La llum s'escapa,
fugitiva,
còmplice dels nostres ulls.
De cada color
ens n'arriben matisos diferents.
Assedegats de claror
ens bevem amb la mirada
cada espurna que belluga.
PD: són uns versos inspirats en una foto de la Montse , una foto amb tanta llum que no sé reproduir, per això he posat un altre dibuix que ja tenia fet.
Ai, filla meva, quan veig les teves aquarel·les les voldria totes!!... Em produeixen una reacció positiva :-))
ResponEliminaSón terapèutiques? ;-))
He, he, he... Si són terapèutiques potser que les utilitzi a la feina... no se m'havia acudit mai!!!
EliminaProva-ho!! :-))
EliminaQue hi surtin arbres, plantes... marrons i verds... natura :-))
La llum se'n va a buscar més colors, perquè la nostra mirada pugui gaudir de tota la seva bellesa...
ResponEliminaEls colors influeixen en el nostre estat d'ànim...
La llum sempre ofereix mil mirades diferents...
EliminaSembla una escena després de la pluja, si era així, ho has aconseguit. És molt difícil controlar la pintura humida, però tu ho fas fàcil.
ResponEliminaJp, ara em fas riure amb això que ho faig fàcil... ho faig com puc i com surt. No controlo pas el que vull que surti sinó que vaig fent i surt el que surt. El voldria repetir i sortiria ben diferent... I no, no era després de la pluja... catxís! podia haver dit que sí, però no, és que no ho era! :)
EliminaGràcies pels ànims. Avui és el tercer cop que ho dic, però és cert. Pinto perquè vosaltres m'heu animat sempre. Molt. I me n'heu fet venir més ganes, i més i més.
Una abraçada, Jp i Bon cap de setmana!
I ho fas molt bé, encara que tu diguis que com surt...màgia des del teu dits arriba sempre a nosaltres.
ResponEliminaAferradeta, nina!
Gràcies, sa lluna, crec fermament que per aquí sabem crear una màgia compartida.
EliminaUna abraçada i molt bon cap de setmana. Cuida't molt!!!
El teu poema m'ha portat a recordar un trosset de la cançó d'en Raimon "tots els colors del verd" cantant al País Basc. I es que el joc de llums i ombres ens porten sempre a gaudir aquesta arribada de matisos diferents. Bonic poema.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Gràcies, Carme! Molt bon cap de setmana!
EliminaM'agrada molt el traç i la llum que desprenen els teus dibuixos!!...No et queden així per casualitat d'anar fent...Tota aquesta sensibilitat i aquesta traça, la portes dins.
ResponEliminaI com l'Assumpta, també et diré, que transmeten la sensació d'alegria i positivisme!!
I per descomptat, em fa molta il.lusió que una imatge meva hagi posat en marxa la teva creació.
Gràcies per tot.
Una abraçada.
Ja saps que sempre les teves imatges m'inspiren, Montse!
EliminaEm surten paraules sense gairebé pensar-les, aquí les he portat una mica més arregladetes. :)
Uy que Gandul!! que estic amb TU he? Passa pas res Carmeta . Canvis de paradigma +- = 0 Trobut que això de pintar ho fais molt beníssim, cada vegada millor i mes intens .m'agrada molt .Saps que ja tinc la canço de Pandero Quasi mig acabada? en que torni a portar les copses de gravar de Pons , t'en faré un disc Particular per a TU . Tardo molt però TU nop et desanimis he que arribarà.
ResponEliminaUna abraçada
Miquelangelet
Miquelangelet, tranquil, quer això dels canvis de paradigma passa a les millors famílies! :) aix! quina ilu i quins nervis! no trobo pas que tardis molt... que tot vol el seu temps! Una abraçada!
EliminaTan en aquesta com en l'anterior és respira Empordà al cent per cent, net i engrescador gràcies a la tramuntana que aquests dies ens desperta unes olors que anuncien tardor.
ResponEliminaGràcies, Joan! que em diguis això té un gran valor per a mi! Una abraçada.
EliminaÉs meravellosa la complicitat entre els nostres ulls i la llum i els colors, tal com passa amb la complicitat amb les paraules.
ResponEliminaBen cert, Noves Flors, són dues complicitats que s'assemblen, tenen moltes coses en comú. Gràcies, bonica!
EliminaLa llum sempre s'escapa. Ho fa expressament per crear-nos un sentiment d'enyor en no tenir-la, el qual ens impulsa a cercarla constantment.
ResponEliminaAh! vaja! així que ho fa expressament la molt trapella! És fa desitjar! ;)
Elimina