Col·lecció de moments: Port petit

dilluns, 25 de febrer del 2013

Port petit

Ho torno a provar, sense ser tan primmirada, sense tants de detalls que em calgui anar posant en el seu lloc. Abans els detalls m'ajudaven, ara trobo que em fan nosa. No sé si només em fan nosa a mi o també als altres del meu voltant. Però cal experimentar la vida i després d'una època en ve una altra i finalment mai no sabem quina serà millor. Traços gruixuts que ja no em calgui omplir. Que neixin plens i suficients. Pintaré la vida amb el pinzell més gros.

34 comentaris:

Sergi25 de febrer del 2013, a les 17:19
Són maneres diferents d'agafar-se la vida. Qui sap si en un futur tornaràs a necessitar els detalls, i canviaràs altre cop. Si ara creus que convé el traç gruixut, no hi pensis més.
ResponElimina
Respostes
mònica25 de febrer del 2013, a les 18:38
Amb el pinzell gruixut en tenim prou per pintar allò que és essencial.
Alliberats dels detalls, queda nua l'essència i davant la simplicitat d'allo que és evident potser podrem reconèixer millor què som i què volem, què ens cal de veritat i què és superflu.

ResponElimina
Respostes
Winston Strike25 de febrer del 2013, a les 18:47
En el port petit hi ha la bona confitura. Ho sento, no me n'he pogut estar. Si vol la meva opinió, el vaixell de dalt és molt més bonic. Les cases, el verd de fons i el mar, el d'abaix. Si no la vol, doncs res, me la torna i en paus. Moltes felicitats.
ResponElimina
Respostes
Galionar25 de febrer del 2013, a les 19:03
A cada instant, el pinzell que necessitis. A cada moment de la vida, la vida que necessitis. Només tu i la teva llibertat podreu escollir el que més s'escaigui en cada cas. Sigui quina sigui l'opció que triïs, el rastre que deixes pels camins és formidable. I el rastre dels teus pinzells, pura bellesa.
Una forta abraçada!
ResponElimina
Respostes
jpmerch25 de febrer del 2013, a les 19:15
No has pensat en fer servir un corró? Acabes el quadre en un moment.
ResponElimina
Respostes
M. Roser25 de febrer del 2013, a les 20:20
Tens raó, de vegades els detalls et fan perdre la noció de conjunt...Potser amb uns quants traços que reflecteixin la sensació del moment, ja ni hauria d'haver prou...M'agraden les barques amb el poble petit, ni lluny ni a prop i les arbredes...
Segurament un raconet de la nostra bonica costa!
Petonets de capvespre.
ResponElimina
Respostes
Garbí2425 de febrer del 2013, a les 20:34
Doncs no està gens malament. Fot-li gruixut
ResponElimina
Respostes
Pere25 de febrer del 2013, a les 21:11
Amb el pinzell gruixut tot és més senzill i més ràpid, però podem perdre els petits detalls que ens enriqueixen ... veritat?

Bona nit Carme.
ResponElimina
Respostes
El que em passa pel cap25 de febrer del 2013, a les 22:21
Té raó la Galionar. No tenim per que renunciar a cap pinzell: els gros per agafar espai i el fi per les filigranes. Els dos tenen la seva funció, es complementen.
A mi tots dos dibuixos m'agraden molt!
ResponElimina
Respostes
Carles Casanovas25 de febrer del 2013, a les 22:56
De vegades ens cal un pinzell ben gruixut per tapar-nos les vergonyes d'aquesta societat malalta, jo de vegades si sabés pintar empraria una paleta ben ampla i amb molta pintura per tapar les empestifades. Ho fas molt be, amb pinzell fi o gruixut, mai em pèrdo el teu missatge quotidià. És un recer, és un port segur.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca25 de febrer del 2013, a les 23:02
M'agrada així. Amb els colors i les idees tot just suggerits, per fer volar el pensament,
lliure.
ResponElimina
Respostes
Sebastià Martori25 de febrer del 2013, a les 23:35
A mi m'agraden els detalls, amb mesura. A vegades són els petits detalls els que ens fan decantar-nos per una o altra cosa, si escollim un dels dos dibuixos és perquè algun detall ens ha cridat l'atenció: el fet de pintar gruixut, sense entrar al detall, no deixa de ser un detall definitori del gust. El detall de les finestretes a les cases, o el d'afegir marrons entre els verds de les muntanyes. Potser pot semblar contradictori amb el minimalisme que predicava fa uns dies en aquest mateix bloc, però precisament aquest és l'atenció al detall, ni que siguin pocs però ben escollits.
ResponElimina
Respostes
Assumpta26 de febrer del 2013, a les 0:29
Al port petit hi ha la bona confitura ;-))

Ostres, ostres... jo no m'acabo d'acostumar a aquestes noves versions "sense detalls"... I em sap greu dir-ho, perquè podria semblar que no m'agrada... i tant que m'agrada! però la primera m'agrada més... De fet, és que l'estil del primer em té el cor robat totalment, aquests "dibuix-pintura" que jo els hi dic...
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals26 de febrer del 2013, a les 9:35
Fas una mica d'impressionisme, de més abstracció en el de baix. M'agraden tots dos, i l'associació que fas amb la vida en el text.
ResponElimina
Respostes
montse26 de febrer del 2013, a les 10:28
Penso que és pràctic disposar de diferents pincells i anar-los fent servir segons el moment!!
Com molt bé ens deixes veure, ser lliure per fer servir el traç i la manera, que més vingui de gust!!
Jo també vaig per aquí.
Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
novesflors26 de febrer del 2013, a les 10:44
Per això hi ha pinzells de tota mida. En cada moment de la nostra vida hem d'escollir el que ens siga més adient, el que ens permeta sentir-nos més a gust.
ResponElimina
Respostes
sa lluna26 de febrer del 2013, a les 16:42
De vegades no són als detalls on trobem l'essència d'allò que busquem. A altres qualsevol detall, per insignificant que sembli, ens omple.
Les teves pinzellades, siguin gruixudes o molt fines, mai em deixen indiferent.

Aferradetes.
ResponElimina
Respostes