Però quan vaig obrir els ulls de veritat, no vaig pas veure el no res. Vaig veure les runes del que havia estat el nostre món. Encara hi eren. Provocadores i trasbalsadores. El seu polsim em feia plorar els ulls, mentre s'esllavissaven davant meu despulles de tota mena.
Hi trobava portes que no anaven enlloc i bigues inútils per aguantar qualsevol sostre que volguéssim construir de nou. Cap paret que ens protegís de mirades o tempestes.
Enderrocar o reconstruir, aquesta era la qüestió.
Aturada al llindar del món, encara veia com havia estat de bonica la dansa entre tu i jo. I com es mantenia impensadament blava la claror que ens havíem dibuixat, un dia, l'un a l'altre.
Aturada, encara, al mateix llindar del món, vaig començar a recuperar objectes i emocions perdudes entre les nostres runes. I vam ser prou rics per bufar-nos una bombolla de nou, un altre món per nosaltres.
Precisa pintura escrits. Clarivident.
ResponEliminaEnric mobil
Gràcies, Enric!
Elimina"Recuperar objectes i emocions perdudes"
ResponEliminaQuè maco!
Un relat positiu, esperançador i ple de poesia.
M´agrada Carme!!
Molt bona tarda, preciosa!
Moltes gràcies, lluneta! M'agrada que el trobis positiu i esperançador! Molt bona tarda i bon cap de setmana!
Eliminaoooooh, sí que hem pres els mateixos elements nostàlgics de la casa i és curiós la lectura la fem ben diferent. M'agrada sobretot el final, aquesta bombolla que dóna pas a l'esperanca (m'han pres la ce trencada del teclat, perdó). Molt bonic!
ResponEliminaA mi m'han pres la ce trencada del mòbil!!! :( o sigui que et comprenc molt bé. Fa molta ràbia que l'esperança no sigui ben bé com la voldríem i que tampoc les abraçades ens surtin senceres, tal com ens agradarien...
EliminaGràcies, guapa!
Al mòbil jo ho he d'escriure així... esperanc,a i abrac,ades... què hi farem :-))
Eliminaççççççççççççççççççççççç
:-)))
Oh!, quanta tristor per a una vesprada de divendres tot i estar plovent. Sort que hi ha un bri d'esperança.
ResponEliminaNo és només un bri... és una esperança sencera, de la de veritat, no creus? :)
EliminaTens raó, Carme. És que no duia les ulleres.
Elimina:) Gràcies, Jp, per saber veure l'esperança sencera!
EliminaVenint del verd de l'apunt anterior, i de la lluna del cedre, res no és impossible, Carme.
ResponEliminaLa bombolla, tot un món, un món que comença.
Res no és impossible... doncs, gràcies, Jordi!
EliminaSi se'ns enderroca un món sempre podem intentar reconstruir-lo amb les seves runes, o fer-ne un de nou, encara que aquest no tindrà imatges balladores...
ResponEliminaUn coliri de sentiments, per aquests ulls que ploren per la pols de l'enyor...
Petonets.
Jo sempre tinc tendència a voler reconstruir... amb pols o sense, si cal ja passarem el drap!
EliminaUn altre món dins una bombolla....poètic Carme.Precioses paraules
ResponEliminaMoltes gràcies, Joana, bonica!
EliminaMagnífic, Carme. Sense paraules.
ResponEliminaUna gran abraçada!
M'alegro que t'agradi... Moltes gràcies!
EliminaCarmeta...les emocions sempre amunt i avall..
ResponEliminam'ha agradat molt aquest escrit, de dalt a baix o de baix a dalt..
al principi m'ha recordat el País de las últimas cosas del P. Auster, però el teu final és molt millor..:)
bon capde7-mana!
Gràcies, lolita! Jo és que em sembla que no sé escriure de res més que d'emocions... què hi vols fer?
EliminaPetonassos i bon cap de setmana!
tornar a començar sempre ha de ser la última oportunitat
ResponEliminaSí, sempre...
EliminaL'esperança d'un mon nou, sorgeix de les cendres (o pols)que ens omple d'emocions.
ResponEliminaQuin relat més tendre. Ves, jo no el trobo trist potser perque el sento real.
Petonicos i bon cap de setmana
Jo tampoc el sento tant trist! menys mal que m'entens! petons i bon cap de setmana, Montse!
EliminaUns privilegiats! No sempre és fàcil trobar una bombolla per fer un món nou.
ResponEliminaDona, bufant no és tant difícil de fer una bombolla! :) Ara saber fe r d'aquesta bombolla un món... ja és més complicat.
EliminaIupiiiiiiii final feliç!! M'ha sorprès molt!! Mira que anava llegint i pensava que això acabaria malament... així que, quan he vist un final amb futur, m'ha agradat molt!! ;-))
ResponEliminaEm sembla que vaig tornant definitivament cap als finals feliços... :) Gràcies!
Eliminaaplaudiments!
ResponEliminaGràcies!
EliminaTot submergint-nos en les nostes entranyes, renaixem novament com l'au Fènix i aconseguim la plenitud.
ResponEliminaDe vegades la bellesa és trista, però no per això és menys bella.
M'has emocionat.
Em fas reflexionar sobre la relació entre bellesa i tristesa.
EliminaLa bellesa pot ser trista també, és cert. I a vegades fins i tot la bellesa que no era trista abans, a partir d'un canvi de circumstància o de punt de vista s'hi torna de cop. Recuperar la bellesa, trista o no, em sembla molt necessari.
Gràcies pel regal de les teves emocions!