diumenge, 17 de febrer de 2013

Passejar


Paisatge  conegut
amb canvis  de colors.
En despullar-se  els arbres
es  despullen també  les  cases.
S'amaguen a l'estiu
s'ensenyen  a l'hivern.

............................................................................Carme

No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus. 
Hi ha tantes cortines que a voltes m’oculten... 
La boira que llisca pels pendents del cor,
 l’arbreda frondosa que a l’hivern descansa, 
les benes mentals, que la por fa eternes... 
No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus. 
 Alça’t, crida el vent, i es mouran les branques, 
encén un somriure, i es fondrà la boira, 
 bandeja la por, pren impuls i avança. 
 I mira de nou. T’adonaràs que sóc encara allí, esperant-te.
....................................................................................................Galionar

ToT i la mort
l'arbre regala al camp 
la seua calma
............................................................................Joana Navarro


Una clariana al bosc 
descorre la pausa, 
els cossos s'escapen del secret 
de l'ànima que els estremeix.
............................................................................Pilar

El paisatge s'omple com la prosa, 
es despulla com la poesia.
............................................................................Helena Bonals

45 comentaris:

  1. Paisatge conegut i tan diferent alhora, sempre amb l'encant de sorpendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La natura no perd mai la capacitat de sorprendre'ns. vam fer un camí que a l'estiu sembla ple bosc solitari i a l'hivern veus moltes més cases de les que semblava.

      Elimina
  2. Així mateix ho vaig veure en directe aquest passat novembre. Santa Fe del Montseny a l'hivern, a la tardor... Com dius. a l'hivern (quan tothom és tapa), els arbres es despullen... i ens deixen veure coses i cases tan maques com aquesta per poder-les pintar com has fet tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'hivern la transparència del paisatge és espectacular.

      Elimina
  3. I ho fan per plantar-li cara a l'hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí que és curiós. sembla que les fulles haurien de protegir del fred, però en canvi hi ha arbres que trien despullar-se. potser és perquè els agrada el fred, o no els espanta, i és quan fa calor que necessiten protegir-se. i pel que dius, a algunes cases els passa el mateix. a vegades me sento d'esta espècie :)

      una abraçada, carme.

      Elimina
    2. Em va sobtar adonar-me que en un passeig que jo havia fet ben bé pel mig del bosc, en passar-hi a l'hivern es veien cases escampades aquí i allà que a l'estiu "no hi eren" més aviat no es veien.

      Despullar-se és una protecció pels arbres a l'hivern, per les cases també, perquè els hi arriba més el solet.

      Abraçades, ja he vist la carta de l'Aicard!

      Elimina
  4. Em pense que els arbres m'agraden sempre, fins i tot quan estan despullats.

    ResponElimina
  5. Ja ho deia el "poeta":

    Darrere dels pollancres
    a l'estiu vas nua
    i a l'hivern et vesteixes
    perquè no et vegi el sol...

    Bon dia Carme:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així... o al revés... que tot és possible! Bona tarda de diumenge, Pere!

      Elimina
  6. ToT i la mort/l'arbre regala al camp/ la seua calma

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'arbre regala sempre... tu també em deixes un regalet, gràcies, Joana!!!

      Elimina
  7. Em ve tant de gust un passeig!!!
    Crec que no m'ho pensaré més..... ;-)

    ResponElimina
  8. Ben trobat i molt bonic!
    Preciós el regal de la Fanal Blau: La mimosa, altra vegada, la mimosa amb tanta olor...
    Ai, no que era la Ginesta! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, gràcies, maca!

      Per cert.. què fas tu en horari infantil? Sempre arribes a les petites, tu! :D

      Serviria, serviria el teu canvi en aquest poema, bé del tot no que segueix: és la meva enamorada que ve al temps de la calor! Ara calor, calor, no fa... :) Petonassos!!!

      Elimina
    2. Ha,ha,ha.
      Diumenge és dels pocs dies que paro a casa :D
      Per cert vaig anar a veure el Mapping i em va agradar molt.

      Elimina
    3. El vaig veure l'any passat, em va encantar i al desembre en vaig veure un altre a Lió. Són una preciositat.

