dijous, 27 de setembre de 2012

Els colors al carrer - 4 - verd


Ets  temptador  i embriagador
com un aparador que
ens  mostra  viatges  càlids
 i potser  arriscats,
plens  de sorpreses  i emocions.

En la desmesura  de tu,
a  voltes,  em sento perduda.
És en la mesura que vaig buscant el goig.

37 comentaris:

  1. Mmmmm sembla una persona captivadora, tot i que cal estar amatents que no ens faci arriscar massa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... està inspirat en el vi de l'aparador, però com que jo sóc gairebé abstèmia i el que m'embriaga més són les persones, doncs... faig camins paral·lels.

      Elimina
  2. la mesura i la perspectiva són uns bons aliats per no perdre´s.
    Molt bé Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs això. Ho intentarem cada dia... per no perdre'ns. Gràcies Enric!

      Elimina
  3. Ja pots muntar un "partxis" ;o)
    :D
    petó

    ResponElimina
  4. I jo que pensava que la desmesura era més pròpia de la primavera, he,he,he.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La desmesura, sovint, arriba amb qualsevol oratge, Noves Flors! he, he, he... :D

      Elimina
  5. Si ens perdem en la desmesura, cal una reflexió. Ai, el verd, tan plàcid que es veu i ek que hi conté. ^0^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, més pel fet de perdre'ns que no pas per la desmesura, oi?

      Elimina
    2. Sí, el fet de pedre'ns és el que provoca neguit. La desmesura, segons com, pot provocar-nos una mala digestió, però això té cura.^0^

      Elimina
  6. Ostres, Carme, aquest comentari el fas a un home i se’t tira a sobre per les connotacions eròtiques que se li poden trobar…! M’encanta el text i els tons verds de l’aquarel•la.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, Montse, ara m'has fet gràcia! Potser sí que sóc una inconscient! :)
      Moltes gràcies, si a tu t'agrada... alguna cosa deu tenir. Una abraçada ben forta.

      Elimina
  7. Eeeeeeeeeeeei!! Què maco és el verd també!! :-))
    Ho imagino en un mateix carrer i queda tan bonic!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els carrers de colors combinats són preciosos!

      Elimina
  8. El verd és el meu color,
    els viatges arriscats són els millors,
    trobar el goig, perdrem en la desmesura d'algú, fantàstic..
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre i quan aquest algú et segueixi en la desmesura sí, fantàstic! :) Si no sempre ens queda trobar un goig més plàcid i mesurat.

      Bona nit Pep!

      Elimina
  9. Diuen: verd que l'amor si perd...El que no sé si és abans d'entrar a la botiga , o després(pel vinet).
    M'agraden totes aquestes botigues de colors, posades una al costat de l'altre, seria un carrer molt agradable de passejar-hi...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest vinet pot ser perillós... :) M'alegro molt que t'agradi, M Roser!

      Petons de bona nit!

      Elimina
  10. temptador i embriagador......si no fos que has dit que és vi, no sé que podria arribar a pensar

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D... doncs jo sí que sé què podries arribar a pensar... i segur que tots els que llegeixen el teu blog com jo, també :) Gràcies, era justament això el que havies de pensar!

      Elimina
  11. Des-mesura: capacitat de perdre´s després de...
    I els punts suspensius a gust del consumidor/a ;)

    Verd esperança, el verd de la natura, el verd de la picardia(ejem...)
    el verd del teu fantàstic bloc,
    de quin color són els teus ulls?

    Uns bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ho preguntes de veritat això dels ulls o ja ho saps? :)

      Una abraçada!

      Elimina
  12. Molt temptador, molt temptadora aquesta botiga verda! embriaga i deshinibeix!

    ResponElimina
  13. m'agraden les emocions i les sorpreses que s'amaguen sota un verd encisador...
    i el goig de poder-les viure!
    petonets carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre, mar, mantenint el goig de poder-les viure!

      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  14. Amb els teus pinzells tots els colors són bonics!
    Verd el color de les esperances...que no estan madures encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot acaba madurant... oi, Glòria? Fins i tot massa! :)

      Elimina
  15. Aquest bloc darrerament és com un Arc de Sant Martí.
    El pots contemplar i ... llegir.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre comentaris que fan somriure, Pere. Gràcies!

      Elimina
  16. m'encanta aquesta serie de dibuixos, potser perque corre sang de botiguera per les meves venes, pero aquestes façanes son genials
    quan varem esser a Sevilla vaig fer un munt de fotos a comerços, de ventalls..de mantons..de rellotges i a mes eren interesentasimisms des de el punt de viste arquitectonic, clar
    no deus pas tenir cap papereria o llibreria no??
    jajajajjaja

    bona jornada noieta

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no tinc cap botiga de cap mena, tampoc papereria ni llibreria... crec que m'hi arruinaria... m'agraden tant les papereries i llibreries que m'ho enduria tot cap a casa i no vendria res... :)

      Bon cap de setmana!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari