dijous, 13 de setembre de 2012

Vilopriu 1


No  totes  les  teulades  tenen el mateix  pendent,  ni la mateixa  mida  i  la  pluja hi  cau  igual. L'aigua  hi flueix  pendent  avall.  Fluirem  submergits  en la vida,  com l'aigua  llisca  pels teulats.  Què importa si  més  ràpids  o més  lents,  què  importa  si  més  intensament  o  més  pausadament.  Finalment  l'aigua,  en una mesura  o altra  sempre  fa  camí  cap al  mar...

26 comentaris:

  1. Deixar que la vida flueixi al ritme que ens pertoca, de vegades més ràpid, d´altres més lentament... més tard o més d´hora arribarem.

    Uns bessets de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fluir, tan fàcil que sembla i tan difícil que ens ho fem de vegades...

      Una abraçadeta.

      Elimina
  2. Que és el seu camí natural. I els camins naturals s'han de seguir, o deixar que es facin.

    ResponElimina
  3. De vegades l'aigua queda embassada, llavors s'evapora i ha de tornar a començar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan és poqueta, tens raó, quan és molta tira avall, avall...

      Elimina

  4. Jo ho deia en poeta "Nuestras vidas son los rios...
    Sembla molt senzill...però a vegades resulta tot tan complicat!

    ResponElimina
  5. Tot canvia, res roman. L'aigua del riu no és mai la mateixa, sort dels canvis. És bonica la pintura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Sort dels canvis", sempre és una fantàstica manera de mirar-ho, ja que els canvis és l'única cosa a la vida que tenim assegurada. Tot canvia... ben cert.

      Petonassos, bonica!

      Elimina
  6. Bona observació i reflexió sobre la vida!!...Si tot va bé, a poguè ser, què aquest fluir sigui lent, intens i ple de bones vibracions!!
    Caldrà fer algún treball a aquesta teulada perquè no deixi lliscar l'aigua massa depresa!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... tunejar la teulada de la vida, perquè no passi tan ràpid.
      Montse... quina gran idea! ;)

      Elimina
  7. Passejaré pels teulats a pit descobert mirant al lluny i a l'aprop ,sentint la gatzara del carrer i embrocant-me a galtes el sol, l'airet dolç i el cant dels ocells... I em vindrà a veure la empatia de sentir-me tocant el cel havent pujat del baf de la terra que em va veure néixer. Em convertiré en predicador de les veritats que he pogut copsar en ma estança en el lloc de la pau i l'amor i la llibertat, tres aspectes que no son de franc i ens hem de guanyar amb les suorades de cada dia... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, ja m'agrada que segueixis sent predicador de veritats, sempre des del teu lloc, prediques precisament tot això: pau, amor i llibertat. I no, no són de franc tot té un preu i ens l'hem de guanyar. Molts gràcies, Anton!

      Elimina
  8. Carme, no t'has plantejat dedicar-te professionalment a la pintura? Aquesta aquarel·la supera amb escreix la de molts artistes d'ofici. És preciosa!
    Sí, tota aigua fa camí de la mar... Em quedo amb la reflexió.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, no, no, no m'ho he ni plantejat, jo jugo i aprenc... res més. A vosaltres us agrada i m'animeu molt. Si no fos per vosaltres mai no hagués agafa t un pinzell, però aquí molta gent m'hi ha animat i ha estat una generositat per part vostra que jo he anat aprofitant per creure-m'ho una mica.

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  9. Respostes
    1. he, he, he... a vegades surten les coses com surten... sense pensar-hi massa, filosofia "patillera" que diria el meu fill. :)

      Elimina
  10. No sé si els homes són com l'aigua, sempre van contra corrent. És l'origen de la vida, anem de la mar ... a la terra.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona nit, Pere! Ben tornat! feia dies que no et vèiem!

      No som com l'aigua, no. Els homes som molt diferents de l'aigua, i massa sovint anem contracorrent, és cert.

      Però a vegades sento desitjos i anhels de ser com l'aigua... i mentre ho expresso així, espero que això no molesti ningú. :)

      Elimina
  11. A la vida, com l'aigua, tots anem a un ritme diferent, que només és nostre... Encara que ens encaminem cap al mateix horitzó.
    L'aigua, però, sempre avall...
    Preciós el poble, precisament per aquests ritmes diferents, que tan bé has representat.
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi, M Roser! A vegades seria bonic saber fer com l'aigua que sempre agafa el camí més natural i el més senzill. :)

      Elimina
  12. Bé, dels camins de l'aigua i de com tots anirem a parar al mateix mar ja t'han comentat.
    Ara jo et diré que, veient les teves aquarel·les (Vilopriu 2 també) i llegint les teves paraules... M'agafen ganes d'anar a viure a Vilopriu! :o)
    petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... si mai te n'hi vas, avisa'm! que per allà ens podem trobar de tant en tant! ;) Un petó!

      Elimina
  13. Sí, l'aigua sempre acaba en el mar, però de vegades s'entreté on se la necessita. ^0^ Preciós el dibuix. Tal vegada sigui pels colors de l'aigua que el componen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva frase, Pilar! M'agradaria fluir com l'aigua, però també entretenir-me on se'm necessita, si en sé i si me n'adono... Gràcies, gràcies!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari