dimecres, 17 d’abril del 2013

Microrel@ts en blog - 5 - Perduts


No ens  hem sabut trobar, aquest  amor  ha  fracassat tot  just  en començar.  Un camí  curt  i ple de llàgrimes. Deixem-ho estar.  Tot  plegat  ha estat  un  miratge.  M’adono  que  tenim un altre  camí,  molt llarg,  de molts  anys...  som amics.   De  tota  una altra manera, ens mantindrem fidels,  igualment,  a la nostra  amistat. 




****************************************************************




25 comentaris:

  1. Mmm... ho saps que aquest relat donaria per molta discussió, oi? És possible això que proposa? Realment es pot fer? Jo tinc els meus dubtes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ES pot fer, afirmo rotundament. la qual cosa no vol dir que sigui fàcil. Però si de 100 casos un s'aconsegueix ja vol dir que és possible. I jo en conec més d'un, clar que també conec més de 100 persones.

      Elimina
  2. Si és possible (parlo per jo) però imagino que no tothom pot.

    Quin ventall més maco estàs fent!! M'agraden tots!!

    Molt bona tarda, preciosa!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la relació es talla d'entrada, per què no? El que no sol passar és romandre amics quan ja ha passat molt de temps de relació i tot s'ha anat deteriorant.

      Elimina
    2. lluneta, m'agrada molt la teva precisió. És possible, però no tothom pot! Ho veig ben bé així!

      Helena també m'agrada la teva. És qüestió de no haver deixar fer velles les coses i de no haver-se fet mal. Una cosa és no trobar-se i l'altra molt diferent fer-se mal.

      Elimina
  3. Jo estic d'acord amb en XeXu, no crec que això funcione. Es poden dur bé, però d'açò a una amistat, no sé què vols que et diga. Encara que la relació es talle d'entrada com diu l'Helena, no deixa de ser un fracàs i això deixa una ferida.

    Però com se'ns van a acudir coses a la resta si se t'acudeixen a tu totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No dic que sigui fàcil... però pot funcionar. Potser s'ha de ser una mica especial, potser sí...

      Elimina
  4. Per què deixar perdre un sentiment que no va vestit com esperàvem?
    Si al cap i a la fi hi ha tantes maneres d'estimar com roba a l'armari.
    Si al cap i a la fi allò que realment m'importa és allò que sóc quan estic nua.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ha de dur massa llàgrimes es deixa estar... finalment, però qui sap, si després es pot reprendre, quan d'hagi asserenat tot plegat, oi?

      Bon vespre, Mònica!

      Elimina
  5. També microrelats? Ostres, no pares!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'apunto a totes les iniciatives que puc... a vegades no puc!!!

      Elimina
  6. Si el mal no ha estat molt gran es pot mantenir la fidelitat en l'amistat

    ResponElimina
  7. Aquest és un dels meus preferits, y penso que si que és possible, sempre que els dos hi posin voluntat...Si totes les coses en les quals hem fracassat les haguéssim de deixar de banda, potser més d'un es quedaria sol...
    Petonets Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en tenim una altra de convençuda!!! Sí senyora! està molt bé!

      Elimina
  8. Hi tan que és possible, difícil... però possible.
    Quan agafes a la ma d'una persona.
    Quan li fas un petó.
    Quan somrius amb els ulls.
    Quan li obres el cor, l'estimes de veritat.
    Quan deixes de sentir, quan somrius només amb els llavis, quan les mans ja no és troben.
    Has de lluitar per l'amistat.
    I aprendre a estimar-lo, estimar-la com a amic o amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé, Pep, cal lluitar per l'amistat! Jo també ho penso. Gràcies per dir-ho tant bé i tan clar.

      Elimina
  9. Carme, ja saps què diuen: quan l'amor entra per la porta, l'amistat fuig per la finestra. Per desgràcia, en puc donar fe. Així que prefereixo mil vegades preservar l'amistat i no barrejar-hi l'amor...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, dona, preservar l'amistat està molt i molt bé, però quan ja està fet, ja està fet... què s'ha de fer, donar-ho per perdut d'entrada... no, no, s'ha de lluitar per l'amistat, crec jo.

      Elimina
  10. jo, que sóc raret de mena, penso que d'amistat, com de forma d'estimar, sols hi ha una.
    La resta són coneguts i/o saludats.

    Però l'Amistat i l'Estimació no estan tan lluny.
    No sé estimar amb instruccions d'ús. Amb prescripció.
    No sé estimar de maneres diferents a totes les persones que m'importen.
    Estimar no pot excloent.
    Estimar, s'estima. Paradoxa: T'estimo. Estic convençut que ens estimen. Però cada dia ens suportem menys.
    Perquè la convivència és difícil. I, quants cops per aferrar-nos a una aparença, a uns intents desesperats de mantenir allò que trontolla, no fem prou net. I, aleshores, tot es va podrint o assecant.
    Si, és cert. Hi han moments de dolor. De ferida. De llàgrimes. Però...Qui ens va enganyar per apropar-nos a aquella/es persona/es?
    I si ens mirem els dins... no trobem un somriure? Una carícia compartida? Aleshores tot es suavitza i, si, i tant que es pot còmplice, amic/ga...

    Però, torno ho torno a dir, no som ensenyats a estimar. Més aviat a escollir, a obtenir, a sentir tot i tothom, com una propietat egoista: si "ETS" meva, no pots ser de ningú més. Si "SOC" teu, ningú més em pot fer somriure...

    El dia que aprenguem i ensenyem a Estimar, l'Amistat, per aquest motius, no crec que es trenqui.

    I teniu raó, s'ha de ser d'una pasta especial...

    (Buff! ara recordo que no m'he pres la pastilla... si creus que pixo fora de test, elimines el comentari. Però és que m'has fet rumiar moltes coses que crec que no he sabut explicar....)
    Bon dia bonica
    Un petonet dolcíssim :¬)*******************

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amistat, també és estimació, per tant alguna cosa han de tenir en comú els dos sentiments...

      Però veus? Jo crec que sí que s'estima diferent a cada persona, perquè cada lligam d'estimació, és especial i diferent de qualsevol altre. Perquè l'estimació és a la vegada impuls i resposta. A vegades l'impuls ja és ben diferent, però és que la resposta forçosament ha de ser diferents, en diferents persones.

      No sé, crec que no m'ha passat mai de "no suportar" o "suportar cada vegada menys" algú que estimo. Plorar sí, sóc ploranera de mena... no em costa gaire... :)

      Sempre finalment l'amor i l'estimació pot reconduir moltes coses, però ha de ser que tots dos ho vulguin. Que tots dos vulguin seguir amb l'amor o que tots dos vulguin seguir amb amistat...

      Bona nit, Barbo, un petó per a tu també.

      Elimina
  11. Jo també penso que és possible això que expliques al relat, però sempre que tots dos ho vulguin així. Si un dels dos no ha entès que més enllà de l'amistat la relació s'ha acabat. a la llarga les coses es complicaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert que hi ha d'haver un equilibri, tens raó. Però no és impossible que hi sigui, gens impossible. :)

      Elimina
  12. Difícil però no impossible! M'agrada molt el "no ens hem sabut trobar", en el camí de l'amistat segur que és possible la trobada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, et trobava a faltar, bonica!!!

      No ens hem sabut trobar, com a absència de culpa de ningú, com a necessitats diferents o bé maneres diferents de fer el camí... :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari