Sap la il·lusió i la força que el farà gran.
I vol ser-ho. I també valent.
I sempre cal fer un primer pas, i un segon... i, així, caminar endavant.
Un infant i també un poble...
dimecres, 12 de setembre del 2012
Un pas darrere l'altre - Joc literari 252
Sap la il·lusió i la força que el farà gran.
I vol ser-ho. I també valent.
I sempre cal fer un primer pas, i un segon... i, així, caminar endavant.
Un infant i també un poble...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Eeeeeeeeei, què ben trobat, CARME!! Molt, molt bo!!
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
EliminaEl que és menester és que no hi haja molts plors.
ResponEliminaEsperem que no, que no hi hagi plors, aquest xiquet se'l veu ben tranquil... :)
EliminaCom totes les coses importants, primer una pas...i un altre...i arribar.
ResponEliminaMolt bona nit, Carme!
Mica, en mica...
EliminaBon dia, preciosa!
dons si...tan facil com aixo
ResponEliminaja nomes cal fer-ho !!
petons
Dona... fàcil, fàcil... qui ha dit que és fàcil anar a l'escola? ;)
EliminaÉs així mateix, per anar endavant i fer-se gran només cal fer un pas darrere l'altre sense aturar-se. M'ha agradat molt, Carme!!
ResponEliminaPoc a poc i bona lletra, com a l'escola i sense plors, com diu en Jp!
EliminaI amb el pas ben ferm! Molt ben dit, Carme.
ResponEliminaEndavant, nina!
EliminaDoncs jo encara ara no vull ser gran! Però sí que vull que ho sigui el meu país, malgrat la contradicció!
ResponEliminaAlgun dia, he de fer un post participatiu sobre les contradiccions... :) Buf! Helena, tots en tenim tantes! Mira pel blog de la Maira... quina bona idea!
EliminaI si primer deixem que es faci gran el nostre país? que comenci a passar ell, nosaltres ens ho pensem...
Continuem caminant, que la camamilla se m'ha posat molt bé.
ResponEliminaPerò la nit és llarga
(sobretot la del dia 21!)
M'agradarà compartir la llarga nit del 21!!!
EliminaI aquest cop espero aconseguir-ho:
comença el cami que nosaltres ja tenim fet......
ResponEliminaSí, però tots comencem camins moltes vegades... encara que ens fem grans!
EliminaComençar i no defallir. És la manera de fer les coses.
ResponEliminaUn pas després de l'altre, sense cansar-nos ni desanimar-nos.
EliminaQue maco, un pas darrera l'altre. Una vida pel devant i una nació per viure...ja comença a no ser una quimera llunyana.
ResponEliminaVeiem com s'acosta amb tanta il·lusió!
Eliminaels poble si els infants tenen pressa. Gràcies per participar
ResponEliminaQui sap si els pobles més encara que els infants, ells tenen el temps al seu favor!
EliminaAixò mateix, passet a passet es pot arribar molt lluny...Aquests que ara comencen l'escola, segurament ja tindran un país en llibertat...
ResponEliminaPetonets.
Esperem que sí, Maria Roser! Petonets!
EliminaPot ser premonitori: dimarts el clam enorme reclamant un futur diferent i l'endemà l'inici del futur per totes les criatures, algunes de les quals, segur, seran líders en una Catalunya nova, lliure.
ResponEliminaA veure, a veure, de moment estem il·lusionats i impacients per caminar endavant.
EliminaQue s'encomani la il·lusió dels infants.
ResponEliminaPas a pas, Carme els somnis sempre presents i poquet a poquet....
ResponEliminaPetonets dolços!