dissabte, 29 de setembre de 2012

Flors

D'una foto de la  Montse

Et  portaré  totes  les  flors
que  jo sàpiga  inventar,
De  colors  seran, tots els  refugis
per  a les  hores  grises,
pel  fred i les  tempestes.
Trobarem paraules  perdudes
que mai no hem utilitzat.
Rescatarem:
dels  forat negres, els mots  
 dels  laberints,  tots els sentiments.
I  el desig  de felicitat,
punt  a punt,  ratlla a ratlla,
com expressar-lo?

Et portaré  totes les  flors

que  jo sàpiga inventar.
.............................................................Carme

 Inventa´t pluges 
incendia els vents, 
els cors que es mullen 
son les flors dels valents.
.....................................................................Enric Bagué:

I en el silenci de la nit 
obro la porta del teu món
(com un petit refugi) 
i oloro les teves flors
abans d´anar a somiar

..........................................................sa lluna

"No hi hauran hores grises
si tu em dibuixes flors
amb les puntes dels dits.

El temps sols serà el ritme
de les paraules inventades
que, el teus llavis,
m'escriuran amb delicadesa
enamorada" 

.............................................Barbollaire

50 comentaris:

  1. Bon dia, m'he quedat mirant les teves flors una estoneta i he collit un ram sense permís.

    M'agrada moltíssim el poema, segueix inventant així de bé Carmeta. Et felicito.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què podria haver-hi millor que compartir les flors amb les persones boniques?

      Bon cap de setmana!!!

      Elimina
  2. Inventa flors i troba paraules perdudes que ens calen.

    Bon dia, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som-hi!!! entre tots ho farem tot!

      Bon cap de setmana, Jp!

      Elimina
  3. Llavors portaràs grans ramells de flors perquè d'inventar tu en saps molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet somriure, Noves Flors!

      M'has fet pensar que sempre tinc el risc de passar-me, fins i tot inventant flors es pot ser excessiu! ;) Gràcies per provocar la reflexió!

      Elimina
  4. "et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar ..."

    ets molt gran, carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Òscar! tu sí que ets gran en somriures!!!!

      Elimina
  5. Crec que si tothom tingués un jardí com el teu,
    el món seria un oasi de pau.
    Només uns quants poden inventar els medis per arribar a la felicitat,
    no cal que et digui que tu ets una d'aquestes persones.
    Bon dia , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'afalagues, Pep! La pau, el diàleg, l'amor, la complicitat, el colze a colze, caminar junts en la mateixa direcció, comunicar, compartir, inventar... han estat des de sempre els meus més potents desitjos... sempre fem camí.
      Gràcies!

      Elimina
  6. Una tardor ben primaveral! Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  7. Qué be has dibuixat cadascun dels detalls de la meva imatge!!...T'ha quedat molt maco!!
    Et seguiré d'aprop per poder trobar un lloc en aquests "refugis de colors per les hores grises, pel fred i per les tempestes"...Seràn un bon aixopluc!!...I a més,alegres i engrescats per trobar aquestes "paraules que mai s'han dit" i amb la il.lusió de fer aflorar tots "els sentiments i el desig de felicitat"...Com diu en Pep, "Un oasi de pau"!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'aquarel·la (que no domino gens, encara) em dóna el problema que se m'apaga de color en eixugar-se i aquests verds els trobo apagats. I no transmet l'alegria de la teva foto, però m'aprofito de l'ambient tardoral de fons, perquè no e s noti tant :)...

      Gràcies per les teves paraules tan boniques, Montse!

      Elimina
  8. Un mar de paraules per gronxar-nos plàcidament i un dibuix per encantar-nos.
    Gràcies,Carme

    ResponElimina
  9. MOLT BONIC POEMA CARME, i molt suggerent el vers " et portaré totes les flors que jo sàpiga inventar "

    un plaer ! :-)
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha flors de tantes menes, oi, Joan? A cada moment les que calguin, les que siguin possibles, les que es necessitin.

      Gràcies!

      Elimina
  10. Et portaré totes les flors
    que jo sàpiga inventar.
    És un començament i final que m'agrada molt, jo seguiria dient: totes s'assemblaran ... a tu.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió que t'agradi, Pere!

      I el teu comentari és molt dolç, moltíssimes gràcies!

      Bon cap de setmana!

      Elimina
  11. que bonic!
    Sempre m'ha agradat inventar..... ;)
    Ptonets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au, vinga som-hi! ja tinc una "còmplice" inventora! :) gràcies, preciosa!

      Elimina
  12. Inventa´t pluges
    incendia els vents,
    els cors que es mullen
    son les flors
    dels valents.


    Carme: ets la bomba.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies... el meu cor s'ha mullat sempre, m'agrada que ho vegis així!

      Elimina
  13. Sempre et dic el mateix, que m'agraden molt les teves aquarel·les, xò és que aquesta la trobo tan bonica!!! i amb el dia tou que fa, els versos m'han emocionat moltíssim. M'han arribat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, rits! que les paraules que m'han sortit del cor t'emocionin és un regal, ben bé immerescut! Bona nit, preciosa!

      Elimina
    2. Immerescudes???? si home!!!

      De colors seran, tots els refugis
      per a les hores grises,
      pel fred i les tempestes.

      Avui, justament avui, és preciós. M'agraden molt els dies de pluja com avui, xò la melangia avui se m'ha fet molt costosa.... les teves flors em posen color!! i tant!

      Bona nit!

      Elimina
  14. Just quan anava a plegar una estona d'ordinador (de cercar i repiular notícies sobre Catalunya, sobirania, independència, referèndum, reaccions, premsa internacional, etc.) entro aquí i la bellesa de les teves aquarel·les afegeix un motiu nou, i ben diferent, per fer-me pensar que la vida és plena de coses maques!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, la vida és plena de coses maques... :) Llàstima que deixem que les lletges ocupin tant de lloc... Gràcies, Assumpta!

      Elimina
  15. Tant de bo no haguéssim de rescatar res, que tot fos com ha de ser, però en tot cas, si cal rescatar quelcom, que siguin els mots!!!
    Ja plou, sembla que caldrà rescatar l'esperit viu de l'estiu!!! :))))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent que tenim dependència extrema dels mots i que tot ho voldríem clar i explícit, ben puntualitzat, i per aquesta gent, com jo, sempre hi haurà mot per rescatar, per les més petites coses, per les més boniques, per les que cal reparar... per totes.

      Un dia fantàstic de pluja... que ja tocava, Dafne!

      Elimina
  16. Inventar-se flors, rescatar sentiments, trobar paraules perdudes...
    Ai, Carme, amb tu el món és més bonic! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria! :D Sort tenim que aquí sempre sabem compartir somriures...

      Elimina
  17. Quan tingui un mal dia, buscaré les teves flors inventades perquè em retornin el somriure...
    Fan venir ganes de fer-ne un petit ram, perquè les de veritat no s'han de collir, tothom ha de poder gaudir-ne...
    Bona nit i bona pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert M Roser, les de veritat no s'han de collir. Les flors m'han ensenyat una gran lliçó. Abans fa any m'agradava collir-les, per avidesa de la bellesa, per poder-les gaudir i tenir, però sovint, si les tens, les perds. de seguida, si les eixes les guanyes. La lliçó de les flors, per sempre més. Ara em costa molt collir-les, millor inventar-les, o collir-les amb pinzells.

      Bona nit i bona pluja, maca!

      Elimina
  18. Flors boniques, paraules boniques...
    Petons Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Judit! Has tancat els comentaris al teu blog? O sóc jo que no sé trobar-los? Una abraçada, preciosa!

      Elimina
  19. Passo tard avui, Carme, i tot el que podria dir ja està dit. Només agrair una vegada més tot el plaer que ens proporciones dibuixant paraules i fetillejant amb el colors.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, bonica. Moltíssimes gràcies!!!!

      Elimina
  20. Trobava a faltar les teves teles japoneses. Una peciositat!!!
    Somriures i petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et torno doncs un somriure japonés! ;) Moltes gràcies i petonassos!!!!

      Elimina
  21. I en el silenci de la nit
    obro la porta del teu món
    (com un petit refugi)
    i oloro les teves flors
    abans d´anar a somiar

    Gràcies nina, ets un solet!!
    Nanit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, pel teu regalet... el comparteixo al post!

      Bon dia, bonica i molt bon diumenge!!!

      Elimina
  22. Respostes
    1. Neixen, neixen i si no neixen les sembrarem i si no les sembrem en naixeran igual!

      Bon diumenge, Jordi!

      Elimina
  23. "No hi hauran hores grises
    si tu em dibuixes flors
    amb les puntes dels dits.

    El temps sols serà el ritme
    de les paraules inventades
    que, el teus llavis,
    m'escriuran amb delicadesa
    enamorada"


    (mmmmmmmh! potser una mica "pastelon"...)

    Una cosa...
    Has provat barrejat blau i groc per intentar aconseguir un verd més brillant?

    Potser amb les aquarel.les també funciona...

    Petonets dolcíssims nina estimada :¬)****

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel poema!

      Sí que funcionen les barreges de colors, també amb aquarel·les... ho provaré...

      Una abraçada, poeta!

      Elimina
  24. Quina imatge més addient, ara que s'atansa l'època de les no-flors :))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari