Entre els objectes que a tu t'agraden, deixa espai.
En les idees que més t'estimes, deixa espai.
En les persones que més desitges, deixa espai.
Entre cada pensament que t'arriba, deixa espai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
A la segona sembla que hi hagi més espai, suposo que és pel fons blanc. Deixem espai pel que pugui venir. Bona tarda, artista!
ResponElimina:) Gràcies, Sílvia!!!
EliminaMira, avui m'ha vingut com anell al dit. S'ha romput una peça del meu portàtil i com no torno al treball fins dilluns, doncs per força hauré de deixar espai entre el meu bloc i els vostres, entre tu i jo...
ResponEliminaJa us trobo a faltar!!
Que passeu uns bons dies!
Bessets i aferradetes.
Aquest espai forçat ... i tan ample potser serà massa, eh?
EliminaAprofita'l per fer coses diferents... que aquí estem molt enganxadets.
Que passis bon cap de setmana!!! Abraçadetes...
Molt bon consell, molt bo. I què difícil de fer, algunes vegades...
ResponEliminaA vegades és ben difícil, ja tens raó, ja, XeXu!!!
EliminaEm quedo sens dubte amb la prestatgeria que té la paret de color; els tons ocres m'aporten una calidesa molt necessària al meu entorn, mentre que el blanc el trobo una mica fred. Sobre el fet de deixar espai entre les coses, jo més aviat hi posaria distància, entre algunes. Però en els objectes del prestatge no; amb una mica d'espai n'hi ha prou.
ResponEliminaUna abraçada gran!
Una abraçada gran, Montse!!!
EliminaDic espai, quan no volem distància... si volem distància, aleshores llarga distància! :)
Ai sí, això de l'espai és molt important, tots/es necessitem el nostre, per pensar i viure...
ResponEliminaJo em quedo amb els prestatges de dalt, m'agraden les parets blanques, perquè ressalten més els colors...
Petonets de capvespre.
Petonets de capvespre, M Roser!
EliminaRodeta del ratolí amunt, rodeta avall, rodeta amunt, rodeta avall... :-)
ResponEliminaA mi m'agrada més el primer... dóna més sensació tridimensional, és molt maco, els colors lliguen tan bé... Però ja suposo que a tu t'agrada més el segon hehehe
En aquests d'avui no tinc massa preferències, no m'agrada gaire cap dels dos.
EliminaAhir vaig fer un dibuix aquarel·lat, tres cops, cap dels tres m'agrada... pe`ro els penjaré igualment.
Jo no triaré que se'm ha girat feina a fer espai.....
ResponEliminaA més a més entre tria i tria també has de deixar espai, eh? :D
EliminaM'agraden els dos dibuixos. I m'agrada l'idea. Crec que és un bon consell que hauria d'aplicar-me!
ResponElimina:) És una idea ben necessària per tots, jo també me l'hauria d'aplicar!!! Però crec que el que ens passa a tots és que en alguns àmbits ens és fàcil i en altres difícil.
EliminaAra sí. Si no ens posem nerviosos hi cabrem tots. Més espai, més oxigen.
ResponEliminaEntre aquarel·les cal triar?
Doncs la segona, per les roses, que hi són més vermelletes.
:) De fet, no, Jordi, no cal triar... jo voldria fer-les diferents i em surten iguals, per això no cal triar... :) De la segona que tries, a mi també m'agraden les roses i el gerro blau... la resta no gaire.
ResponEliminaBon dia, Jordi, m'agrada trobar-te de tant en tant. Et trobava a faltar.
En una associació d'idees força estúpida, me n'he recordat de com començaven els episodis d'Star Trek: "L'espai, l'última frontera...". En quant al tema del post, jo sóc més minimalista, més aviat m'agrada deixar algun objecte, idea, persona o pensament entre els espais, que com es pot deduir són força aaaaaaaaaaaaammmmmmmmmmmmmmpppppppppppplllllllllllleeeeeeeeeeeeeessssssssssssss.
ResponEliminaL'espai, l'última frontera... me'n recordo jo vaig ser una Trekkie de poca durada, quan tenia 18-20 anys m'agradava veure l'Star Trek, però després em va passar la fal·lera. M'agrada la teva idea minimalista, jo en algunes coses també en sóc... no pas en totes. A vegades em passo pels extrems.
EliminaProfà del rebost, un plaer veure't per aquí, ocupant un dels teus aaaaaaaaammmmmmmppppppplllllllllllleeeeeeeeeeeeeeeeeeessssssssssss espais! :D
Abraçades amb espai.
Seguiré el teu consell.
ResponEliminaDeixaré espai entre els objectes, perquè atapaïts, no sabria apreciar-los.
A les idees els deixaré espai perquè si ho necessiten, creixin i esdevinguin alguna altra cosa.
L'espai per les persones que més desitjo els hi deixaré, perquè no es sentin ofegades i tinguin la temptació d'anar-se'n
I deixaré espai als pensaments que m'arriben, perquè puguin triar marxar o quedar-se.
Bon dia Carme, diuen que potser neverà.
Mònica, ja veig que te n'has sortit amb la foto del perfil. :)
EliminaD'això se'n diu acabar de completar les idees... :) Una abraçada immensa.
Si neva, se'ns ompliran els espais de neu i seran més clars i més bells. ;)
Bon dia, Mònica, espero que trobis espais que et facin somriure, avui.
Quin consell més bo!...M'encanta! Un petó, bonica!
ResponElimina:) Ben fàcil de dir, oi? I a vegades difícil de fer...
EliminaL'espai !! Considerar l'espai... estic al núvol. Anton.
ResponEliminaNo podem oblidar mai l'espai. M'agraden els espais força nus.
EliminaL'espai és indispensable per no agobiar-nos.
ResponEliminaI tant que sí!!!
EliminaPotser és en la buidor de l'espai on un es troba. Una abraçada, Carme!
ResponEliminaM'agraden els espais que no siguin plens... molt!
Elimina