Des del camí de ronda

Des  del camí

atalaiaré tots els somnis.

Si són perduts

mocadorets  al mar.

Si ja  no els  veig

esperaré  que neixin.

Entre  silencis,  vigilo

somnis petits en gestació.

PD:  Aquesta  casa,  vista  caminant  des  del camí de Ronda,  em va  recordar el poema de  la casa de  Joan Salvat-Papasseit

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
niui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

...........................................................Joan Salvat Papasseit