dijous, 21 de març del 2013

Si fossis un mot - 3

Si fossis  un mot...

Dedicat  a una amiga,  tan carinyeta,  que  creu  que  ningú ha de pensar que ell és  el pitjor  de tot,  ni tant  sols els  pronoms  febles, ho haurien de pensar  i per  això em va  proposar  d'escriure  sobre  ells.  I jo escric  sobre ells  i sobre  ella.


Si fossis  un mot,  no en series  pas  un de sol,  series  un preciós ram de mots,  ni més  ni menys que un ram de pronoms  febles.

Misteriosos,  van i vénen  de  la realitat  i l'expliquen i l'amaguen a la vegada. A  vegades molt  evidents,  a vegades  molt discrets.
Un dia  series  "LI"  i  et  sentiries  com  una  xineta  que  es  disfressa  de complement  indirecte. Li,  és com un regal  que  es fa a algú,    com  un do  o  com una  paraula  que es  diu.  Com quan marques  una presència  estimadora  i  pròxima.  Sense  "li"  el regal  o la paraula  semblaria  perduda,  sense saber  per  a  qui  és,   només  amb dues  lletres,  tot  torna  al seu  lloc  i  al seu  destinatari  natural.
Un  altre  dia  series  "HO"  amb la  seguretat  i la contundència  d'un complement  directe,  semblaries  una  sorpresa,  però  no!  Series  aquí per  deixar  ben clar de  què  parlem,  però  no dir-ho  si  no volem  amb  totes  les paraules.

Quan  no sabéssim on anar  i  ens  avorríssim una mica  de la vida ens marcaries  alguna direcció,  una  de tantes  possibles,  mai  exclusiva  ni  obligada,  ni única,   sempre  especial i  original,  trobada circumstancialment  i  intensament  amb  un "HI",  com un camí,  dels  que  sovint  els proposes.

Cert és que  a vegades,  molta  gent  els  confon  i no els  valora  prou,  però  ells,  els pronoms  febles,  no  s'espanten de res.  Saben la seva  força  i  caminen endavant  i  se  saben estimats  per  molts  i molts  dels  parlants  d'aquesta  llengua.  I  sobretot  fan pinya.  A  la seva manera,  quan volen,  quan poden,  quan  els sembla  adequat.  A vegades s'uneixen  embolicant  la troca,  per  confondre'ns  una mica  i jugar  amb nosaltres.  Ells  són així,  els  agraden les  trapelleries  i també  donar  voltes  a les  coses  i fer  jocs  i proves,  s'apostrofen es  combinen,  es  diverteixen.   A  vegades  callen  i no hi són.  No hi fa res,  els esperem.  I  els estimem.  Els necessitem.  Mentre ells callen,  ens alimentarem de frases simples  i concretes.

Un ram de pronoms  febles:



39 comentaris:

  1. "Ohhh Montserrat, aprendré el pronoms febles per tu"...
    M'agrada molt aquesta entrada! Els pronoms febles prenen força!

    ResponElimina
  2. Tant macos que són els pronoms febles i tan mala fama que tenen. :-))

    ResponElimina
  3. M'encanta. Fa temps que vull posar al blog un poema que vaig llegir sobre pronoms febles Si no ho he fet encara és perquè no he trobat la imatge apropiada… ja ho faré.

    ResponElimina
  4. Ho,la,li,les els
    anomenats febles
    i ens porten a tots esmaperduts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. esmaperduts, però interessats
      forassenyats i disgustats
      quan no sentim els pronoms febles
      al seu lloc i ben parlats...

      Elimina
  5. Trobo aquesta entrada espectacular per la seva presentació, per donar color i forma als mots i entranyable alhora per el que diu.
    Calidoscopi de pronoms ...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pere, m'alegro un munt que t'agradi el meu ram... :)
      Calidoscopi de pronoms, que bonic!

      Bona nit, maco!

      Elimina
  6. Que guapo
    la sublimació de la feblesa

    Em penso que li ho he dit bé

    ResponElimina
  7. Un malson per molts i un gust per els sentits de qui els domina. Un bon ram

    ResponElimina
  8. Els pronoms febles són un valor de la nostra llengua, podem treure pit i dir que tenim una pronominalització exemplar. Ara, són el terror dels estudiants i dels estrangers. Potser es fan estimar, però costa, eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ets estranger deu costar... i tant que sí! Si jo dic que me'ls estimo, no és tant perquè domini del tot les combinacions més complicades, sinó perquè quan se'ls descuiden... els trobo molt a faltar. :)

      Elimina
  9. Bon homenatge, són uns dels pilars de la nostra llengua, se'ls ha de donar color i vida!!!

    ResponElimina
  10. Quin ramellet més florit que tenim, dóna gust!

    Molt bona nit, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
  11. Quins cucurutxos tan divertits Carmeta...
    A mi els pronoms febles sempre em porten de corcoll, de vegades canvio tota una frase, perquè no trobo l'adequat. Són el meu malson lingüístic...No crec que arribi a controlar-los mai, en el meu cas de febles, res de res.
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant com malson... :) a vegades es complica la cosa, eh? però quan sento jovent que se'ls menja i no els diu, em sona tant malament!!!

      Elimina
  12. lo dibuix que poses al començament, quan l'he vist des de la finestra i després també en obrir-la, m'ha semblat un un llençol o un cobrellit tot fet de pedaços abstractes. al primer cop d'ull, no hi veia les lletres... ni els pronoms febles :)

    però són allà, i quin ram tan bonic que n'has fet! cucurutxos... o paperines, que també són (o som) bastant papereines a vegades ... :)

    m'agrada molt com els expliques, com descrius la "li", l'"ho", l'"hi"... :), i com expliques totes les paraules, ajudant a entendre-les, com si fossen persones.

    dius que no s'espanten de res i que saben la seua força, però en això no hi estic del tot d'acord, perquè a vegades s'espanten tant que s'estimen més desaparèixer, quan no saben ben bé com escriure's, quan tenen la impressió que si hi són poden resultar excessius, sobrers, empastrar una frase fent-la massa carregosa, o fins i tot condemnant-la a no ser escrita o pronunciada en no saber com ubicar-se, o quan veu que pot resultar incòmoda o molesta...

    a vegades també els passa, tal com dius, que porten a confusions... i no sempre ho fan expressament, vull dir que sovint és que ells mateixos se confonen i s'enreden, intentant complementar sense saber gaire com, potser posan-tse al davant quan haurien d'anar al darrera, o a la inversa, o fent de complement directe quan pensen que són un indirecte, o un circumstancial...

    en part, sí que són juganers... però a vegades tenen la impressió que no saben jugar, o no volen, perquè també els passa això que mos passa a les persones quan intentem a escriure'ls i no sabem com fer-ho, que s'agobien i preferirien no estar, no caldre, i que tot pogués igualment comprensible sense ells, i potser fins i tot més senzill...

    però es nota que tu els estimes, a pesar de tot i de ser com són... tu els valores i els interpretes amb bon cor, i els despertes la tendresa...

    una abraçada, carme... carinyeta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No passa cada dia que em vinguin a parlar els pronoms febles en persona!!! Quin privilegi!!!

      Potser, sembla que s'espantin, però no, perquè segueixen ferms al seu lloc fent la seva funció, a la vida, tal com toca fer-la... i no cal que s'acomplexin de res, aquests pronoms, perquè de confusions en porten totes les paraules, totes, totes sense cap excepció. Els noms, els adjectius, els verbs, i fins i tot les interjeccions a vegades poden portar confusions. Les confusions són normals a la vida. I qui no en porti cap, que tiri la primera pedra.

      Sí que me'ls estimo. Els trobo a faltar quan no hi són. I m'agraden com són. Com tu, que m'agrada com ets. Una abraçada, bonica.

      Elimina
  13. Jo he de reconéixer que de vegades em faig un embolic.
    Però li diria que provo de ser-hi ben aprop i d'estimar-los.
    T'agafo una paperina!
    Un petó de bona nit!

    ResponElimina
  14. Carai, Carme! Quina inspiració tan ben dedicada.
    Molt bon dia!

    ResponElimina
  15. Oh Carme! Com m'agrada... És tan bonic això que dius, i com ho dius! Una màquina inspiradora. Moltes felicitats per la teva excel.lent presentació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! Gràcies, Judit! Moltíssimes gràcies per les teves paraules.

      Elimina
  16. Crec que els pronoms febles són la nostra creu, però tu els has convertit en flors de primavera.

    ResponElimina
  17. OOOOH!! Has fet el ram DE VERITAT!! :-)) Quina gràcia!! ;-))

    Jo, que no he estudiat mai català a la meva vida (tal com s'ha de fer, amb llibre, exercicis, dictats, deures...) i faig servir els pronoms febles per "tal com em sonen millor"... crec que si hagués tingut una professora com tu, els hauria estimat!! :-))

    M'agrada la Xineta Li!! (jo tinc una filleta imaginària, de vuit anys -la petita-) que és xineta i s'hi diu! ;-)))

    Els teus dibuixos de paraules són espectaculars! Color i moviment!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, quina coincidència, la xineta Li és la teva filla???? No ho hauria dit mai :D. El món és un mocador!.

      Una cosa ports l'altra. Primer el dibuix després en les paraules em surt la idea el ram i del ram la idea de retallar els bocins i fer-lo.

      Gràcies Assumpta.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
  18. Ah! I la capçalera també és molt maca!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fanalet... fa unes fotos molt boniques i és una amig a estimadora que pensa sempre amb la meva capçalera. No et pensis que les hi demano jo, les fotos, no... Me les envia, me les regala i encara puc triar. :) Afortunada que sóc!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari