He canviat, de nou, els colors del meu món,
el color del somriure i també el de la mirada.
Amb vermells i torrats vestiré les hores.
................................................................................Carme
................................................................................Carme
Hora càlida.
Camí tebi de color
mel i canyella...
............................................................................Glòria
Hora càlida.
ResponEliminaCamí tebi de color
mel i canyella...
Els colors mel i canyella, també m'agraden molt!
EliminaJo les he despullar de desigs superflus, intento buscar allò millor de cada gest, i fer-me un vestit d'ales dolces, còmplices, estimades...
ResponEliminaDoncs sí, Zel, no ens queda més remei que buscar allò millor de cada gest.
EliminaColors més càlids, mirada més càlida
ResponEliminaBen bé així, com ho dius!
Eliminaara es el que toca..la natura ja ens ho explica...
ResponEliminapetons de colors
Em vesteixo del temps... :) petons de final d'estiu!
EliminaLes hores que s'acosten són de torrats i ocres, i jo content!
ResponEliminaI algun vermell també, XeXu! :) I jo també!
EliminaAl final no va caure cap pedregada.;-)
ResponEliminaPerò ells ja estaven aixoplugats, que és el que importa!
EliminaEra una excusa, potser, la pedregada? ;)
La tardor ja s'atansa i les teves pinzellades treuen el més bell dels paisatges.
ResponEliminaGràcies, Montse!
Eliminacanviar els colors del món.. cada dia un color diferent, com la vida mateixa..:)
ResponEliminaVilopriu.. inspira! (hi haurem d'anar):)
A vegades es canvien per força i a vegades per voluntat pròpia, però conèixer tots els colors, també està bé.
EliminaUna abraçada, lolita!
Mira!! Des de l'altre cantó! Està molt bé aquesta doble mirada!! :-))
ResponElimina:) M'han sortit ben diferents, tal com acostumen a ser diferetns els punts de vista de les persones... :)
EliminaQue preciosos són els teus darrers dibuixos, fets amb tinta no? M'encanten!
ResponEliminaBon dia rebonica.
Bon dia, Gemma. Sí són fet amb un punt a fina dels de sempre... Moltíssimes gràcies preciosa!
EliminaMolt engrescador aquest recurs d'anar posant nous colors a la vida!!...
ResponEliminaEns fas veure Vilopriu amb uns raconets molt macos i pels teus colors, segur que plens de moments molt feliços...Una molt bona sensació passejar-se per ells!!
Una abraçada.
Vilopriu representa per a mi la calma i la tranquil·litat... i sí moments feliços també, passats i presents. Bon dia Montse!
EliminaHas canviat de colors i ens han canviat les emocions, tot és càlid avui. Petons
ResponEliminaEntre les emocions i els colors, què deu ser primer? :) petons, bonica!
EliminaMira, m´hi sento bé als dos!!
ResponEliminaPotser aquest em prepara per fer el canvi cap a la tardor.
Aferradeta de dilluns embolicat!!
Aquell era més real, de colors i aquest és més càlid! Cada cosa té el seu què.
EliminaEns adaptem al que hi ha? O ens inventem la vida? :)
Abraçadeta, bonica!
Són un encant aquestes porxades, es respira calma i tranquil·litat. Colors de tardor... ja la tenim aquí, visca!!!
ResponEliminaSí, oi? quines ganes de tardor!
EliminaMe´l miro i em porta pau i serenor, potser és com em sento i així ho veig!!!
ResponEliminaEls porxos sempre en porten una mica, no? I si la portes posada, la pau i la serenor, doncs per partida doble!
EliminaOmbres acollidores.
ResponEliminaUn ocellet m'ha dit que series a Corró d'Amunt. Visca!
ResponEliminaEl fa molta il·lusió ser-hi, Jordi! Visca!!!!
EliminaSempre es poden anar canviant el colors de la vida, a cada sentiment ni escaurà un, que dependrà de l'estat d'ànim de cada moment...
ResponEliminaBona nit.
Canvien els colors, canvia la vida... Bona tarda, M Roser
EliminaS'avancen els colors tardorens a Vilopriu.
ResponElimina:) s'avancen de no gaire...
Elimina