret!
Gràcies! A mi també m'agrada molt Ceret! I pel que fa a tancar, a vegades esperem coses que sabem que ja no arribaran mai més i sí s'ha de tancar al menys aquesta esperança.
ResponEliminaUna aquarel·la FAN-TÀS-TI-CA!! MAGNÍFICA!! Què bé et queden les finestres, els balcons, les baranes, les plantes... tot!! :-))
ResponEliminaMoltes gràcies, guapa!
Eliminam'agradan tant els teus dibuixos que quan se t'acabi la llibreta em comprometo a subministrarten mes...jajajjajaj
ResponEliminadiguem interesada...
petons
Encara em falten unes quantes pàgines, però fa dies que penso que qui sap si el destí d'aquesta llibreta és tornar a Figueres! :) I mira, que encara no sabia que eres interessada :D he, he, he... gràcies, guapa!
EliminaUn dibuix preciós, Carme; que bé que et queden les finestres, balcons i finestrals! Jo no tancaria en aquest cas, sinó que faria ben bé el contrari:
ResponElimina-Obre’l, noieta, obre aquest finestral de bat a bat, obre’l del tot, dona! Estaràs millor. Que fugi cel enllà aquesta buidor que s’ha instal•lat a dins, aquest aire tebi que et gela sovint, les paraules i gestos que et confonen. Obre’l del tot!
-Ja l’obriré…
-Va, dona, obre’l.
-Ja l’obro, ja l’obro, un moment… un moment.
Però és clar, ja no seria la teva història sinó la meva. Una forta abraçada!
Doncs mira, Galionar, m'agrada més la teva que la meva! Gràcies i una abraçada.
EliminaTrobo magnífiques aquestes finestres, una mica obertes perquè hi corri l'aire. Una abraçada!!
EliminaCada dia millor,faràs apujar les llibretes :-)
ResponEliminaEi, ei, ei... que jo amb el preu no hi tinc res a veure! ;)
EliminaÉs molt xula l'aqurel·la, la porta està oberta de veritat!
ResponEliminaGràcies, XeXu!
EliminaBalcons i finestres, sempre et queden precioses!! i crec, que sí, que hauria d´obrir tot per renovar l´aire, tancar les portes i finestres porta més fosca a l´ànima...Si el sentit és donar fi a un mal moment, llavors si cal tancar ben fort i començar de nou.
ResponEliminaM´agraden les teves pinzellades, cada cop més hi vas deixant el cor i això es nota, dia rere dia.
Nanit nina!
Em feu pensar que l'ànima, com les finestres, no es pot tenir ni sempre oberta del tot ni sempre tancada del tot. A cada moment... ens cal una cosa diferent.
EliminaGràcies, lluneta, bon dia!
A vegades costa tancar/trencar.
ResponEliminaEl dibuix m'agrada molt.
Gràcies, Glòria!
EliminaNo m'estranya que la noieta es resisteixi a tancar el finestral...A Ceret es respira un aire molt diferent!!... Jo encara el recordo!!
ResponEliminaPotser serà bo que deixi obert el finestral i que ventili aquests aires insans que porta dins!!
Quina quantitat de detalls per observar en el teu dibuix!!.... Aquesta "llibreta de camamilla", me la imagino com un petit tresor teu.I a més, m'agrada molt com l'has retrata't.
Una abraçada.
Gràcies, Montse, a vegades em costa que em quedin bé les fotos... sempre dic que no són el meu fort, la llum, l'enfoc. Em faria falta una fotògrafa com tu per retratar-me els dibuixos. :) Una abraçada.
EliminaDoncs no sé, amb la calor que fa, jo la deixaria. Han caigut quatre gotes i ara a suar.
ResponEliminaOberta, oi? Et faré cas Jp!
EliminaNo Carme, que no la tanqui, que entra un aire fresquet perfumat de l'olor de la terra mullada...
ResponEliminaPetonets.
M'heu convençut totalment... que quedi oberta, doncs!
EliminaFas uns dibuixos tan reals..... sembla que en qualsevol moment pot apareixer la noia a tancar el finestral!
ResponEliminaLes finestres se'm donen bé! :) Les noies no gens... per això s'amaguen!
EliminaCeret! Jo hi vaig passar un cap de setmana romàntic ara ja fa uns anys... Quins records, a través del teu dibuix!
ResponElimina