dilluns, 10 de juny del 2013

Passeig del born


Aquarel·la   reinterpretada  d'una  de  Juliet  Pomés Leiz,  del seu llibre  Un dia  al Born


Com
un desig.

Esmorzaria  
xocolata  
desfeta  
amb  
coca,  
el 
diumenge  
al 
matí. 
Però  
tot  
just  
és  
dilluns... 
També
es pot 
esmorzar  
xocolata 
un dilluns... 

Si voleu  fer  un cop d'ull al llibre,  doncs  al vídeo en surt  una  micona:

34 comentaris:

  1. I tant!!! i el plaer de menjar xocolata un dia fora de """l'habitual"""?
    Aquesta cosa de trencar el costum. De fer quelcom que, potser, uns pocs privilegiats podrien fer?
    De fer alguna cosa "prohibida"...
    És com passejar per una ciutat, o poble, un dia feiner i no en època de vacances.
    Té un regust d'aventura, de plaer, de ... "gamberru"...

    petonets dolcíssims, nina estimada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbo, quin dilluns et va bé per això de la xocolata desfeta... Et va bé al Born? A l'hora d'esmorzar? Passejar en un dia feiner, bé, perfecte: després de la xocolata. Que bé, no? Puc canviar una frase feta al meu gust: Els dies clars i la xocolata espessa...

      Petonassos, poeta!!!

      Elimina
  2. Dilluns NO que sempre començo el règim :(, ho deixem per dimarts????

    M'agraden els colors diluïts de l’aquarel•la•la i la xocolata ben espessa.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Ooooh!!! Ooooooh! Oooooh! Quin dimarts? :DDDD dilluns i dimarts, això semblarà com qua era petita i n'esmorzava cada dia...

      Elimina
  3. Convertir en un fragment de diumenge qualsevol dia de la setmana tot esmorzant xocolata desfeta, és una bona idea. Apuntada queda. Si, a més, és en un dels escollits racons que té el Barri del Born, la cosa ja frega la perfecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, qualsevol dia, ja porto un dilluns i un dimarts... :) i tens raó qualsevol dia és bo!!!

      Elimina
  4. Prendre xocolata, i al barri del Born, quina delícia! Sigui el dia que sigui.

    ResponElimina
  5. jo crec que qualsevol dia pot esser diumentge..

    pero ara el que mes em sobta es l'arbre
    i si prenem un gelat a la seva ombra? ja deu esser ben vert a aquestes alçades, oi?

    un peto, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. sargantana... després de la xocolata, un geladet?

      mmmmmmmmmmmm quin dia que porto més llaminer!!!

      Elimina
  6. Fes-me un lloc a taula que mengem plegats.....xocolata que no falti

    ResponElimina
  7. Cada dia és bo per esmorzar amb xocolata, no? I per menjar-la de postres, per berenar, després de sopar...

    I també cada dia seria bo per fer un passeig pel Born, però menjar xocolata és més fàcil, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia és bo, i tothora és bona per la xocolata...

      Elimina
  8. Dius xocolata? Qualsevol dia, qualsevol hora i a qualsevol lloc, fet!! :)

    Maca aquesta aquarel·la, sembla que ja és l'estiu a la fresca!!

    Aferradetes dolces!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la virtualitat... perquè tot sembla tan fàcil!!!

      Aferradetes dolces!

      Elimina
  9. Per esmorzar amb tu, converteixo els dilluns en diumenges, baixo a Barcelona i el que calgui.
    Ja veig que hi ha una bona colla que volem convertir una tassa de xocolata amb tu.
    Potser que avisem als del bar perquè facin una olla ben grossa.
    I com que ens allargarem segur compartint conversa, ja podeu encarregar taula per dinar.
    Quin dia quedem, al final.

    Un petó molt fort i una abraçada també fortissima

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què, Mònica que si fos possible, preferiria un esmorzar de conversa tranquil·la, més que molt multitudinari, o sigui que n'haurem de fer uns quants... quan sàpigues el secret de convertir els dilluns en diumenges, avisa, jo m'hi apunto a la primera.

      Un petó ben fort!!!

      Elimina
  10. Sembla un llibre molt atractiu. Segur que amb el material que tens, tu també en podries fer un de ben xulo, Carme. Un ja el tens venut. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. En poc dies és el segon cop que algú m'ho diu... i jo sempre penso que no s'ho valen els meus dibuixos, tot i així encara em veuria molt més capaç d'això que no pas d'una exposició

      Elimina
  11. El Born, antic escenari de lluites, ara combat de mirades a través del fum de la xocolata calenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els combats de mirades són molt més agradables a través de l'olor de xocolata desfeta...

      Elimina
  12. Per menjar xocolata desfeta, qualsevol dia pot ser diumenge i gual que "qualsevol nit pot sortir el sol", com diu la cançó...
    Una aquarel·la bonica, un poema original, un vídeo interessant...Ja ho diuen: "Roda el món i torna al Born".

    Vigila que la tassa regalima, i qui s'ha acabat la coca???

    Petonets, enxocolatats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que jo m'he acabat la coca, M Roser, ja te'n demanaré més!!! :DDD

      Petonassos, bonica!

      Elimina
  13. Aquest és un d'aquells dibuix-pintura que jo em quedo estona i estona mirant, GAUDINT. Arbres, portes, finestres... fantàstic conjunt... i, a més, si ho pots mirar mentre gaudeixes d'una tasseta (o tassa... o tassassa) de xocolata, millor que millor... Que no hi ha dies limitats per a la xocolata! ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) de tant en tant intento copiar alguna aquarel·la, a veure si n'aprenc una mica... :)

      Elimina
  14. Si menjar xocolata està comprovat que allibera endorfines, tan necessàries per augmentar la sensació de benestar i felicitat, no entenc com alguns ho poden només reduir a l'esmorzar de diumenge. Reivindique que es prenga xocolata a diari ... així, almenys, no tindré càrrec de conciència quan mire el pes.
    M'ha agradat moltíssim la teva pintura, com totes les que he vist teves, tens un estil que enganxa, senzill i bell alhora.
    Sent dir-ho, però no hi conec el barri del Born, n'he sentit parlar moltíssim però no he tingut la sort de trepitjar-lo, que és com es coneix millor una ciutat. És una bona excusa per tornar-hi a Barcelona. El llibre té una pinta boníssima, que vagi molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, jo quan era petita i joveneta menjava xocolata desfeta cada dia i estava ben prima, ben prima... ara no en menjo gairebé mai i de prima no en tinc res... i la bàscula protesta cada cop que hi pujo... conclusió: a tu se t'acudeix la mateixa que a mi? :DDDD

      La meva pintura és molt i molt senzilla, no tinc gens de tècnica i me'n surto com puc... però m'ho passo bé. Gràcies pels ànims!!!

      Elimina
  15. El Passeig del Born el tinc a la retina (és un dels molts llocs de Barcelona que em tenen el cor robat), i el recordo tan càlid com el teu dibuix :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari