dimecres, 12 de setembre de 2012

Un pas darrere l'altre - Joc literari 252

No sap  on va,  no en sap els  topants ni els  hàbits ni les  dificultats.  És tot  just  el primer  dia.

Sap  la il·lusió i  la força que el farà  gran.
I  vol  ser-ho.  I  també valent.

I  sempre  cal fer  un primer  pas,  i  un segon... i,  així,  caminar  endavant.

Un infant  i  també un poble...







30 comentaris:

  1. Eeeeeeeeei, què ben trobat, CARME!! Molt, molt bo!!

    ResponElimina
  2. El que és menester és que no hi haja molts plors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que no, que no hi hagi plors, aquest xiquet se'l veu ben tranquil... :)

      Elimina
  3. Com totes les coses importants, primer una pas...i un altre...i arribar.

    Molt bona nit, Carme!

    ResponElimina
  4. dons si...tan facil com aixo
    ja nomes cal fer-ho !!

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... fàcil, fàcil... qui ha dit que és fàcil anar a l'escola? ;)

      Elimina
  5. És així mateix, per anar endavant i fer-se gran només cal fer un pas darrere l'altre sense aturar-se. M'ha agradat molt, Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc i bona lletra, com a l'escola i sense plors, com diu en Jp!

      Elimina
  6. I amb el pas ben ferm! Molt ben dit, Carme.

    ResponElimina
  7. Doncs jo encara ara no vull ser gran! Però sí que vull que ho sigui el meu país, malgrat la contradicció!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algun dia, he de fer un post participatiu sobre les contradiccions... :) Buf! Helena, tots en tenim tantes! Mira pel blog de la Maira... quina bona idea!

      I si primer deixem que es faci gran el nostre país? que comenci a passar ell, nosaltres ens ho pensem...

      Elimina
  8. Continuem caminant, que la camamilla se m'ha posat molt bé.
    Però la nit és llarga
    (sobretot la del dia 21!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradarà compartir la llarga nit del 21!!!

      I aquest cop espero aconseguir-ho:

      Elimina
  9. comença el cami que nosaltres ja tenim fet......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però tots comencem camins moltes vegades... encara que ens fem grans!

      Elimina
  10. Començar i no defallir. És la manera de fer les coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pas després de l'altre, sense cansar-nos ni desanimar-nos.

      Elimina
  11. Que maco, un pas darrera l'altre. Una vida pel devant i una nació per viure...ja comença a no ser una quimera llunyana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veiem com s'acosta amb tanta il·lusió!

      Elimina
  12. els poble si els infants tenen pressa. Gràcies per participar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap si els pobles més encara que els infants, ells tenen el temps al seu favor!

      Elimina
  13. Això mateix, passet a passet es pot arribar molt lluny...Aquests que ara comencen l'escola, segurament ja tindran un país en llibertat...
    Petonets.

    ResponElimina
  14. Pot ser premonitori: dimarts el clam enorme reclamant un futur diferent i l'endemà l'inici del futur per totes les criatures, algunes de les quals, segur, seran líders en una Catalunya nova, lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure, de moment estem il·lusionats i impacients per caminar endavant.

      Elimina
  15. Que s'encomani la il·lusió dels infants.

    ResponElimina
  16. Pas a pas, Carme els somnis sempre presents i poquet a poquet....
    Petonets dolços!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari