dilluns, 4 de febrer del 2013

Un banc massa ocupat

D'una foto del Fra Miquel

Un altre  poema  de  fa dies...
inspirat  en els bancs del blog
Banc amb  vistes.

No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors
finalment perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

25 comentaris:

  1. Sergi4 de febrer del 2013, a les 0:06

    L'he reconegut, això està al Passeig del Born de Barcelona, si no m'equivoco, és clar.

    ResponElimina
  2. Garbí244 de febrer del 2013, a les 8:57

    com sempre els materialismes interposen barreres al desig d'acostamet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 12:03

      he, he, he... jo volia dir més aviat "per aquest viatge no calien tantes alforges" però no específicament materials... m'ha fet gràcia que interpretessis els tresors literalment.

      Elimina
  3. sa lluna4 de febrer del 2013, a les 10:19

    És tan fàcil i sempre ens compliquem!

    Bon dilluns, nina...bessets!

    ResponElimina
  4. Alba4 de febrer del 2013, a les 11:36

    A vegades amb poca cosa ja n'hi ha prou i sovint ens entossudim a fer allò que potser no caldria....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 12:05

      Com acabo s'escriure... sempre ens compliquem i jo la primera... eh?

      Elimina
  5. Sílvia 4 de febrer del 2013, a les 12:04

    Que bonic i que cert! Amb una mica d'espai per a l'amor ja tenim un bon tresor.

    ResponElimina
  6. M. Antònia4 de febrer del 2013, a les 14:35

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. M. Antònia4 de febrer del 2013, a les 14:41

    No sé què vols dir amb "bancs del blog". Quan el vaig veure també em va semblar aquell bagul que hi ha al Passeig del Born de Sta Ma del Mar a Barcelona.
    El final del poema és molt bo. Sense espai. En pintura xinesa els mestres deien que l'espai és imprescindible, que fins i tot, pot estar tan ple que l'aire no hi pugui passar, però que encara així els cavalls poden espargir-se en els espais que han quedat. No sé si ho dic molt bé. En pintura Zen, l'espai és tan important com el què es dibuixa. Es necessita espai perquè hi hagi bellesa.
    M'he equivocat al precedent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 20:45

      Els bancs del blog "Banc amb vistes" que està enllaçat a dalt.

      L'espai és important i no sempre ho sabem veure...

      Elimina
  8. fra miquel4 de febrer del 2013, a les 16:24

    Ai! Carme, m'afalaga que pintis tantes fotos meves
    Un petonàs! Bonica!
    :o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. fra miquel4 de febrer del 2013, a les 16:25

      Ah! Si. Jo també et volia dir bona setmana! ;o)
      petó

      Elimina
    2. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 20:46

      :) Quan m'agafa una dèria... són perillosa (o pesada) :)

      Bona setmana de nou, Miquel!

      Elimina
  9. novesflors4 de febrer del 2013, a les 19:06

    Aprofitem, dia a dia, moment a moment, l'espai amorós, que és en ell mateix un tresor. La resta… ja ho veus… massa coses tangencials que, a la fi, potser no calien perquè ara tot és fum…
    Bon poema reflexiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 20:47

      Aprofitem, quan ho tenim, tots els tresors amorosos... Gràcies, Noves Flors!

      Elimina
  10. Galionar4 de febrer del 2013, a les 19:33

    Darrerament publiques uns poemes, Carme, que són autèntics microcontes. Amb poques paraules expreses històries amb molta profunditat i que tenen tots els ingredients d'un relat, encara que sigui curt. M'encanten! N'hauré de prendre mostra, jo que necessito tantes paraules per intentar expressar-me...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas4 de febrer del 2013, a les 20:48

      Montse, m'afalaga que t'agradin. :) A mi em passa una mica al revés, si em poso a escriure "llarg" o m'avorreixo jo o avorreixo el personal...

      Una abraçada immensa, guapísisma.

      Elimina
  11. Elfreelang4 de febrer del 2013, a les 20:51

    m'agrada trobar-me aquest poema. m'agrda el que dius, i el que dibuixes i també la foto del fra miquel i l'original ....vols dir que dins del bagul no hi ha la comptabilitat del pp?.....mai se sap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas5 de febrer del 2013, a les 0:07

      Déu meu, Elfree! qui sap què descobriríem si el poguéssim obrir!!!!

      Gràcies!!!

      Elimina
  12. M. Roser4 de febrer del 2013, a les 21:22

    No l'he vist mai aquest cofre que pren el lloc als amants que volen seure al banc, per xiuxiuejar-se amoretes a cau d'orella...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas5 de febrer del 2013, a les 0:08

      :) Oi que fa nosa?
      Que el treguin, home!
      Quants enamorats hauran hagut de passar de llarg, ja? :DDDD

      Petonets.

      Elimina
    2. Glo.Bos.blog5 de febrer del 2013, a les 0:17

      Aquest banc del passeig del Born és un bonic record d'una trobada blocaire.
      Té raó la Galionar, en poques paraules condenses pensaments, històries, realment interessants.
      I el dibuix xulisim!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Creative Commons License
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari

Joc de El gabinet del Doctor Caligari