dimarts, 5 de febrer de 2013

El casal dels volcans


El casal  o museu  dels  volcans  al Parc Nou d'Olot


Et  besaria a l'ombra  dels plàtans  gegants
i d'aquella  conversa  plàcida.
Correria  descalça  per  l'herba
mentre  les  oques  hi passegen arrenglerades.
I  bressolaríem tots els  records riallers
que  poguéssim trobar  entre les  fulles.

30 comentaris:

  1. Xq deu ser que aquests versos m'evoquen un amor jove, innocent, tendre, bonic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ja m'agrada que sigui així... rits, gràcies per dir-ho!!!

      Elimina
  2. Doncs fa ganes de passejar-se per un parc així, on et trobes records riallers entre les fulles... (córrer descalça i besar a l'ombra d'un plataner també em sembla un bon pla :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No està pas malament, no... :) Bon dia, guapa!

      Elimina
  3. Conec aquest racó. A mi m'evoca altres coses. Sempre hi vaig amb els nens de l'escola quan estudiem els volcans. De fet el mes que ve ens toca anar-hi. Asseguda a la terrasseta mentre fem el café i els nens esmorzen i juguen al parc, pensaré en tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Sempre és per ami un plaer establir complicitats, Laura... `Petonassos grossos...

      Elimina
  4. Com a experta analista en les aquarel·les de Carme Rosanas trobo una evolució en el color, el principi d'un canvi que ens demostra que l'artista, sense perdre els seus trets més característics, no s'estanca en allò que ja domina sinó que no té cap por en provar nous camins.
    Potser la proximitat de la primavera, inconscientment, l'ha fet treballar més amb la paleta dels roses... Sigui com sigui, el resultat és, una vegada més, excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Milers i milers de gràcies a la meva analista preferida per les seves paraules tan generoses. Provar de dibuixar amb menys precisió, és el que vaig intentar en aquest dibuix... va sortir prou bé, però no me n'he tornat a sortir més... seguiré intentant-ho. Abraçades agraïdes. Per a mi no hi ha millor plaer a la vida que "sentir" que algú et llegeix bé. Gràcies per ser-hi, preciosa!

      Elimina
    2. Després d'aquest meravellós anàlisi de la nostra estimada crítica Assumpta, poca cosa puc afegir, només que té tota la raó, Carme ets una artistassa!!

      Mil somriures per les dues!!

      Elimina
    3. Moltíssimes gràcies, lluneta, no puc evitar de dir-te una cosa. NO, no en sóc, però m'anima a seguir que m'ho digueu... Gràcies, gràcies!

      Elimina
  5. Bressolar els records riallers... que bonic Carme!

    ResponElimina
  6. Ara fa moooolt que no em deixo caure pel Casal dels Volcans. Hi he anat dut d'excursió, duent d'excursió i com a simple interès personal. Però ara fa massa que no hi poso els peus. La Garrotxa, preciosa, bé es val una altra visita ja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi aquest Parc nou, em té el cor robat... a totes les èpoques de l'any. Aquest cop era a la tardor. Una meravella. La Garrotxa es mereix munts i munts de visites... :)

      Elimina
  7. Indret ara molt proper per a mi.
    Però encara no l'he visitat.
    I me'n faig creus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, em sembla que t'espera, Jordi!!!

      Elimina
  8. Jo tampoc hi he estat i no té excusa perquè em queda a prop. He visitat més llocs a través de les teves aquarel·les últimament que no pas en la realitat. T'ha quedat molt bé, com diu l'Assumpta més amunt, les provatures que fas et fan créixer moltíssim. Aquí n'hi ha una prova!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia!!! A tu també t'espera, segur, segur!

      Elimina
  9. Molt ben aconseguits, tant el poema com la pintura: amables, acollidors.
    Records sempre,

    Olga X.

    ResponElimina
  10. Tot plegat irradia molta emoció.Felicitats!

    ResponElimina
  11. Records en forma de poema (o viceversa)
    molt guapo
    i en technicolor

    bon vent

    ResponElimina
  12. Una besada dolça, bressolada per aquests colors rosa i verd, tan suaus...Molt bonica l'aqüarel·la.
    Bona nit Carmeta.

    ResponElimina
  13. Hi he estat en aquest indret, per iniciar una ruta dels volcans.. Recordo que hi ha uns arbres enormes i preciosos... com la teva aquarel·la.
    M'agrada molt aquesta nova tècnica. Espero que puguis fer-ne altres com aquesta... Tu insisteix :o)
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho faig, ja però no me'n surto! Petons, Miquel!

      Elimina
  14. El lloc on vaig néixer. Dec ser "volcànica " :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en tenia pas cap dubte, Joana, efectivament ets volcànica! Tota una explosió de vida... :) Petonassos, guapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari