Home! Si fa un fred que pela, com havia de deixar alguna cosa oberta? No, no, està tot tancat i barrat.
Però aquest meu pis què s'ha pensat? Com si fos un mag que es treu un conill del barret, el meu pis s'ha tret un gat de la màniga. Perquè el gat no ha pogut entrar per enlloc.
Us juro que quan he marxat no hi era. Jo mai no he tingut gat.
I ara què faig jo amb aquest animal? Tècnicament és meu, perquè ha "nascut" a casa meva. Bé, el meu pis se l'ha tret de la màniga, però és com haver nascut, no?
"És meu", em dic amb desesperació, "és meu" mentre ell m'acompanya meeeeuuuu, meeeeuuuu.... Si jo mai no he volgut tenir cap gat.
Amics, amigues, estimats tots, algú de vosaltres no voldria un gatet... és moníssim, de veritat!
Ha,ha, ha, m'has recordat un conte de Pere Calders (crec recordar) en què, de la nit al matí, al protagonista li creix un arbre al saló.
ResponEliminaNo sé pas què és pitjor eh? :)
ResponEliminaEl destí vol que tinguis gat, a més, el pots anomenar "Puf", per allò de màgic ;-)
ResponEliminaJoan, aquest destí no m'agrada gens... em sembla que l'hauré de canviar!
EliminaDe veritat t'ho dic, queda-te'l, Joan, és moníssim, segur que a tu t'encantarà! :D
he, he, he...
Es diu llibertat el gatet,potser...?
ResponEliminaQuin comentari més poètic, Joan. :)
EliminaAra... si em permets estripar-lo: T'asseguro que si m'apareix la llibertat, me la quedo, fins i tot en forma de gat
Abans els gats te'ls donaven o els compraves, però ara amb tanta tecnologia, de sobte apareix un gat a casa sense haver-lo demanat. Quanta modernitat, no sé on anirem a parar.
ResponEliminaNo sé on anirem a parar... Jp, tu no voldràs pas un gatet? :)
EliminaBé, potser tot plegat té alguna relació amb la física quàntica, que seguint no sé quina teoria, i depén de si hi ha o no un espectador, pots ser que les coses hi siguin o no hi siguin...:)
ResponEliminaUna molt bona ocurrència, la del teu conte, Carme. Una abraçada!
Segur, que sí. El títol podria ser "El gat quàntic", Abraçades... un pilonet que et durin fins divendres!
Eliminan'estàs segura que has entrat a casa teva? ves en compte... el gat podria tenir un ensurt si entres a casa seva sense avisar..!
ResponEliminaSi dona! només em faltava aquesta que se m'apoderés de cas meva! casum el gat!
Eliminahe, he, he...
Ara, quan obri la porta del pis, escoltaré si sento cap merremeu. Oh jo tampoc vull que m'aparegui un gat per casa. Noooooo! tinc "al·lèrgia" al pel.
ResponEliminaA tu no te l'ofereixo pas, doncs! Montse has vist el meu post de Bellmunt? :)
Eliminasiiiii que bonic ARTISTASSA!!!!
EliminaJo el veig una mica esterrufat com per tenir-lo d'animal de companyia.......
ResponEliminaMai no tindria cap gat
Eliminai menys si és estarrufat!
Nena, quina imaginació...
ResponEliminaJo me'l quedaria, està una mica estarrufat, com diu en Gassull, però això és perquè encara no s'ha fet a la casa. Grata-li el caparró i veuràs com us feu amics.
I si s'hi torna i me'l grata ell a mi? Les seves ungles... no sé si m'agradarien gaire? :D
EliminaHas provat de posar-li música?...diuen que va molt bé, jejje
ResponEliminaMàgia de la bona, ehhh!!
Aferradetes!!
:D Música, va ho provaré!!!!
EliminaAferradetes, preciosa!
Però de veritat t'ha aparegut un gat????!!!
ResponEliminaGeneració espontànea! ja ja ja!
Ja sabia jo que existia!!!! :P
Si segur que us acabareu entenent la mar de bé!!!
:)
Per sort, no és de veritat... no, no, Gerònima, no cridis el mal temps!!!! :D :P
EliminaHahahaha ostres què fort!! :-)) Boníssim!!!
ResponEliminaBé, CARME, no és per desanimar-te... però sospito que alguna cosa hi deu haver a casa teva que provoca l'aparició de gats per generació espontània... Demà te'n trobaràs un parell més :-DDDDD
Assumpta, aquestes idees, ni de broma!!!! :-DDDD
EliminaHahahahahaha
EliminaCarme, ets molt bona, eh?! és molt molt imaginatiu. Ara em fas pensar en què m'agradaria trobar quan arribi a casa aquesta tarda, mmm... ui ui... això enganxa...
ResponEliminaPetons ;)
Va Sílvia! Organitza-ho! La idea és boníssima per a participar-hi tothom! Què voldries trobar en arribar a casa? Jo també m'hi enganxo!
EliminaPetonassos!
Tota una sorpresa si em passés una cosa així. Sembla cosa de màgia, jo diria que és el gat que t'ha triat a tu i per tant em sembla que t'hauràs d'acabar acostumant a la seva companyia perquè, contestant la teva pregunta abans de que me la facis, jo tampoc el vull el gat. ;-DD
ResponEliminaQue insolidari ets Mc! Jo que confiava en tu...
EliminaNi compartit no el voldries?
Una setmana tu i una setmana jo?
Va, home, t'agradaria, és moníssim, ja t'ho he dit! :DDDDDDD
Si tu no el vols i ell ha ocupat casa teva, tens un problema, el veig molt estarrufat d'estar a casa teva.
ResponEliminaDoncs sí, tinc un problema bastant gros!
EliminaSembla que sigui un episodi de la dimensió desconeguda...El que caldria saber és si l'estarrufamenta, és de complaença o t'està "bufant". Ull viu!!!
ResponEliminaPetonets.
No me'n fio ni un pèl ... encara m'esgarraparà! petonassos!
EliminaNo sé com s'ho fan aquests pisos per parir tant. No sé pas on anirem a parar.
ResponEliminaRes ja no és el que era, Jordi! Tot s'ha capgirat... he, he, he...
EliminaEsplèndid el dibuix de l'apunt anteiror.
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaHo sento, jo ja en tinc dos de reals.
ResponEliminaPerò vols dir que no t'aniria bé un raticida ecològic?
AAAAAAAAAAAAAAAGGGGGGGGGGGGGGGGGHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!
EliminaQue vols dir que també tinc rates o ratolins?
he, he, he.... ets dolent eh? :) :D
Carme, un conte molt original, tendre i divertit! M'encanta, moltíssimes gràcies!
ResponElimina