dilluns, 25 de febrer de 2013

Port petit




Ho torno a provar,  sense  ser  tan primmirada,   sense tants  de  detalls  que  em calgui anar posant   en el seu lloc.  Abans  els detalls  m'ajudaven,  ara  trobo que em fan nosa.  No sé si només  em fan nosa  a mi  o  també  als  altres  del meu voltant.   Però  cal experimentar  la  vida  i després  d'una època  en ve  una altra  i  finalment mai no sabem quina  serà  millor.    Traços  gruixuts  que   ja no  em calgui  omplir. Que  neixin  plens  i  suficients.  Pintaré  la vida  amb  el pinzell  més  gros.

34 comentaris:

  1. Són maneres diferents d'agafar-se la vida. Qui sap si en un futur tornaràs a necessitar els detalls, i canviaràs altre cop. Si ara creus que convé el traç gruixut, no hi pensis més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tinc el pinzell més gros... ben agafat, XeXu!

      Elimina
  2. Amb el pinzell gruixut en tenim prou per pintar allò que és essencial.
    Alliberats dels detalls, queda nua l'essència i davant la simplicitat d'allo que és evident potser podrem reconèixer millor què som i què volem, què ens cal de veritat i què és superflu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca el pinzell gros, Mònica!!!! M'agrada buscar l'essència de les coses. L'essència pot trobar-se a molts llocs... però ara la buscaré d'aquesta manera.

      Elimina
  3. En el port petit hi ha la bona confitura. Ho sento, no me n'he pogut estar. Si vol la meva opinió, el vaixell de dalt és molt més bonic. Les cases, el verd de fons i el mar, el d'abaix. Si no la vol, doncs res, me la torna i en paus. Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa dies vam jugar a canviar refranys i posar-hi vocabulari blocaire. Jo vaig dir "Al post petit hi ha la bona confitura" O sigui que m'agrada la seva aportació, senyor Winston. (Per cert és el Winston, el que l'ha deixat amb aquest aspecte taaaaaant desmillorat?)

      I sí que vull la seva opinió, com al de tots els que vulguin donar-me-la... o sigui n'hauria de fer un tercer, que complís els requisits... :) Gràcies per la seva opinió i per les felicitats...

      Elimina
  4. A cada instant, el pinzell que necessitis. A cada moment de la vida, la vida que necessitis. Només tu i la teva llibertat podreu escollir el que més s'escaigui en cada cas. Sigui quina sigui l'opció que triïs, el rastre que deixes pels camins és formidable. I el rastre dels teus pinzells, pura bellesa.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Galionar!!! Una abraçada de llarga durada.

      Elimina
  5. No has pensat en fer servir un corró? Acabes el quadre en un moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uauuuu! quines idees... ho provaré!!! :DDD

      Elimina
  6. Tens raó, de vegades els detalls et fan perdre la noció de conjunt...Potser amb uns quants traços que reflecteixin la sensació del moment, ja ni hauria d'haver prou...M'agraden les barques amb el poble petit, ni lluny ni a prop i les arbredes...
    Segurament un raconet de la nostra bonica costa!
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agradaria dibuixar menys... però si no dibuixo, no em surt gaire bé. Tot i que les arbredes sense dibuixar m'agraden més que els altres... :)

      Bona nit, M Roser!

      Elimina
  7. Doncs no està gens malament. Fot-li gruixut

    ResponElimina
  8. Amb el pinzell gruixut tot és més senzill i més ràpid, però podem perdre els petits detalls que ens enriqueixen ... veritat?

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... sí, clar... però també hi ha allò de: els arbres no ens deixen veure el bosc... depèn del moment i de la manera de veure les coses.

      Elimina
  9. Té raó la Galionar. No tenim per que renunciar a cap pinzell: els gros per agafar espai i el fi per les filigranes. Els dos tenen la seva funció, es complementen.
    A mi tots dos dibuixos m'agraden molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria... anirem fent amb un joc de pinzells de totes mides...

      Elimina
  10. De vegades ens cal un pinzell ben gruixut per tapar-nos les vergonyes d'aquesta societat malalta, jo de vegades si sabés pintar empraria una paleta ben ampla i amb molta pintura per tapar les empestifades. Ho fas molt be, amb pinzell fi o gruixut, mai em pèrdo el teu missatge quotidià. És un recer, és un port segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, gràcies per venir. M'afalaga això del port segur. Una abraçada.

      Elimina
  11. M'agrada així. Amb els colors i les idees tot just suggerits, per fer volar el pensament,
    lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt més el segon... també. Gràcies, Jordi.

      Elimina
  12. A mi m'agraden els detalls, amb mesura. A vegades són els petits detalls els que ens fan decantar-nos per una o altra cosa, si escollim un dels dos dibuixos és perquè algun detall ens ha cridat l'atenció: el fet de pintar gruixut, sense entrar al detall, no deixa de ser un detall definitori del gust. El detall de les finestretes a les cases, o el d'afegir marrons entre els verds de les muntanyes. Potser pot semblar contradictori amb el minimalisme que predicava fa uns dies en aquest mateix bloc, però precisament aquest és l'atenció al detall, ni que siguin pocs però ben escollits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Surt com surt, Profà! I m'agrada molt que em digueu el que en penseu... m'ajudeu.

      Elimina
  13. Al port petit hi ha la bona confitura ;-))

    Ostres, ostres... jo no m'acabo d'acostumar a aquestes noves versions "sense detalls"... I em sap greu dir-ho, perquè podria semblar que no m'agrada... i tant que m'agrada! però la primera m'agrada més... De fet, és que l'estil del primer em té el cor robat totalment, aquests "dibuix-pintura" que jo els hi dic...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests tots dos tenen coses que m¡agraden i coses que no... hauria de fer un collage entre els dos! :)

      Sempre he de començar pel meu dibuix-pintura... sinó no vaig enlloc...

      Elimina
  14. Fas una mica d'impressionisme, de més abstracció en el de baix. M'agraden tots dos, i l'associació que fas amb la vida en el text.

    ResponElimina
  15. Penso que és pràctic disposar de diferents pincells i anar-los fent servir segons el moment!!
    Com molt bé ens deixes veure, ser lliure per fer servir el traç i la manera, que més vingui de gust!!
    Jo també vaig per aquí.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, va bé! Potser ens trobarem, doncs, Montse... bé, per ser exactes ens trobem ben sovint, oi?

      Una abraçada.

      Elimina
  16. Per això hi ha pinzells de tota mida. En cada moment de la nostra vida hem d'escollir el que ens siga més adient, el que ens permeta sentir-nos més a gust.

    ResponElimina
  17. De vegades no són als detalls on trobem l'essència d'allò que busquem. A altres qualsevol detall, per insignificant que sembli, ens omple.
    Les teves pinzellades, siguin gruixudes o molt fines, mai em deixen indiferent.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, lluneta! La teva reflexió és molt encertada. Depèn molt més de nosaltres i de com ens ho mirem que no pas dels detalls per ells mateixos.

      Aferradetes...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari