Paisatge conegut
amb canvis de colors.
En despullar-se els arbres
es despullen també les cases.
S'amaguen a l'estiu
s'ensenyen a l'hivern.
............................................................................Carme
............................................................................Carme
No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
Hi ha tantes cortines que a voltes m’oculten...
La boira que llisca pels pendents del cor,
l’arbreda frondosa que a l’hivern descansa,
les benes mentals, que la por fa eternes...
No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
Alça’t, crida el vent, i es mouran les branques,
encén un somriure, i es fondrà la boira,
bandeja la por, pren impuls i avança.
I mira de nou. T’adonaràs que sóc encara allí,
esperant-te.
....................................................................................................Galionar
ToT i la mort
l'arbre regala al camp
la seua calma
............................................................................Joana Navarro
Una clariana al bosc
descorre la pausa,
els cossos s'escapen
del secret
de l'ànima
que els estremeix.
............................................................................Pilar
El paisatge s'omple com la prosa,
es despulla com la poesia.
............................................................................Helena Bonals
Paisatge conegut i tan diferent alhora, sempre amb l'encant de sorpendre.
ResponEliminaLa natura no perd mai la capacitat de sorprendre'ns. vam fer un camí que a l'estiu sembla ple bosc solitari i a l'hivern veus moltes més cases de les que semblava.
EliminaAixí mateix ho vaig veure en directe aquest passat novembre. Santa Fe del Montseny a l'hivern, a la tardor... Com dius. a l'hivern (quan tothom és tapa), els arbres es despullen... i ens deixen veure coses i cases tan maques com aquesta per poder-les pintar com has fet tu.
ResponEliminaA l'hivern la transparència del paisatge és espectacular.
EliminaI ho fan per plantar-li cara a l'hivern.
ResponEliminaAtrevits, que són!
Eliminasí que és curiós. sembla que les fulles haurien de protegir del fred, però en canvi hi ha arbres que trien despullar-se. potser és perquè els agrada el fred, o no els espanta, i és quan fa calor que necessiten protegir-se. i pel que dius, a algunes cases els passa el mateix. a vegades me sento d'esta espècie :)
Eliminauna abraçada, carme.
Em va sobtar adonar-me que en un passeig que jo havia fet ben bé pel mig del bosc, en passar-hi a l'hivern es veien cases escampades aquí i allà que a l'estiu "no hi eren" més aviat no es veien.
EliminaDespullar-se és una protecció pels arbres a l'hivern, per les cases també, perquè els hi arriba més el solet.
Abraçades, ja he vist la carta de l'Aicard!
Em pense que els arbres m'agraden sempre, fins i tot quan estan despullats.
ResponEliminaA mi també... m'enamoren sempre.
EliminaJa ho deia el "poeta":
ResponEliminaDarrere dels pollancres
a l'estiu vas nua
i a l'hivern et vesteixes
perquè no et vegi el sol...
Bon dia Carme:)
Així... o al revés... que tot és possible! Bona tarda de diumenge, Pere!
EliminaToT i la mort/l'arbre regala al camp/ la seua calma
ResponEliminaL'arbre regala sempre... tu també em deixes un regalet, gràcies, Joana!!!
EliminaEm ve tant de gust un passeig!!!
ResponEliminaCrec que no m'ho pensaré més..... ;-)
Endavant, doncs!!!
EliminaBen trobat i molt bonic!
ResponEliminaPreciós el regal de la Fanal Blau: La mimosa, altra vegada, la mimosa amb tanta olor...
Ai, no que era la Ginesta! :D
Glòria, gràcies, maca!
EliminaPer cert.. què fas tu en horari infantil? Sempre arribes a les petites, tu! :D
Serviria, serviria el teu canvi en aquest poema, bé del tot no que segueix: és la meva enamorada que ve al temps de la calor! Ara calor, calor, no fa... :) Petonassos!!!
Ha,ha,ha.
EliminaDiumenge és dels pocs dies que paro a casa :D
Per cert vaig anar a veure el Mapping i em va agradar molt.
El vaig veure l'any passat, em va encantar i al desembre en vaig veure un altre a Lió. Són una preciositat.
EliminaNo et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
ResponEliminaHi ha tantes cortines que a voltes m’oculten...
La boira que llisca pels pendents del cor,
l’arbreda frondosa que a l’hivern descansa,
les benes mentals, que la por fa eternes...
No et pensis que no hi sóc, si un dia no em veus.