      Elimina
  9. No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
    Hi ha tantes cortines que a voltes m’oculten...
    La boira que llisca pels pendents del cor,
    l’arbreda frondosa que a l’hivern descansa,
    les benes mentals, que la por fa eternes...
    No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
    Alça’t, crida el vent, i es mouran les branques,
    encén un somriure, i es fondrà la boira,
    bandeja la por, pren impuls i avança.
    I mira de nou. T’adonaràs que sóc encara allí,
    esperant-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aprendré si cal, a fer córrer les cortines, Galionar!

      És un poema preciós, que hauria de ser en el lloc del meu, però l'he posat d'acompanyant de luxe.

      Gràcies, gràcies, és una meravella.

      Elimina
    2. Ostres, Carme, gràcies! Si ho hagués sabut l'hauria treballat una miqueta més... Bona nit i bon inici de setmana. Ah, i una forta abraçada!

      Elimina
    3. Abraçades múltiples, Montse!

      Elimina
  10. I després vindrà la primavera,
    i el bosc és vestirà de les teles d'aquesta estimada princesa,
    i des de casa, vestida de festa, omplirem els balcons de les nostres preuades flors.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada l'hivern, despullat, també florit: ametllers, mimoses, ciclàmens, i un munt de flors floreixen a l'hivern. La primavera es princesa, com dius, i ho vesteix tot de garlandes i ornaments molt bells. L'esperarem perquè ens vesteixi de festa.
      Bona nit, Pep.

      Elimina
  11. la sort del paisatge....cap dia és igual, sempre hi ha alguna cosa diferent amb capacitat de sorprendre

    ResponElimina
  12. És veritat, les cases es veuen diferents segons l'estació de l'any, perquè els arbres que els fan companyia també canvien...I allò que a l'estiu s'insinua, a l'hivern ho veiem en tot el seu esplendor...
    I tens raó el poema de la Montse, és preciós...
    Un petó per cada una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades hi ha cases que ni s'insinuen, el bosc les amaga al 100%, com als contes... una casa en mig del bosc... :)

      Petonassos!

      Elimina
  13. S'amaga l'hivern, xò passejant tb podem trobar mimoses tan maques com les de la fotografia de la capçelera!!!

    com m'agrada la mimosa!! (llàstima que no en puc tenir a casa, per al puck no és gens bona ...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt la mimosa. És l'esclat de color a ple hivern.

      Elimina
  14. Et vaig mirar una vegada i eres una.
    Vaig tornar per mirar-te de nou i havies canviat, mostrant-te diferent a com et recordava.
    I un dia vaig venir i en no trobar-te davant els meus ulls, ni nova ni coneguda, et vaig buscar dins meu, ben endins.
    I et vaig descobrir amb l'aspecte i la forma d'una emoció que queda sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas posar la pell de gallina, Mònica... M'afalaga el que dius i em trasbalsa perquè és tan cert, tots som múltiples. Tots tenim molts registres diferents. Moltes cares. I també és cert que ens portem dins quan hi ha confiança i afecte. Com si ens tinguéssim sempre.

      Elimina
  15. S'amaguen a l'estiu
    s'ensenyen a l'hivern.

    I aviat tornaran a canviar els seus vestits pels acolorits de festa de primavera!! ;-))

    I el preciós paisatge serà nou i diferent una altre vegada :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I haurem d'aprendre a mirar-lo de nou...

      Elimina
  16. És veritat: el paisatge té una lentitud, i és seva, aquesta lentitud; la impaciència li és contrària. Miraré d'aprendre-m'ho. Per no perdre-me'n cap detall!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I als que som impacients de mena... ens a bé saber-nos-hi acostar. Passen els anys i m'adono que encara no en sé prou, encara n'he d'aprendre molt més.

      Elimina
  17. Una clariana al bosc
    descorre la pausa,
    els cossos s'escapen
    del secret de l'ànima
    que els estremeix.

    Bon dia i bona setmana, col·leccionista estimada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortim a cel obert,
      més que un pausa.
      Sobreixint, les ànimes
      dels cossos que encara
      vibren ben intensament.

      Bon dia i bona setmana, estimada Pilar!!!

      Elimina
  18. El paisatge s'omple com la prosa,
    es despulla com la poesia.

    ResponElimina
  19. No sempre ens ve de gust despulla-nos tot i que hauria de prendre bona nota dels arbres i fer-lo més sovint ... perquè entri la llum entre les branques...

    Bon dia, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que entri la llum i el solet... Bona nit, preciosa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari