D'una foto de la Montse
Et portaré totes les flors
que jo sàpiga inventar,
De colors seran, tots els refugis
per a les hores grises,
pel fred i les tempestes.
Trobarem paraules perdudes
que mai no hem utilitzat.
Rescatarem:
dels forat negres, els mots
dels laberints, tots els sentiments.
I el desig de felicitat,
punt a punt, ratlla a ratlla,
com expressar-lo?
Et portaré totes les flors
que jo sàpiga inventar.
.............................................................Carme
Et portaré totes les flors
que jo sàpiga inventar,
De colors seran, tots els refugis
per a les hores grises,
pel fred i les tempestes.
Trobarem paraules perdudes
que mai no hem utilitzat.
Rescatarem:
dels forat negres, els mots
dels laberints, tots els sentiments.
I el desig de felicitat,
punt a punt, ratlla a ratlla,
com expressar-lo?
Et portaré totes les flors
que jo sàpiga inventar.
.............................................................Carme
Inventa´t pluges
incendia els vents,
els cors que es mullen
son les flors
dels valents.
.....................................................................Enric Bagué:
I en el silenci de la nit
obro la porta del teu món
(com un petit refugi)
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar
..........................................................sa lluna
"No hi hauran hores grises
si tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.
El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada"
.............................................Barbollaire
.....................................................................Enric Bagué:
I en el silenci de la nit
obro la porta del teu món
(com un petit refugi)
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar
..........................................................sa lluna
"No hi hauran hores grises
si tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.
El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada"
.............................................Barbollaire
Bon dia, m'he quedat mirant les teves flors una estoneta i he collit un ram sense permís.
ResponEliminaM'agrada moltíssim el poema, segueix inventant així de bé Carmeta. Et felicito.
Bon cap de setmana!
Què podria haver-hi millor que compartir les flors amb les persones boniques?
EliminaBon cap de setmana!!!
Inventa flors i troba paraules perdudes que ens calen.
ResponEliminaBon dia, Carme.
Som-hi!!! entre tots ho farem tot!
EliminaBon cap de setmana, Jp!
Llavors portaràs grans ramells de flors perquè d'inventar tu en saps molt.
ResponEliminaM'has fet somriure, Noves Flors!
EliminaM'has fet pensar que sempre tinc el risc de passar-me, fins i tot inventant flors es pot ser excessiu! ;) Gràcies per provocar la reflexió!
"et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar ..."
ResponEliminaets molt gran, carme!
Òscar! tu sí que ets gran en somriures!!!!
EliminaCrec que si tothom tingués un jardí com el teu,
ResponEliminael món seria un oasi de pau.
Només uns quants poden inventar els medis per arribar a la felicitat,
no cal que et digui que tu ets una d'aquestes persones.
Bon dia , Carme.
M'afalagues, Pep! La pau, el diàleg, l'amor, la complicitat, el colze a colze, caminar junts en la mateixa direcció, comunicar, compartir, inventar... han estat des de sempre els meus més potents desitjos... sempre fem camí.
EliminaGràcies!
Una tardor ben primaveral! Gràcies, Carme!
ResponEliminaA tu bonica, per passar per aquí!
EliminaQué be has dibuixat cadascun dels detalls de la meva imatge!!...T'ha quedat molt maco!!
ResponEliminaEt seguiré d'aprop per poder trobar un lloc en aquests "refugis de colors per les hores grises, pel fred i per les tempestes"...Seràn un bon aixopluc!!...I a més,alegres i engrescats per trobar aquestes "paraules que mai s'han dit" i amb la il.lusió de fer aflorar tots "els sentiments i el desig de felicitat"...Com diu en Pep, "Un oasi de pau"!!
Una abraçada.
L'aquarel·la (que no domino gens, encara) em dóna el problema que se m'apaga de color en eixugar-se i aquests verds els trobo apagats. I no transmet l'alegria de la teva foto, però m'aprofito de l'ambient tardoral de fons, perquè no e s noti tant :)...
EliminaGràcies per les teves paraules tan boniques, Montse!
Un mar de paraules per gronxar-nos plàcidament i un dibuix per encantar-nos.
ResponEliminaGràcies,Carme
Moltes gràcies a tu també, Ramon!
EliminaMOLT BONIC POEMA CARME, i molt suggerent el vers " et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar "
ResponEliminaun plaer ! :-)
joan
Hi ha flors de tantes menes, oi, Joan? A cada moment les que calguin, les que siguin possibles, les que es necessitin.
EliminaGràcies!
Et portaré totes les flors
ResponEliminaque jo sàpiga inventar.
És un començament i final que m'agrada molt, jo seguiria dient: totes s'assemblaran ... a tu.
Bon dia Carme.
Em fa il·lusió que t'agradi, Pere!
EliminaI el teu comentari és molt dolç, moltíssimes gràcies!
Bon cap de setmana!
que bonic!
ResponEliminaSempre m'ha agradat inventar..... ;)
Ptonets!!
Au, vinga som-hi! ja tinc una "còmplice" inventora! :) gràcies, preciosa!
EliminaInventa´t pluges
ResponEliminaincendia els vents,
els cors que es mullen
son les flors
dels valents.
Carme: ets la bomba.
Moltíssimes gràcies... el meu cor s'ha mullat sempre, m'agrada que ho vegis així!
Eliminapreciós Carme!
ResponEliminaGràcies, Elfree
EliminaSempre et dic el mateix, que m'agraden molt les teves aquarel·les, xò és que aquesta la trobo tan bonica!!! i amb el dia tou que fa, els versos m'han emocionat moltíssim. M'han arribat molt.
ResponEliminaMoltes gràcies, rits! que les paraules que m'han sortit del cor t'emocionin és un regal, ben bé immerescut! Bona nit, preciosa!
EliminaImmerescudes???? si home!!!
EliminaDe colors seran, tots els refugis
per a les hores grises,
pel fred i les tempestes.
Avui, justament avui, és preciós. M'agraden molt els dies de pluja com avui, xò la melangia avui se m'ha fet molt costosa.... les teves flors em posen color!! i tant!
Bona nit!
Just quan anava a plegar una estona d'ordinador (de cercar i repiular notícies sobre Catalunya, sobirania, independència, referèndum, reaccions, premsa internacional, etc.) entro aquí i la bellesa de les teves aquarel·les afegeix un motiu nou, i ben diferent, per fer-me pensar que la vida és plena de coses maques!! :-))
ResponEliminaSegur que sí, la vida és plena de coses maques... :) Llàstima que deixem que les lletges ocupin tant de lloc... Gràcies, Assumpta!
EliminaTant de bo no haguéssim de rescatar res, que tot fos com ha de ser, però en tot cas, si cal rescatar quelcom, que siguin els mots!!!
ResponEliminaJa plou, sembla que caldrà rescatar l'esperit viu de l'estiu!!! :))))
Hi ha gent que tenim dependència extrema dels mots i que tot ho voldríem clar i explícit, ben puntualitzat, i per aquesta gent, com jo, sempre hi haurà mot per rescatar, per les més petites coses, per les més boniques, per les que cal reparar... per totes.
EliminaUn dia fantàstic de pluja... que ja tocava, Dafne!
Inventar-se flors, rescatar sentiments, trobar paraules perdudes...
ResponEliminaAi, Carme, amb tu el món és més bonic! :D
Moltes gràcies, Glòria! :D Sort tenim que aquí sempre sabem compartir somriures...
EliminaQuan tingui un mal dia, buscaré les teves flors inventades perquè em retornin el somriure...
ResponEliminaFan venir ganes de fer-ne un petit ram, perquè les de veritat no s'han de collir, tothom ha de poder gaudir-ne...
Bona nit i bona pluja.
És cert M Roser, les de veritat no s'han de collir. Les flors m'han ensenyat una gran lliçó. Abans fa any m'agradava collir-les, per avidesa de la bellesa, per poder-les gaudir i tenir, però sovint, si les tens, les perds. de seguida, si les eixes les guanyes. La lliçó de les flors, per sempre més. Ara em costa molt collir-les, millor inventar-les, o collir-les amb pinzells.
EliminaBona nit i bona pluja, maca!
Flors boniques, paraules boniques...
ResponEliminaPetons Carme!
Moltes gràcies, Judit! Has tancat els comentaris al teu blog? O sóc jo que no sé trobar-los? Una abraçada, preciosa!
EliminaPasso tard avui, Carme, i tot el que podria dir ja està dit. Només agrair una vegada més tot el plaer que ens proporciones dibuixant paraules i fetillejant amb el colors.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Una abraçada, bonica. Moltíssimes gràcies!!!!
EliminaTrobava a faltar les teves teles japoneses. Una peciositat!!!
ResponEliminaSomriures i petons!
Et torno doncs un somriure japonés! ;) Moltes gràcies i petonassos!!!!
EliminaI en el silenci de la nit
ResponEliminaobro la porta del teu món
(com un petit refugi)
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar
Gràcies nina, ets un solet!!
Nanit
Gràcies a tu, pel teu regalet... el comparteixo al post!
EliminaBon dia, bonica i molt bon diumenge!!!
Veig que neixen flors a cada instant.
ResponEliminaNeixen, neixen i si no neixen les sembrarem i si no les sembrem en naixeran igual!
EliminaBon diumenge, Jordi!
"No hi hauran hores grises
ResponEliminasi tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.
El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada"
(mmmmmmmh! potser una mica "pastelon"...)
Una cosa...
Has provat barrejat blau i groc per intentar aconseguir un verd més brillant?
Potser amb les aquarel.les també funciona...
Petonets dolcíssims nina estimada :¬)****
Gràcies pel poema!
EliminaSí que funcionen les barreges de colors, també amb aquarel·les... ho provaré...
Una abraçada, poeta!
Quina imatge més addient, ara que s'atansa l'època de les no-flors :))
ResponElimina