Col·lecció de moments

dijous, 7 de febrer del 2013

Castell del Remei (edifici del Restaurant)

No és pas més important allò que apareix a primer pla,
desitjo molt més els secrets que s'amaguen al darrera.

22 comentaris:

Pep7 de febrer del 2013, a les 21:12
tens molta raó, sempre he buscat l'interior de les coses, el perquè ... intentant posar-me al lloc adient.
Fent que els secrets esdevinguin paraules i amb les mirades saber si estem al nostre lloc.
bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
Carme Rosanas7 de febrer del 2013, a les 21:16
M'ha vingut bé aquest a imatge, com a metàfora, perquè l'edifici és bonic i em va agradar molt, però darrere de l'edifici hi havia dos llacs, amb arbres de colors daurats de tardor que s'hi emmirallaven i els ànecs i la llum que reflectia, com una simfonia de colors preciosa. I m'agrada mirar a l'interior de tot, sobretot de les persones i de mi mateixa. Les paraules tractades amb cura, les mirades i el saber viure en el nostre lloc.
ResponElimina
Respostes
Garbí247 de febrer del 2013, a les 21:42
Dona......si és un restaurant millor a dins, no hi ha discusió, després ja donarem un vol per els voltants.....
ResponElimina
Respostes
Pep7 de febrer del 2013, a les 21:46
Quantes paraules, quantes imatges em venen al cap ¡¡
és difícil sovint trobar les paraules per dir el que sentim, per dir el que busquem, per dir el que em trobat.
Potser a vegades no calen paraules,amb un gest, amb una mirada, amb un somriure ni ha prou.
A vegades una persona et diu una petita frase i sense saber com, veus que hi ha un munt de coses en comú, una rialla i conectes amb ella, un gest i et roba el cor..
Com m'agrada sentir-me viu ¡¡

Perdona, Carme. si em faig pesat ¡¡
ResponElimina
Respostes
M. Roser7 de febrer del 2013, a les 22:39
Suposo que desitgem el que no veiem, perquè és tot un misteri... Quan ho descobrim, pot ser que ens enduem una agradable sorpresa, o que ens decebi...En aquest cas, el que hi ha darrera el restaurant és més bonic que el que veiem, i això que l'edifici és bonic...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots8 de febrer del 2013, a les 7:44
No ens podem quedar mai amb la façana de les coses, sempre és millor descobrir que hi ha a dins, bo o dolent, tan li fa.
Aquesta façana teva és tot un clàssic a casa nostre.
ResponElimina
Respostes
sa lluna8 de febrer del 2013, a les 9:47
Vull mirar més enllà dels teus ulls, per per veure-hi la veritat.
No m'espentaré perquè és on hi ha el tu més bonic, la teva ànima.

Molt bon dia, preciosa!
Aferradetes.
ResponElimina
Respostes
montse8 de febrer del 2013, a les 11:05
"una imatge val més que mil paraules" Però en aquest cas, cal que vagi acompanyada d'un bon àpat.
ResponElimina
Respostes
Joana8 de febrer del 2013, a les 17:46
Els tresors estan amagats. Només cal buscar-los.
Veig que et passeges molt Carme. Bon cap de setmana wapa!
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca8 de febrer del 2013, a les 18:08
Dues ratlles i prou.
Però encara hi penso.
ResponElimina
Respostes
artur8 de febrer del 2013, a les 18:10
Fa molt bona feina, amb la càmara ! M'agradat la seva web !
Bon cap de setmana !
ResponElimina
Respostes
esborrall9 de febrer del 2013, a les 13:29
El rerafons encurioxeix, però a voltes també inquieta...
T'has adonat que la part alta de la façana sembla un conill? ^0^
ResponElimina
Respostes