dissabte, 22 de setembre de 2012

Joc literari 253 - Un món tan fràgil

Era molt bell. Un món de llum, de reflexos, de colors  vaporosos, de meravelles amagades...
Ja saps com era el meu món. 
Jo pensava que també era el teu.
Sense saber com, va esclatar de sobte, un vespre, amb no més  de quatre mots.

Ara, el no res.   

Un altre  Joc  literari de  J.M Tibau  (sense  utilitzar  la lletra i)

28 comentaris:

  1. És que de vegades vivim dins d'una bombolla i no ens assabentem del que passa a fora ... o potser no ens interessa. És un escrit bonic.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no ens interessa i p0otser ens equivoquem, qui sap! Gràcies Pere! Molt bon vespre! :)

      Elimina
  2. Ara, els nostres mons són així...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fràgils i efímers... vols dir? petonassos, nina!

      Elimina
  3. No diuen que els pols oposats s'atrauen? També deu passar amb els mons...El problema és que eren massa iguals...
    Em va agradar molt i molt que compartíssim la benvinguda a la tardor, en una nit tan plena d'emocions.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç de compartir amb tu una nit com aquesta, Roser... gràcies!

      Elimina
  4. Una micona tristot l´he trobat, és que el no res no m´ha agradat mai...

    Bessets de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tristot, però no és real... el no res a mi tampoc m'agrada... sempre s'han de remuntar tots els no res...

      Besets i aferradetes...

      Elimina
  5. Que trist i que bonic, Carme. No feia cap falta, no, la "i" per explicar-nos aquest conte.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse... la veritat és que no m'ha fet falta no... :) poques vegades m'ha calgut buscar alternatives...

      Elimina
  6. Tots vivim en el nostre món, compartir-lo és cosa nostra.
    Si intentem fer-nos nostre el món de l'altre, esclata... i després el no res.

    Molt trist, Carme.
    Però bonic.

    un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il·lusions de ser en un mateix món... són les que esclaten a cops!

      Elimina
  7. Aprofitar l'estona que dura és vital, mai sabem quan durarà i el momentvde fer ploff

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprofitar cada segon, Joan! Ben bé així!

      Elimina
  8. sí que ho és de fràgil el món.. i ho som nosaltres i les nostres relacions potser també una mica, encara que costi creure-ho, o que fins i tot sigui millor creure que no han de ser fràgils sempre .. és terrible adonar-te que un món en comú deixa de ser, deixa d'existir..tan de bo les bombolles no esclatesin mai...
    jo necessito creure malgrat tot, en la fortalesa de les relacions..

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo també, lolita, i si esclata una bombolla en bufarem una altra, i si cal una altra, potser tinguin diferents colors i diferent mida, però serà un nou món!

      Elimina
  9. Hi han coses de gran bellesa, però fràgils, s'han de tractar amb molta delicadesa perquè no és destrueixin.
    Molt bonic, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta delicadesa. això és el que ens fa falta, Glòria!

      Elimina
  10. Em sembla que la solució que jo dono per aquests casos al meu sonet d'avui no es pot aplicar al teu món de llum i reflexos.
    Una molt bona participació, CARME. Que tinguis un bon diumenge!! :-)

    ResponElimina
  11. M'hi sento reflectida, en la bombolla del teu poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs em sap una mica de greu pel contingut trist, però sempre aprecio les complicitats, Helena, la part positiva de tantes coses ... Una abraçada!

      Elimina
  12. M'ha tocat la fibra aquest poema, és tot tan efímer... hi ha bombolles, però, que les podem fer durar molt, oi?! si les cuidem bé. Molt bon poema, i sense cap i!! Com us ho feu? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha bombolles que duren moooolt, mooolt, moooolt... t'ho puc assegurar de primera mà!

      Vas conèixer el meu marit i fa 42 anys que vivim junts i ens estimem... és bonica la bombolla!

      Elimina
  13. Hi faltava la "I" per unir esperances i camins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no... no hi havia is en aquest món! :)

      Elimina
  14. Les pompes de sabó, si ens hi fixem, són un dels nombrosos trucs dels il-lusionistes. Res és el que sembla i la màgia acaba si descobreixes com es fa...Malauradament.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari