Ets temptador i embriagador
com un aparador que
ens mostra viatges càlids
i potser arriscats,
plens de sorpreses i emocions.
En la desmesura de tu,
a voltes, em sento perduda.
És en la mesura que vaig buscant el goig.
com un aparador que
ens mostra viatges càlids
i potser arriscats,
plens de sorpreses i emocions.
En la desmesura de tu,
a voltes, em sento perduda.
És en la mesura que vaig buscant el goig.
Mmmmm sembla una persona captivadora, tot i que cal estar amatents que no ens faci arriscar massa!
ResponEliminaHe, he, he... està inspirat en el vi de l'aparador, però com que jo sóc gairebé abstèmia i el que m'embriaga més són les persones, doncs... faig camins paral·lels.
Eliminala mesura i la perspectiva són uns bons aliats per no perdre´s.
ResponEliminaMolt bé Carme.
Doncs això. Ho intentarem cada dia... per no perdre'ns. Gràcies Enric!
EliminaJa pots muntar un "partxis" ;o)
ResponElimina:D
petó
Et fa una partida? :D :D
EliminaUna abraçada!
I jo que pensava que la desmesura era més pròpia de la primavera, he,he,he.
ResponEliminaLa desmesura, sovint, arriba amb qualsevol oratge, Noves Flors! he, he, he... :D
EliminaSi ens perdem en la desmesura, cal una reflexió. Ai, el verd, tan plàcid que es veu i ek que hi conté. ^0^
ResponEliminaDoncs sí, més pel fet de perdre'ns que no pas per la desmesura, oi?
EliminaSí, el fet de pedre'ns és el que provoca neguit. La desmesura, segons com, pot provocar-nos una mala digestió, però això té cura.^0^
EliminaOstres, Carme, aquest comentari el fas a un home i se’t tira a sobre per les connotacions eròtiques que se li poden trobar…! M’encanta el text i els tons verds de l’aquarel•la.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Ostres, Montse, ara m'has fet gràcia! Potser sí que sóc una inconscient! :)
EliminaMoltes gràcies, si a tu t'agrada... alguna cosa deu tenir. Una abraçada ben forta.
Eeeeeeeeeeeei!! Què maco és el verd també!! :-))
ResponEliminaHo imagino en un mateix carrer i queda tan bonic!!
Sí, els carrers de colors combinats són preciosos!
Eliminaemocionant....
ResponEliminapetonet, zel!
EliminaEl verd és el meu color,
ResponEliminaels viatges arriscats són els millors,
trobar el goig, perdrem en la desmesura d'algú, fantàstic..
Bona nit, Carme.
Sempre i quan aquest algú et segueixi en la desmesura sí, fantàstic! :) Si no sempre ens queda trobar un goig més plàcid i mesurat.
EliminaBona nit Pep!
Diuen: verd que l'amor si perd...El que no sé si és abans d'entrar a la botiga , o després(pel vinet).
ResponEliminaM'agraden totes aquestes botigues de colors, posades una al costat de l'altre, seria un carrer molt agradable de passejar-hi...
Petonets de bona nit.
Aquest vinet pot ser perillós... :) M'alegro molt que t'agradi, M Roser!
EliminaPetons de bona nit!
temptador i embriagador......si no fos que has dit que és vi, no sé que podria arribar a pensar
ResponElimina:D... doncs jo sí que sé què podries arribar a pensar... i segur que tots els que llegeixen el teu blog com jo, també :) Gràcies, era justament això el que havies de pensar!
EliminaDes-mesura: capacitat de perdre´s després de...
ResponEliminaI els punts suspensius a gust del consumidor/a ;)
Verd esperança, el verd de la natura, el verd de la picardia(ejem...)
el verd del teu fantàstic bloc,
de quin color són els teus ulls?
Uns bessets!
M'ho preguntes de veritat això dels ulls o ja ho saps? :)
EliminaUna abraçada!
Verds???? jejje
EliminaPremi!!! Has encertat!
EliminaMolt temptador, molt temptadora aquesta botiga verda! embriaga i deshinibeix!
ResponEliminaDoncs sembla que sí, oi?
Eliminam'agraden les emocions i les sorpreses que s'amaguen sota un verd encisador...
ResponEliminai el goig de poder-les viure!
petonets carme!
Sempre, mar, mantenint el goig de poder-les viure!
EliminaUna abraçada, bonica!
Amb els teus pinzells tots els colors són bonics!
ResponEliminaVerd el color de les esperances...que no estan madures encara.
Tot acaba madurant... oi, Glòria? Fins i tot massa! :)
EliminaAquest bloc darrerament és com un Arc de Sant Martí.
ResponEliminaEl pots contemplar i ... llegir.
Bona nit Carme :)
Com sempre comentaris que fan somriure, Pere. Gràcies!
Eliminam'encanta aquesta serie de dibuixos, potser perque corre sang de botiguera per les meves venes, pero aquestes façanes son genials
ResponEliminaquan varem esser a Sevilla vaig fer un munt de fotos a comerços, de ventalls..de mantons..de rellotges i a mes eren interesentasimisms des de el punt de viste arquitectonic, clar
no deus pas tenir cap papereria o llibreria no??
jajajajjaja
bona jornada noieta
No, no, no tinc cap botiga de cap mena, tampoc papereria ni llibreria... crec que m'hi arruinaria... m'agraden tant les papereries i llibreries que m'ho enduria tot cap a casa i no vendria res... :)
EliminaBon cap de setmana!