Col·lecció de moments: El casal dels volcans

dimarts, 5 de febrer del 2013

El casal dels volcans

El casal o museu dels volcans al Parc Nou d'Olot

Et besaria a l'ombra dels plàtans gegants
i d'aquella conversa plàcida.
Correria descalça per l'herba
mentre les oques hi passegen arrenglerades.
I bressolaríem tots els records riallers
que poguéssim trobar entre les fulles.

30 comentaris:

rits5 de febrer del 2013, a les 22:50
Xq deu ser que aquests versos m'evoquen un amor jove, innocent, tendre, bonic?
ResponElimina
Respostes
Gemma Sara5 de febrer del 2013, a les 22:52
Doncs fa ganes de passejar-se per un parc així, on et trobes records riallers entre les fulles... (córrer descalça i besar a l'ombra d'un plataner també em sembla un bon pla :)
ResponElimina
Respostes
Laura T. Marcel5 de febrer del 2013, a les 23:24
Conec aquest racó. A mi m'evoca altres coses. Sempre hi vaig amb els nens de l'escola quan estudiem els volcans. De fet el mes que ve ens toca anar-hi. Asseguda a la terrasseta mentre fem el café i els nens esmorzen i juguen al parc, pensaré en tu.
ResponElimina
Respostes
Assumpta6 de febrer del 2013, a les 0:22
Com a experta analista en les aquarel·les de Carme Rosanas trobo una evolució en el color, el principi d'un canvi que ens demostra que l'artista, sense perdre els seus trets més característics, no s'estanca en allò que ja domina sinó que no té cap por en provar nous camins.
Potser la proximitat de la primavera, inconscientment, l'ha fet treballar més amb la paleta dels roses... Sigui com sigui, el resultat és, una vegada més, excel·lent.
ResponElimina
Respostes
Judit6 de febrer del 2013, a les 0:43
Bressolar els records riallers... que bonic Carme!
ResponElimina
Respostes
El porquet6 de febrer del 2013, a les 8:42
Ara fa moooolt que no em deixo caure pel Casal dels Volcans. Hi he anat dut d'excursió, duent d'excursió i com a simple interès personal. Però ara fa massa que no hi poso els peus. La Garrotxa, preciosa, bé es val una altra visita ja!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca6 de febrer del 2013, a les 11:56
Indret ara molt proper per a mi.
Però encara no l'he visitat.
I me'n faig creus.
ResponElimina
Respostes
Sílvia 6 de febrer del 2013, a les 12:26
Jo tampoc hi he estat i no té excusa perquè em queda a prop. He visitat més llocs a través de les teves aquarel·les últimament que no pas en la realitat. T'ha quedat molt bé, com diu l'Assumpta més amunt, les provatures que fas et fan créixer moltíssim. Aquí n'hi ha una prova!
ResponElimina
Respostes
Olga Xirinacs6 de febrer del 2013, a les 13:00
Molt ben aconseguits, tant el poema com la pintura: amables, acollidors.
Records sempre,

Olga X.
ResponElimina
Respostes
montse6 de febrer del 2013, a les 16:38
Tot plegat irradia molta emoció.Felicitats!
ResponElimina
Respostes
Anònim6 de febrer del 2013, a les 18:38
Records en forma de poema (o viceversa)
molt guapo
i en technicolor

bon vent
ResponElimina
Respostes
M. Roser6 de febrer del 2013, a les 20:19
Una besada dolça, bressolada per aquests colors rosa i verd, tan suaus...Molt bonica l'aqüarel·la.
Bona nit Carmeta.
ResponElimina
Respostes
fra miquel7 de febrer del 2013, a les 22:38
Hi he estat en aquest indret, per iniciar una ruta dels volcans.. Recordo que hi ha uns arbres enormes i preciosos... com la teva aquarel·la.
M'agrada molt aquesta nova tècnica. Espero que puguis fer-ne altres com aquesta... Tu insisteix :o)
Petons
ResponElimina
Respostes
Joana8 de febrer del 2013, a les 17:56
El lloc on vaig néixer. Dec ser "volcànica " :)
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)