dilluns, 28 de gener del 2013

Mirant de prop

D'una foto de la lolita

Posa  un pam més
entre el teu ull i el meu.
Potser  em veuràs
sencera  o estripada.
En colors  d'un altre  temps. 



23 comentaris:

  1. ostres Carme! quan he vist al blogroll el dibuix de la foto m'he quedat a quadres.. és fantàstica!! pop art total!
    a més a més m'ha fet gràcia perquè just ahir jo també vaig fer una pintura d'aquesta foto, coïncidències.. te l'envio per mail!
    m'agrada mirar amb colors d'un altre temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... sempre em sorprèn que us agradi un dibuixet de no res... :D Gràcies lolita. Ja saps que m'agraden molt les coincidències. Potser telepatia! :)

      Elimina
  2. M'has fet pensar en l'"apropa't fins que et perdi de vista". És guapíssim el dibuix, i les dents m'han encantat, s'assemblen a les meves.

    ResponElimina
  3. M'agrada aquest tall mirat de lluny, tot i que em perden les distàncies curtes. :)

    Bona tarda, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
  4. I és que tot depèn de la perspectiva que en prenguem.

    ResponElimina
  5. De prop, fins i tot el borrissol de la pell es veurà i ... quin tacte!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... pel tacte, si veus? s'ha d'estar ben a prop!

      Elimina
  6. Jo hi hauria de posar més d'un pam... o les ulleres, que de prop no hi veig bé ;o)
    Molt bonic el dibuix (per variar :)
    B7s

    ResponElimina
  7. Jo també em sembla que necessitaria algun pam més, de gaire aprop la visió es fa més borrosa...Un dibuix molt original.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. Jo necessito les distàncies curtes per veure bé. Com que perdo perspectiva, miro "a pams".
    Sincerament, t'ha quedat molt bé el dibuix. Molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo com que sóc miop, també prefereixo les distàncies curtes... Gràcies!

      Elimina
  9. Un "10" pel poema. Mirar-se als ulls a la distància que ens permet redescobrir l'altre; retrobar-lo...un remei per reconstruir ponts malmesos.

    ResponElimina
  10. Ahir, vaig rebre un comentari Anònim a aquest post. La veritat és que era un comentari bonic i dolç. Deia així:

    Potser si sé mirar-te, amb una altra distància, descobriré de tu, racons que encara no conec.Sencera o estripada em seràs nova. I d'un altre moment prendré els colors, certesa de que encara ets la mateixa.

    No vaig saber com comentar-lo, perquè és un comentari que implica una complicitat que no existeix, en no saber de qui ve. El vaig esborrar, una mica o un molt avergonyida. Però no acostumo a esborrar comentaris i després m'ha sabut greu la censura. Al cap i a la fi, era un comentari agradable.

    Anònim... la veritat és que no sé què dir.
    Gràcies? Ho deixem aquí, si et plau.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari