dimecres, 26 de setembre de 2012

Entrada de tardor poètica. Conte breu

Ens  apropem ...
amb  les instruccions  ben escrites,
amb somriures  i recte  al nas.

Arribada amb  claror  minvant.
Des de la terrassa,  contemplo  
el paisatge proper que enamora.
No  m'afanyo  a fer  la fotografia  i ve  la nit.
Recança de  paisatge perdut.

Surt  la  lluna...
fa  el seu camí  com cada  dia.
Em fa  somriure:  avui tenia cita  amb un cedre.


(primer  intent  a la llibreta  de camamilla)

La miro  a través de les  branques.
No  tinc  imatges  i les  invento de memòria.


(segon intent  amb  paper  aquarel·la)

Tot  això  era abans  de començar...

Després,  abraçades,  somriures i  riures  a dojo.

La  poesia,  en  tres  actes:  intensitat,  emocions,  
quotidianitats  poètiques  i  síntesis vitals  suggeridores.

Calma  i  placidesa.
Sorpresa de  reconèixer  cadascú.
I  la nit  i la lluna,  fidels.

I  el final,  sempre,  sempre,  massa  aviat.

PD:  Moltíssimes  gràcies  a tots,  per ser  com sou,  poetes  i somiadors,  amics  i  riallers.  Fins a la propera  trobada.  

PD2:  No sé  si era  un cedre  o  un avet...  ara  no ho sé! 

48 comentaris:

  1. A mi també em fa somriure que tingués una cita amb el cedre! Ho has recreat molt bé, amb les paraules però sobretot en aquestes estampes. Pel meu gust la segona, sobretot, és genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que al moment que la vaig veure, estava ben bé al darrere d'ell i en canvi és veia perfectament. :) Gràcies guapa!

      Elimina
  2. M'encanten els teus dibuixos, CARME. Són una preciositat. Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anava a posar un comentari, però primer he vist aquest i no he pogut resistir a dir que estic TOTALMENT D'ACORD!! :-)))

      Elimina
  3. M'agraden molt tots dos!! ;-))

    Jo... ehem... ni idea de com és un cedre... vaig a googlejar-ho :-P

    ResponElimina
  4. Ui, ja ho he vist... S'assemblen molt!... Jo no els sabria pas distingir al natural :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí el tingués davant sí, però de record simplement no!

      Elimina
  5. He,he, a mi també m'ha passat més d'una vegada que m'he quedat embadalida i quan he reaccionat i he anat per la càmera ja no he pogut fer la foto adequada... Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no hi penso gaire en les fotos, primer el moment... si queda temps la foto i no sempre en queda.

      Elimina
  6. En arribar la nit, la lluna recita versos acompanyada de la música de l'aire que es cola entre les branques dels arbres. Cada un té la seva escala musical i et transporta a paisatges idílics.
    Tinc una foto...Te l'envio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la foto, és maquíssima i també per les teves paraules poètiques...

      Elimina
  7. Jo voldria ser un cedre, i tenir una cita amb tu, lluna estimada.
    Amb la teva claror faria veritat els teus somriures i le teve il·lusions.

    Les teves aquarl·les són veritables obres d'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Semblaven enllaçats, Pep, el cedre i la lluna!

      Gràcies, maco!

      Elimina
  8. Arriba la tardor.... i el fred..... i no m'acaba d'agradar.... Ja he tret les mantetes pel sofà jo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara no fa fred, Alba... hem d'aprofitar els poquets dies que no fa ni fred ni calor i gaudir-los al màxim... si cal, amb mantetes al sofà! :)

      Elimina
  9. Preciós!
    El segon intent és magnífic!

    ResponElimina
  10. Cedre o avet t'ha quedat preciós. Ho has dibuixat tal i com jo ho recordo i ho he reconegut immediatament. Ets una artista!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi faig fixar com embadalida... Em fa il·lusió no haver estat l'única! Gràcies i petonassos!

      Elimina
  11. Res de conte, Carme; va ser una realitat bella com un somni de les mil i una nit, amb els seus moments eròtics en forma de poemes ídem. Els dibuixos de l’arbre i la lluna m’encanten… Però no t’ho creuràs, no m’havia adonat que hi hagués cap arbre tapant la lluna! Em pensava que s’havia amagat i prou, o ni això, perquè vaig estar veient resplendors durant tota la nit:)))
    Per cert, ningú no s’ha trobat amb dificultats a l’hora de deixar-te comentaris? Escric i no surt cap lletra fins al cap de molta estona. Aquestes ratlles te les puc deixar gràcies al “cortar y pegar”.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, va ser una realitat...

      I la gràcia, Galionar, és que precisament l'arbre no tapava la lluna, es veia la lluna a través de l'arbre. Això passava quan feia poc que havíem arribat i feia poc que era fosc... després va lluir i va passejar-se amb totes les ganes.

      Em sap greu que tinguis problemes per als comentaris... a mi no em costa contestar-los.

      Una abraçada ben grossa!

      Elimina
  12. a mi m'agrada la primera intentona
    pero si les teves paraules ja no eren prou maques...tota aquesta colla les enriqueix mes amb els seus comentaris, no has equivocat els calificatius gens ni mica

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primera intentona, és la que reprodueix millor la realitat. L'arbre transparentava a la lluna, ben bé així. El segon intent el vaig voler fer tant bé que l'arbre em va quedar massa espès. M'alegro que t'agradi el primer perquè és el de la teva llibreta. :)

      Elimina
  13. No sé com pots inventar tantes poesies. Els dibuixos que vas fent m'agraden molt. Tens bones idees amb els colors de les tendes que has anat posant.
    M'he posat poc, i no podia posar comentaris, no m'acceptava les frases. Avui n'he pogut posar , ara provo aquí.
    Et felicito, tens "fusta" de creadora, artista,,,i moltes altres.

    ResponElimina
  14. M Antònia, a vegades, és com un joc. Miro la botiga que he pintat del color que sigui i li parlo (o parlo d'ella) com si fos una persona i sempre acaba sortint alguna cosa que identifica les persones de veritat. Darrerament les imatges em donen les idees. Gràcies!

    ResponElimina
  15. Jo no em vaig fixar en quin tipus d'arbre era, però és clar, amb tantes abraçades i somriures sembla que hi va haver-hi un despiste general a l'hora d'observar la lluna...ai Carmeta, que era quart creixent(gep a ponent) i tu l'has feta quart minvant(gep a llevant)i això que la Roser que no veu un bou a set passes, se'n va adonar, he,he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. segur que tens raó, Roser... no en tinc cap dubte, però com que ho vaig fer de memòria, vaig dibuixar la lluna així... tal com em va sortir! Despiste del tot, és que no es pot estar per tot, no, no es pot. Bona nit, preciosa i petonassos!

      Elimina
    2. Saps la manera en què jo evito equivocar-me? Utilitzo una citació: La lluna és mentidera. Quan creix, decreix (D) i quan decreix, creix (C).
      És cert que costa fer comentaris. :-(((

      Elimina
    3. Gràcies, Pilar, però el problema que tenia era que quan dibuixava vaig recordar la lluna així... i no era així.

      Elimina
    4. No té cap importància Carme, potser és perquè jo m'hi vaig fixar molt i fins i tot ho vam comentar amb el Jordi.El que importa és el dibuix, que és molt bonic...
      Jo també tinc algun problema amb algun blog...

      Elimina
    5. Gràcies, Roser... una abraçada

      Elimina
  16. A mi com a la sargantana m'agrada més el primer. El segon em sembla massa detallat, s'allunya del teu estil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, saps, Jp? M'encanta que hi hagi gustos per tot! :) gràcies!

      Elimina
  17. Precioses totes dues!
    Amb tota la dificultat que suposa dibuixar els records, m´has portat fins allà com si fos real.
    Bona cita de la lluna amb el cedre i una excel.lent companyia per la vostre nit.


    Aferradeta i bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluneta, a mi em costa molt dibuixar inventant o recordant, si no tinc model estic perduda... :) però el moment l'havia de guardar, no totes les nits puc ser testimoni de les cites que té la lluna ... ;)

      Elimina
  18. Quin bon homenatge a la trobada. De veritat he de triar entre tots dos? son diferents maneres de veure'l i pintar-lo.

    ResponElimina
  19. Tn se val si era un cedre o un avet...la veritat és que és veure'ls i llegir-te i posar-se a somniar!
    Bon dia de tardor, carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant l'arbre, com la posició de la lluna, en lavivència de l'instant eren irrellevant, en eloment de voler fer-ne la imatge i el dibjuix no n'eren tant... no sabia com fer-ho, però volia fer-ho.

      Potser faré el tercer intent amb una foto d'un cedre qualsevol...

      Bon dia, fanalet!

      Elimina
  20. No és per fer-te la pilota, però m´agrada moltissim el tractament del color que fas a les teves pintures. Chapeau jefa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Enric :) millor que no em facis la pilota... millor que no... que els bloggers ja tenim prou fama de fer-nos la pilota sempre!!!! :)

      Elimina
  21. Respostes
    1. Ec lipsi en el seu punt just de meravella!

      Elimina
  22. Petunarrus...em sembla que és cedre...va ser fantàstic i m'han encantat els teus dibuixos...com sempre, és clar!...Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho sembla... més en el meu cap que no pas en la imatge, crec que el tornaré a intentar.

      Elimina
  23. molt bonic post carme, tant els dibuixos com els teus mots

    i va arribar el final aviat, com sempre, massa aviat ...

    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari