D'una fotografia de la Carme Fortià
Si faig callar totes les paraules
potser callaran també els pensaments.
Si faig callar totes les paraules
potser callaran també els pensaments.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
No cregues, els pensaments sempre han sigut molt xerraires.
ResponEliminaHo sé, ho sé... això per descomptat.
EliminaUi! els pensaments no callen ni amb amenaces! ja ja ja!
ResponEliminaPoden arribar a callar, però és qüestió de posar-s'hi ben seriosament.
EliminaDarrere dels vidres
ResponEliminas'escolten paraules
s'amaguen pensaments
I quan plou ... s'hi passegen cargols.
Bona nit Carme :)
Gràcies pels teus versets... Bona tarda, Pere!
Eliminaels pensaments mai callen......ni els més trapelles
ResponEliminaUi! els més trapelles són els pitjors!
EliminaSi el que has de dir no és més bonic que el silenci... http://youtu.be/fPtVkhyoaYg
ResponEliminaA vegades encara que callis les paraules els pensaments continuen presents..... Són punyeteros!!!
ResponEliminaO potser més, segur que més...
EliminaPodem dir que és la finestra de pensar.
ResponEliminaÉs bonic tenir una finestra de pensar.
EliminaJo ho diria a l'inrevés, si fem callar els pensaments, segur que callaran les paraules, però si fem callar les paraules, els pensaments sempre seguiran fent de les seves...
ResponEliminaPensaments humans i pensaments florals...un bon conjunt, bonic quadre.
Bona nit.
Gràcies M Roser... tens tota la raó.
Eliminaaprofito avui que m'he sentat al ordinador per omplirme els ulls de colors i de paraules i per fer-te uns petons
ResponElimina=)
Petons compartits amb tendresa, sargantaneta!!!
EliminaSi trobes la manera de fer callar els pensaments, t'agrairia que me la fessis saber. Prometo guardar-ne el secret si és el que tu vols, o pagar-te els drets de propietat intel·letual si és que registres el sistema. Em faria molta falta.
ResponEliminaJo rai, la tinc, la tinc! Et prometo que la tinc... i no és la que surt al post... això pretenia ser un pensament poètic i prou.
EliminaQue el post era un pensament poètic estava clar, però com que parlava de "fer callar pensaments" he aprofitat per veure si me'n donaves la recepta... dius que la tens, oi? Doncs donaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, fés el gest ;)
EliminaNecessita una dedicació i un procés, però si vols t'ho explico. ;)
EliminaVull...(?)
EliminaAquí no, eh? Per mail?
EliminaM'has fet pensar amb Benedetti:
ResponElimina"Hay pocas cosas tan ensordecedoras como el silencio"
Que passes un bon dia, Carme!
Gràcies, Joana per la teva aportació tant ben trobada!
EliminaBon cap de setmana, bonica!
A mi em sembla que és ben bé al revés. Fer callar les paraules és la millor manera de donar més veu als pensaments. Cosa que no ha de ser dolenta si els pensaments són tan acolorits com aquests tan bonics que has pintat. :-)
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme!
Estic totalment d'acord amb tu... del tot, del tot...
EliminaBon cap de setmana, Mc!
Saps? Crec que ho aconsegueixes quan fas parlar el cor.
ResponEliminaBon cap de setmana, estimada Carme.
Saps? Tu també tens raó, Pilar! Bon cap de setmana, estimada Pilar.
EliminaEls pensaments no necessiten paraules per deixar-se sentir, Carme; ni els de la magnífica aquarel·la ni els altres... I els sentiments tampoc; ells solets inventen nous llenguatges silenciosos per a cada ocasió.
ResponEliminaUna forta abraçada, i si els néts es disfressen, bon Carnaval!
M'ha agradat llegir tota la tirallonga dels vostres pensaments sobre els pensaments... tu hi afegeixes els sentiments, perquè sempre saps veure més enllà. Una abraçada immensa i la veritat és que no tinc una família gens carnavalera...
EliminaEls pensaments els poses per escrit i ja no callen, perduren, com aquest.
ResponElimina:) si m'ho deixes prendre amb bon humor... perduren ... i a vegades tampoc no caldria... com aquest, absoliutament prescindible! :D
EliminaAquests dies, especialment complicats en la meva vida, són els pensaments els que em porten la tristesa, i el desconsol per no trobar lògica a tot el que em tomba pel cap. Ara m'asseuré potser davant de la finestra, o en qualsevol racó, i els endreçaré!!!
ResponEliminaJo sempre utilitzo aquesta expressió d'endreçar pensaments... és una gran feina, en els dos sentits... una feinada i una feina important.
EliminaEspero que no se't rebel·lin massa...
m'agraden els pensaments que em vénen mentre miro les finestres, per això trobo perfecte plantar-los en aquest lloc :)
ResponEliminaFan de filtre de colors bonics per als pensaments de dins. :) Una alegria veure't Clídice!!!
EliminaAquests dies he pensat en tu amb el tema dels refranys blocaires. El primer que vaig llegir em sembla que l'havies inventat tu: Qui no té feina el blog pentina. Oi que sí?
hahaha, ja no me'n recordava :)
EliminaDoncs jo sí! perquè el vaig trobar boníssim i ben encertat!
EliminaNo, no, no, que no callin, ni una cosa ni l'altra!
ResponEliminaPetons Carme!
Gràcies, és molt amable per part teva, Judit!
EliminaDesprés d'un cap de setmana ple de pensaments i poques paraules, m'aniria bé trobar la fórmula per silenciar-los en alguns moments...
ResponEliminaAferradetes.
Si no buidem el dipòsit del nostre cap , xungo.
ResponElimina