dijous, 28 de febrer de 2013

Si fossis un mot



Si fossis  un mot...

Series  un adjectiu que pot  canviar  el punt de vista només  de dir-lo. Que canvia el color i el dolor de cada substantiu  i de cada instant.  Canvia la  intensitat de cada objecte  i el valor que tothom li dóna.  Un adjectiu com un mag  fet paraula. Que sap  convertir la realitat  en una mena de festa  constant,  però si no  ho  aconsegueix   fuig  d'ella,  deixant  enrere  tot  aquell que no vol seguir.

Un adjectiu que sap convertit el temps en eternitat i els límits  estrets  en  tanques  d'arbusts  i de flors  d'un podat  estèticament  perfecte. Un adjectiu  que no es  qüestiona,  simplement  afegeix  i qualifica.  Un adjectiu  positiu,   en el sentit  de graus de  l'adjectiu  (ni comparatiu, ni superlatiu,  sinó  del tot  natural i  ponderat)  i  positiu  perquè  tu el saps  triar  molt  bé,  d'entre  els  més  bells.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Des del camí de ronda




Des  del camí
atalaiaré tots els somnis.
Si són perduts
mocadorets  al mar.
Si ja  no els  veig
esperaré  que neixin.
Entre  silencis,  vigilo
somnis petits en gestació.


PD:  Aquesta  casa,  vista  caminant  des  del camí de Ronda,  em va  recordar el poema de  la casa de  Joan Salvat-Papasseit

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.


...........................................................Joan Salvat Papasseit


dimarts, 26 de febrer de 2013

Fent proves amb la torre dels banys a Girona


La fal·lera d'oferir, 
amb certa desmesura, 
la vida amb mots 
ens embolica sovint 
entre esbarzers i lianes. 
Però no em sé capaç 
d'assedegar-me en la sequera.
........................Carme


Assedegats de paraules 
Dins laberint d'ombres. 
Per entre esbarzers 
les finestres mostren 
en justa mesura 
un plaent bany de mots.
............................Rafel
















Amb  fal·lera,
la vida en mots. 
Laberints
d'esbarzers i lianes. 
No sé, ni vull
assedegar-me
en la sequera.
........................Carme


Assedegats de paraules. 
Laberint d'ombres. 
Les finestres mostren
un plaent bany de mots.
.............................Rafel

























Mots a la vida.
Laberints.
Fugint d'assedegar-me.
.................................Carme



Assedegats, 
d'un plaent bany de mots,
pel laberint. .............................Rafel






dilluns, 25 de febrer de 2013

Port petit




Ho torno a provar,  sense  ser  tan primmirada,   sense tants  de  detalls  que  em calgui anar posant   en el seu lloc.  Abans  els detalls  m'ajudaven,  ara  trobo que em fan nosa.  No sé si només  em fan nosa  a mi  o  també  als  altres  del meu voltant.   Però  cal experimentar  la  vida  i després  d'una època  en ve  una altra  i  finalment mai no sabem quina  serà  millor.    Traços  gruixuts  que   ja no  em calgui  omplir. Que  neixin  plens  i  suficients.  Pintaré  la vida  amb  el pinzell  més  gros.

diumenge, 24 de febrer de 2013

Volar


D'una foto de l'Alba

Mai no van volar junts i   això  que ella li ho havia  demanat.  Ell  se la mirava  en silenci,  sense  saber  què  contestar-li.  Pensava,  però, que ja  en tenia  prou de volar  sol, volar  amb  els  records  i  les  seves  idees  tan  clares  i al mateix  temps  tan confoses.  Clares  perquè  sabia  com volia  que  fossin les  coses  i  s'hi esforçava  amb  constància,  confoses,  perquè  no  eren  ben bé  com ell  volia, per  més  que  s'hi entestés. I  sí,  volava  sol,  quan  trobava un vent  a favor  que  se  l'enduia  sense  esforç.  Mai no va voler  que volessin  junts.  I  per  això ella es quedava  al seu  costat, amb  les  ales  esteses  o el parapent  inflat,  tant se val.  Amb  el desig  de volar  arrelat  als  budells  i  sense  trobar-li  sortida.   Mai no se  li havia  acudit  volar  sola.  No li sabia  trobar  la  gràcia. Però  no  renunciaria  a volar,  això  mai.  Un dia va  es  va  imaginar corrent  pel vessant  de la muntanya  fins a deixar-se  anar...  sí...   també  podia fer-ho


dissabte, 23 de febrer de 2013

Herbes amunt


D'una foto de l' Alba

Vaig enfilar herbes  amunt
com una  marieta.
Des  del meu lloc
a  mi em semblava
que les  herbes tocaven el cel.
Herbes  amunt
camí  dels  somnis.
Herbes avall
quan no hi  ha cel.
...........................................................Carme

Tinc un desert blau 
ensinistrant somnis, 
un llit fet de vent 
sense flaçada 
 Tot el que sóc 
es el resultat salvatge 
d' una mirada.
............................................................Enric  Bagué

divendres, 22 de febrer de 2013

Mirant el cel

D'una foto  de Na  Joana  Bagur a Ciutadella

M'omplo de  llum.
La  potència dels  colors
s'escampa per l'aire,  
sobreeixint del seu àmbit.
El color  del cel em toca  el front
el color  dels edificis el sento a les mans.
No em fan nosa.
Encara  em  manca
un núvol flonjo,  de color  blanc.

dijous, 21 de febrer de 2013

Si fossis un arbre


Si fossis  un arbre,  series un bedoll.
Amb  el tronc  blanc,  net,  suau, que fa  goig de  veure  i de tocar.
Un arbre  canviant  amb els  cicles  del temps. 
Ens  atreu amb els verds  més  tendres
i ens encisa  amb  els torrats  o ataronjats.
Amb  minúsculs  moviments  de les  fulles que obeeixen el vent,
mentre  les  branques  es  mantenen fermes  en el seu lloc.
Amb  un despullament  volgut,  com una renúncia,  quan ve  l'hivern.
Nu,  sol, sense  cap ajuda  ni protecció,  paradoxalment, i precisament  per  això:  per sobreviure.

dimecres, 20 de febrer de 2013

Prestatges en dues versions - objectes





Entre  els  objectes  que  a tu  t'agraden,  deixa  espai.
En les  idees  que més  t'estimes,  deixa  espai.
En les  persones  que més  desitges,  deixa  espai.
Entre  cada pensament que  t'arriba,  deixa  espai.

dimarts, 19 de febrer de 2013

Bullidora



Poso  l'aigua a bullir.
Et  convido  a  un te
si vols, de bon matí,
o  millor de mitja  tarda?
o havent sopat?
El  prefereixes  real?
O  ja t'aniria  bé  virtual?
No hi fa res, 
hi ha coses més  essencials:
amb llimona si us plau,
i amb  una bona  conversa.

dilluns, 18 de febrer de 2013

Pont


Ja  és  hora  de passar  el pont.
Què  hi fas  aquí en aquesta  riba?
Aturada,  sense  decidir-te  a passar.
Passa,  un lloc per  descobrir t'espera
no és  buit,  ni tant  sols  perillós.

La  solitud  del cor,  quieta,   plena  de silencis.

Només  et cal passar el pont.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Passejar


Paisatge  conegut
amb canvis  de colors.
En despullar-se  els arbres
es  despullen també  les  cases.
S'amaguen a l'estiu
s'ensenyen  a l'hivern.

............................................................................Carme

No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus. 
Hi ha tantes cortines que a voltes m’oculten... 
La boira que llisca pels pendents del cor,
 l’arbreda frondosa que a l’hivern descansa, 
les benes mentals, que la por fa eternes... 
No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus. 
 Alça’t, crida el vent, i es mouran les branques, 
encén un somriure, i es fondrà la boira, 
 bandeja la por, pren impuls i avança. 
 I mira de nou. T’adonaràs que sóc encara allí, esperant-te.
....................................................................................................Galionar

ToT i la mort
l'arbre regala al camp 
la seua calma
............................................................................Joana Navarro


Una clariana al bosc 
descorre la pausa, 
els cossos s'escapen del secret 
de l'ànima que els estremeix.
............................................................................Pilar

El paisatge s'omple com la prosa, 
es despulla com la poesia.
............................................................................Helena Bonals

dissabte, 16 de febrer de 2013

Ruïnes - Una proposta de Relats Conjunts

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865  
Una proposta  de Relats  Conjunts

Hi  ha ruïnes belles,  valuoses,  com tresors recoberts  d'heures. 
Amb  tanta  memòria de  la vida  i  de la història.
Hi ha ruïnes...  tan boniques com les  nostres.

divendres, 15 de febrer de 2013

Una Iniciativa d'Òmnium Cultural


Aquest matí Òmnium Cultural engegarà una iniciativa a les xarxes socials per visualitzar la voluntat del poble Catalunya d'assolir un Estat propi aprofitant el el Mobile World Congress, un esdeveniment que reunirà desenes de milers de persones d'arreu del món a Barcelona les properes dues setmanes. L'organització d'aquest gran congrés sobre telefonia mòbil ha situat diverses pantalles en indrets estratègics de la ciutat de Barcelona on hi apareixen totes les frases que s'expressen a Twitter i que van acompanyades del text #WelcomeMobile.

L'acció, a la qual Òmnium demana que s'hi sumin tots els seus socis, consisteix en afegir el text #FreedomforCatalonia al ja esmentat #WelcomeMobile per així fer que de forma continuada en aquestes pantalles s'hi visualitzi l'anhel de llibertat de Catalunya. A més a més, cada dia, Òmnium a través del seu perfil llançarà una frase explicativa sobre què és Catalunya i la nostra actualitat social, política i cultural que acompanyarà el #FreedomforCatalonia i #WelcomeMobile. Avui començarem amb una frase ben senzilla: "Barcelona is the capital of Catalonia".
Us agrairem que us sumeu a la iniciativa. Tots junts construïm un nou Estat d'Europa.

dijous, 14 de febrer de 2013

Joc literari 269 è de tens un racó dalt del món



Fugir,
enfrontar-te  amb  el no res...  
només  amb les deixalles  de la vida. 
Endur-te amb tu  
tots els  fantasmes  que t'acompanyaven   
i dels quals  volies  escapar-te

Un vagó  equivocat,  
l'has  triat  o t'ha  tocat...  
no saps si importa  massa...  però...
No pots  marxar,  
alguna força  més  gran que tu  t'ho impedeix.  
Sempre pots canviar el vagó.  
Si cal despertes  els estaquirots.   
Finalment  sembla  ser  que és  tot el que tens.



dimecres, 13 de febrer de 2013

Escolteu, encara queda algun demòcrata a Espanya



Són 12  minuts,  però escoltar  un demòcrata  espanyol,  dóna gust.
Ramon Cotarelo,  gràcies  per dir  el que ningú s'atreveix  a dir,  ni a pensar  en aquest teu país d'Espanya.

dimarts, 12 de febrer de 2013

Si fossiu un estel



Si fossiu un estel,  serieu  el cúmul d'estrelles  Pleïades,  que podem  veure  a la Constel·lació  del Taure.  Seductores,  brillants  amb  un fons  de pols  d'univers  que les  fa més  brillants encara.

Un cúmul  que sembla  força  proper,  amb  un to  preciós de  color  blau  i  que  desprèn  molta escalfor  i calidesa.

En realitat  les  estrelles són  properes  i llunyanes  a la vegada,  només  depèn  de  la comparació  amb  la resta. Com vosaltres,  a moments  a  tocar  i altres moments  en galàxies  llunyanes.

Una  complicitat,  unes  paraules,  un xiuxiueig...   i  puc  tocar-vos...

Gràcies  per ser-hi,   us  envio  un  bes,  a les  estrelles...

dilluns, 11 de febrer de 2013

268è Joc literari

- Kamikaze?  La  kamikaze  seràs  tu! Ja saps  que a mi m'agraden més  els regals  romàntics.
- Precisament  per això  t'he  comprat  aquestes  tisores de podar. Vols regal més  romàntic  que aquest?
- Sí!  el que tu vols  és  tenir-me  ocupat  al jardí  i que et deixi  tranquil·la!
- Que injust  que ets  amb  mi!  Ho he fet,  només,  a causa  de les  roses.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Farmàcia

D'una foto de  MON-RA-MON

Dibuixaré  una  farmàcia  de joguina, on tots  els  remeis  seran de caramel.
Ens  curarem l'amor  i les  ferides,  jugant  seriosos, com si fos veritat.


dissabte, 9 de febrer de 2013

Músics



 D'una foto de MON-RA-MON

Omplim  de música  els  carrers  i la vida...
I  canviem les paraules velles  per una nova  harmonia  de sons.

divendres, 8 de febrer de 2013

dijous, 7 de febrer de 2013

Castell  del Remei  (edifici del Restaurant)

No  és  pas  més  important  allò  que apareix  a primer  pla,
desitjo  molt més  els  secrets  que s'amaguen  al darrera.

dimecres, 6 de febrer de 2013

Beget



El fred  ha  gelat  totes  les  flors.
Busco una  imatge  d'estiu i
la trobo, intento  quedar-m'hi,
però  ja no és.

dimarts, 5 de febrer de 2013

El casal dels volcans


El casal  o museu  dels  volcans  al Parc Nou d'Olot


Et  besaria a l'ombra  dels plàtans  gegants
i d'aquella  conversa  plàcida.
Correria  descalça  per  l'herba
mentre  les  oques  hi passegen arrenglerades.
I  bressolaríem tots els  records riallers
que  poguéssim trobar  entre les  fulles.

SANT CUGAT - 2 DE FEBRER


Sort  que sempre  hi ha  algú  a punt  de fer un bon clic!!!!

dilluns, 4 de febrer de 2013

Estació buida


D'una  foto d'en Rafel Casas

De  tant  oberta,  la finestra
barreja  el fora amb el dins.

Oblida't  dels  grafits marcats desendreçadament  sobre la pell
i emmarca les  nostres passes  cruixint el silenci.
Escolta  com parlen,  el bosc i els nostres peus.

Un banc massa ocupat

D'una foto del Fra Miquel

Un altre  poema  de  fa dies...
inspirat  en els bancs del blog
Banc amb  vistes.

No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors
finalment perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.

dissabte, 2 de febrer de 2013

El viatge a la lluna - Relats conjunts - Estelada d'espelmes a Sant Cugat

Una proposta  de Relats  Conjunts

Amb  una ullera  de  llarga  vista...
potser  podré  veure  bé l'estelada  que encendran avui  a Sant  Cugat.

Aquests  catalans  són  una canya.
Fan arribar  el seu clam cada  vegada  més  lluny.

Oooooh!  si ja comencen els preparatius!

Quan  arribi el dia  de la  seva independència  lluiré  plena.


Estimada lluna,
t'agraeixo molt  el teu interès  i espero  que hagis  estat molt  atenta  a la   nostra  encesa  d'espelmes,  perquè  ha estat  molt  i molt  efímera.

Feia vent,  un vent  bastant  fort,   Les  espelmes  que en principi havien d'anar  dins  d'un got  de plàstic  per  a protegir-les  del vent..   han hagut  de dur  un coixí de sorra,  per  tal que el vent  no s'endugués  gots  i espelmes.  Però a l'hora  d'encendre,  tal com anàvem encenent  línies  i línies  d'espelmes,  les de darrere  s'anaven apagant  i apagant...  D'entrada no hem  aconseguit  que  cremés  sencera.  Però quan hem arribat  a dalt  de tot,  amb paciència  i bon humor  hem tornat  a començar  de nou.  Espero,  lluneta,  que  l'hagis  pogut  veure  en aquest  segon cop.  Els  espectadors  ens han aplaudit  la  constància  i la paciència  perquè  l'estelada s'ha dibuixat amb  precisió,  totes  cremaven,  totes  a la vegada...    però  ooooh!  per  brevíssims  minuts.  Hi hem tornat  per  tercera  vegada  (i parlem de 4.000  espelmes)   però  ja no hi ha hagut  manera  de mantenir-les totes enceses de nou. 

El  Cant de la senyera i Els  Segadors  i els  crits  d'Independència  no han faltat.  Ni la  gent,  ni l'ambient, ni el bon  rotllo,  ni les  emocions, ni l'eficàcia.  

Visca  Catalunya,  lliure  i  independent!!!!!!  























O sigui  que espero  que algú  hagi captat imatges.  Les meves  l'única gràcia  que tenen és  que  són de  de dins...  abans,  mentrestant  i després.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari