Vesteixen el remolc ramades d'herba
i les heures fan garlandes a l'entorn.
Calla l'herba seca i s'espera.
No la reverdirà pas cap gota caiguda.
Només li escamparà l'olor.
Sempre retorna el sol després de la pluja
I els colors es fan més vius i més brillants.
Les olors que ja ignoràvem, ressorgeixen.
................................................................................Carme
Les olors que ja ignoràvem, ressorgeixen.
................................................................................Carme
L'herba seca
convertida en espècia
pels aromes de la pluja,
ens revifa l'olfacte i el gust.
El tacte i la vista
juguen a acariciar-la,
i el tractor les amaga.
La tardor tot ho contempla
a l'empit del sol.
.......................................................esborrall
L'olor de l'herba
perfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims
de pluja a la barana,
teranyines de plata.
..................................................................Glòria
L'olor de l'herba
perfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims
de pluja a la barana,
teranyines de plata.
..................................................................Glòria
L'herva seca
ResponEliminaconvertida en espècia
pels aromes de la pluja,
ens revifa l'olfacte i el gust.
El tacte i la vista
juguen a acariciar-la,
i el tractor les amaga.
La tardor tot ho contempla
a l'empit del sol.
Doncs... poema cap amunt! Gràcies!
EliminaDeliciós poema rural, observació del territori.
ResponEliminaExcel·lent el temps que has dedicat a l'aquarel·la, del tot suggestiva.
Olga
Moltíssimes gràcies, Olga!
Eliminaun tractor ben optimista i ben lleuger...compte que va damunt la camamilla! bona setmana Carme!
ResponEliminaDamunt de la camamilla i sense trepitjar les flors...
EliminaBona setmana, Elfree!
La olor de la terra mullada després de la pluja era la recompensa que teníem quan una tempesta d'estiu ens obligava a quedar-nos a casa.
ResponEliminaÉs una olor que sempre em transporta la infantesa... per més cops que la senti. :)
EliminaSempre retorna el sol després de la pluja. Em quedo amb aquesta frase, Carme, i amb l'olor que l'aigua ha escampat. L'aquarel·la, fantàstica.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Moltes gràcies, guapíssima! Una abraçada!
Eliminaun tractor que ha marxat....només queda el remolc...;)
ResponEliminaTens raó... em fas venir ganes de canviar-ho al poema! Gràcies!
EliminaCom et deia el Jordi Dorca a Corró, no podem entendre d´on treus el temps per pintar i escriure. Clar, ets dona i saps fer dues coses alhora. I sort en tenim d´això....
ResponEliminaUna pregunta: tens tantes parets pels quadres?
No tinc cap quadre penjat... totes les aquarel·les les guardo en els mateixos quaderns on les pinto... Tinc uns quants quaderns, però tampoc molts, sis o set o vuit. No més.
EliminaI no, ja no faig dues coses a la vegada, això les dones ho fem només quan ho necessitem per causa de força major. Quan se'ns ajunta tot en aquella època de: feina, canalla, casa, roba, menjars, compra... ara ja no em cal! Tinc temps per tot, perquè ja no tinc criatures i perquè darrerament treballo poques hores. Només aquest és el secret.
l'olor de l'herba
ResponEliminaperfuma l'aire humit
de la tarda. Gotims
de pluja a la barana,
teranyines de plata.
Gràcies, Glòria! Cap amunt el poema!
EliminaLes coses del món rural sempre són boniques i plenes de poesia( ves, que he de dir jo)fins i tot aquest tractor que a mi em semblava més aviat un carro...Suposo que deu ser el remolc. Les plantes que haurà trepitjat, aixecaran una polseguera d'olors seques, si és abans de la pluja i perfums d'humitat després de la cascada de gotes platejades...
ResponEliminaBona nit Carmeta (així li deien a, a pagès, a la meva mare).
Jo també ho trobo, M Roser, que tot el que hi ha al camp és ple de poesia. I sí que tens raó, sembla el remolc, més aviat.
EliminaBona nit, M Roser
Les primeres pluges em porten olors a terra banyada, és de les coses que m´agraden més de la puja.
ResponEliminaMolt maca la aquare.la!
Nanit nina, uns bessets!
Nanit, preciosa! Una olor deliciosa que sempre ens transporta a moments intensos i bonics.
EliminaNo canviïs el poema per que el tractor hagi marxat deixant el remolc...
ResponEliminaFes tornar el tractor!!! ;o)
Em repeteixo, ho sé... L'aquarel·la preciosa :o)
petó
he, he, he... tot de cop remolc m'ha sembla t que hi anava de conya... i ara què?
EliminaGràcies, Miquel! Un petó!
Preciós , Carme.
ResponEliminaLes teves paraules em porten records,
em fan sentir les petites coses que no em d'oblidar mai.
bona nit.
Moltes gràcies, Pep, per portar fins aquí els teus records!
EliminaBona nit (encara que sigui una altra nit) :)
Vés quines coses...que els tractors sempre em desperten nostàlgia....
ResponEliminaUna abraçadeta llauradora!
:) aquesta no la sabia! :) abraçadetes, bonica!
Eliminaaquets color despres de la pluja es com veure un arc de sant martí
ResponEliminabon dia ja, bonica
=)
Hi són, sargantana, són ben bé de veritat!
EliminaCom és possible que, fins i tot d'un tractor, d'un senzill tractor... en facis un quadre tan maco? On és el truc? En la il·lusió? En què? :-))
ResponEliminaÉs que era maco, el lloc, el tractor, els colors, ja eren bonics, Assumpta!
EliminaM'apunto amb l'Assumpta, es tan bonica l'aquarel·la, segur que és amb les gotes de pluja que pintes aquests paisatges tan bonics. Vull pujar al tractor i no moure'm d'aquest entorn que has pintat!!!!
ResponEliminaEls tens ben a prop, Marta, alguns d'aquests entorns! :D Abraçades!
Elimina