Alça’t, crida el vent, i es mouran les branques,
encén un somriure, i es fondrà la boira,
bandeja la por, pren impuls i avança.
I mira de nou. T’adonaràs que sóc encara allí,
esperant-te.
Aprendré si cal, a fer córrer les cortines, Galionar!
EliminaÉs un poema preciós, que hauria de ser en el lloc del meu, però l'he posat d'acompanyant de luxe.
Gràcies, gràcies, és una meravella.
Ostres, Carme, gràcies! Si ho hagués sabut l'hauria treballat una miqueta més... Bona nit i bon inici de setmana. Ah, i una forta abraçada!
EliminaAbraçades múltiples, Montse!
EliminaI després vindrà la primavera,
ResponEliminai el bosc és vestirà de les teles d'aquesta estimada princesa,
i des de casa, vestida de festa, omplirem els balcons de les nostres preuades flors.
Bona nit, Carme.
M'agrada l'hivern, despullat, també florit: ametllers, mimoses, ciclàmens, i un munt de flors floreixen a l'hivern. La primavera es princesa, com dius, i ho vesteix tot de garlandes i ornaments molt bells. L'esperarem perquè ens vesteixi de festa.
EliminaBona nit, Pep.
la sort del paisatge....cap dia és igual, sempre hi ha alguna cosa diferent amb capacitat de sorprendre
ResponEliminaLa natura, múltiple i infinita!
EliminaÉs veritat, les cases es veuen diferents segons l'estació de l'any, perquè els arbres que els fan companyia també canvien...I allò que a l'estiu s'insinua, a l'hivern ho veiem en tot el seu esplendor...
ResponEliminaI tens raó el poema de la Montse, és preciós...
Un petó per cada una.
A vegades hi ha cases que ni s'insinuen, el bosc les amaga al 100%, com als contes... una casa en mig del bosc... :)
EliminaPetonassos!
S'amaga l'hivern, xò passejant tb podem trobar mimoses tan maques com les de la fotografia de la capçelera!!!
ResponEliminacom m'agrada la mimosa!! (llàstima que no en puc tenir a casa, per al puck no és gens bona ...)
A mi també m'agrada molt la mimosa. És l'esclat de color a ple hivern.
EliminaEt vaig mirar una vegada i eres una.
ResponEliminaVaig tornar per mirar-te de nou i havies canviat, mostrant-te diferent a com et recordava.
I un dia vaig venir i en no trobar-te davant els meus ulls, ni nova ni coneguda, et vaig buscar dins meu, ben endins.
I et vaig descobrir amb l'aspecte i la forma d'una emoció que queda sempre.
Em fas posar la pell de gallina, Mònica... M'afalaga el que dius i em trasbalsa perquè és tan cert, tots som múltiples. Tots tenim molts registres diferents. Moltes cares. I també és cert que ens portem dins quan hi ha confiança i afecte. Com si ens tinguéssim sempre.
EliminaS'amaguen a l'estiu
ResponEliminas'ensenyen a l'hivern.
I aviat tornaran a canviar els seus vestits pels acolorits de festa de primavera!! ;-))
I el preciós paisatge serà nou i diferent una altre vegada :-)
I haurem d'aprendre a mirar-lo de nou...
EliminaÉs veritat: el paisatge té una lentitud, i és seva, aquesta lentitud; la impaciència li és contrària. Miraré d'aprendre-m'ho. Per no perdre-me'n cap detall!
ResponEliminaI als que som impacients de mena... ens a bé saber-nos-hi acostar. Passen els anys i m'adono que encara no en sé prou, encara n'he d'aprendre molt més.
EliminaUna clariana al bosc
ResponEliminadescorre la pausa,
els cossos s'escapen
del secret de l'ànima
que els estremeix.
Bon dia i bona setmana, col·leccionista estimada.
Sortim a cel obert,
Eliminamés que un pausa.
Sobreixint, les ànimes
dels cossos que encara
vibren ben intensament.
Bon dia i bona setmana, estimada Pilar!!!
El paisatge s'omple com la prosa,
ResponEliminaes despulla com la poesia.
Hivern poètic
Eliminaestiu narrat.
Encara més concís!
EliminaNo sempre ens ve de gust despulla-nos tot i que hauria de prendre bona nota dels arbres i fer-lo més sovint ... perquè entri la llum entre les branques...
ResponEliminaBon dia, nina!
Bessets.
Que entri la llum i el solet... Bona nit, preciosa!
Elimina