(Al post d'ahir (no puc seguir un ritme tan ràpid, artista!!!) m'agradaria dir que no podem tancar en clau les paraules ni els pensaments, són el nostre sustent vital.)
M'agrada que hi hagi músics al carrer, sempre que en trobo, m'aturo una estoneta per escoltar-los, ja que solen tocar molt bé. A més alegren i donen vida i color a l'espai urbà, més aviat gris... Bon diumenge.
que soni la música! hem de canviar d'orquestra! aquest músics semblen molt simpàtics! ep Carme me n'he adonat que amb la nova cara del bloc t'ha tornat a sortir aquell .es darrere el .com bon diumenge de carnaval!
Avui en són plens, de música i de vida disfressada. Però no sé si amb un dia en tindrem prou per renovar les eines per fer-nos sentir. Potser vindran nous sons que rejoveniran les paraules i no caldra que marxin, perquè ens tornaran a servir.
Ja que veure com és d'important la música per tantíssima gent a tot arreu. Per suposat que m'afegeixo al teu desig. D'altra banda,. dir-te que m'agrada la recreació artística que has fet de la foto. Gràcies!
Gràcies, Ramon! És un plaer trobar música inesperadament al carrer o al Parc. Em costa molt dibuixar figures... poques vegades m'hi atreveixo i em cas donar una empenteta en aquest sentit. Gràcies!
Vinga, que la música ho òmpliga tot!!!
ResponElimina(Al post d'ahir (no puc seguir un ritme tan ràpid, artista!!!) m'agradaria dir que no podem tancar en clau les paraules ni els pensaments, són el nostre sustent vital.)
A veure si la músic a ens consola...
EliminaI no és pas que vulgui tancar les paraules, però quan veus que no serveixen, deixes de dir-les...
Síííí, que soni la música, i porti una onada renovada de tot!!!!
ResponElimina:) A veure, a veure!!! :D
Eliminaben expressat carme, la música ens porta aquestes sensacions de plenitud i renovació
ResponEliminaJa voldria sentir-ho sempre així...
EliminaM'agrada que hi hagi músics al carrer, sempre que en trobo, m'aturo una estoneta per escoltar-los, ja que solen tocar molt bé.
ResponEliminaA més alegren i donen vida i color a l'espai urbà, més aviat gris...
Bon diumenge.
A mi també m'agraden!!!
Eliminaque soni la música! hem de canviar d'orquestra! aquest músics semblen molt simpàtics!
ResponEliminaep Carme me n'he adonat que amb la nova cara del bloc t'ha tornat a sortir aquell .es darrere el .com
bon diumenge de carnaval!
Sí, ja sé que surt el .es altra vegada, però no me'n recordo com es fa per treure'l... Coooooi!
EliminaAvui en són plens, de música i de vida disfressada. Però no sé si amb un dia en tindrem prou per renovar les eines per fer-nos sentir. Potser vindran nous sons que rejoveniran les paraules i no caldra que marxin, perquè ens tornaran a servir.
ResponEliminaQuina esperança més bonica!!! que ens tornin a servir!
Eliminaper a omplir la vida de música, abans cal omplir la música de vida.
ResponEliminaCom sempre saps acompanyar paraules - dibuix.
ResponEliminaGràcies, M Antònia!
EliminaJa que veure com és d'important la música per tantíssima gent a tot arreu. Per suposat que m'afegeixo al teu desig. D'altra banda,. dir-te que m'agrada la recreació artística que has fet de la foto. Gràcies!
ResponEliminaGràcies, Ramon! És un plaer trobar música inesperadament al carrer o al Parc. Em costa molt dibuixar figures... poques vegades m'hi atreveixo i em cas donar una empenteta en aquest sentit. Gràcies!
EliminaLa música neix al carrer i de tant en tant hi torna ... perquè l'escoltin.
ResponEliminaBona nit Carme.
(Aquí al contrabaix li diuen berra i ho trobo molt ordinari :))
Si la trobem l'escoltem ben bé de gust...
EliminaBona tarda, Pere. Ja ho havia sentit a dir això de la berra, ho trobo graciós! :))
Dansem sense parar, agermanats pel ritme del nou so.
ResponEliminaVa, provem-ho!
Eliminacanviem els discursos per músiques i atrevim-nos a ballar les seves notes
ResponEliminaM'agradaria saber ballar i poder ballar i ballar tota la tarda...
EliminaA mi la música em cansa, però la poesia mai.
ResponEliminaDepèn del tipus de música a mi no em cansa mai...
EliminaI que la música s'escolte a l'ànima, Carme.
ResponEliminaHelena els versos són la música de l'ànima. Almenys això va dir Voltaire si no m'enganye!!!
La música va directa a l'ànima, Joana!
EliminaSempre m'han fascinat els músics al carrer, tenen aquest encant d'allò primitiu, del que és autèntic ... del no corromput.
ResponEliminaUn dibuix preciós!
Bessets i música!!
T'entenc, com una innocència i una il·lusió difícil de trobar...
EliminaPetonassos i música!