D'una foto de MON-RA-MON
Dibuixaré una farmàcia de joguina, on tots els remeis seran de caramel.
Ens curarem l'amor i les ferides, jugant seriosos, com si fos veritat.
Dibuixaré una farmàcia de joguina, on tots els remeis seran de caramel.
Ens curarem l'amor i les ferides, jugant seriosos, com si fos veritat.
i pagarem un petó per recepta??
ResponEliminaquina ideia mes bonica
m'hi apunto !!
Sííííiíí! Com ho has endevinat? :DDDD Quina bona idea!
Eliminaens falta l'adreça d'aquesta farmàcia per començar a fer cua, que de ben segur n'hi haurà molta
ResponElimina:) Segur que hi haurà cua, segur!
EliminaPer als mals d'amor venen remeis del cor, per les ferides mercromina. Aquesta farmàcia de joguina fa olor de menta i regalèssia, sempre és plena de gent i ni tan sols hi ha copagament ... Ja! Ja!
ResponEliminaBona tarda Carme :)
Bona tarda, Pere... :)
EliminaUuiii, Carme, així que tornant a jugar a metges, eh?:):):) I per si fos poc, a més a més jugat a farmacèutics!!! "...♫ ♫ ♫..Dale a tu cuerpo alegría, Macarena, dale a tu cuerpo alegria cosa buena...♫..♪♪♪..♫♫♫..."
ResponEliminaUna forta abraçada amb dolçor de caramel!
he, he, he... em va sortir tan mal dibuixada que em va semblar de mentida, de joguina... Una abraçada forta, Galionar, amb l'olor de regalèssia de fons.
EliminaQuines tonalitats tan precioses té aquesta aquarel·la...Aquests dies m'anirien bé els remeis de caramel, que tinc una veu que sembla que hagi vist el llop...
ResponEliminaEs nota que és Carnaval Carme, tu jugant a farmacèutics i la Montse donant-li alegria al cos...Ui, Macarena!
Petonets de diumenge al vespre.
:) Doncs vinga a fer cua pels remeis de caramel...
Eliminapetonets i bona setmana
Això es pot curar amb pastilles Juanola?
ResponEliminaHo provaré!
EliminaSegur que podrem guarir-nos, si som capaços de tornar a jugar com quan erem nens. I fem remeis de sucre i inocència
ResponEliminaSegur, però és difícil, oi?
EliminaPrecioses les paraules que acompanyen el dibuix de la farmàcia, desprenen pau, jo vull remeis de caramel, que no s'acabin!
ResponEliminaEi! A un petó per recepta... ha quedat clar, oi? :DDDD
EliminaQuin joc tan divertit. M'hi apunto!
ResponEliminaJo em recepto una medicina de caramel i un xarop d'orxata, que m'agrada molt. :)
El dibuix preciós, amb aquest blau/verd que m'enamora...
Fet! Caramels curador i xarop d'orxata per la Glòria!!! Em deus dos petons!!!
EliminaDues líneas a peu de dibuix per imaginar les millors i més dolces teràpies!. Celebro una vegada més disfrutar un dibuix teu sobre una foto triada del meu bloc. Gràcies!.
ResponEliminaGràcies a tu, Ramon!
EliminaUna farmàcia modernista! A veure si la respecten, així tan guapa! ;-)
ResponEliminaI els caramels també curen, i tant!!
Esperem que duri, és preciosa, la de veritat... vull dir, no tant la de joguina... :DDDDD
EliminaDoncs hi acudirem sovint, a la teua farmàcia :)
ResponElimina:D us hi espero!
EliminaTots guarits!
ResponEliminaI ja en som uns quants.
Quan ja no necessitem els caramels per guarir-nos... aleshores... ja que som uns quants... farem una festa!
EliminaEscolti, em fa falta mig litre d'essència d'esperança, quart i meitat d'il · lusió, pastilles per mantenir el somriure, i una bona dosi de somnis ... tot en un mateix paquet, si us plau!
ResponEliminaNo sé quants petons seran, digui-m'ho vostè!
Bon dilluns...aferradetes, nina.
Seran 5 petonets, noieta... ja que vostè em demana quatre coses, però la il·lusió va molt i molt cara, avui dia... :D
ResponEliminaGràcies per jugar, nina, ha estat com una pastilla de somriures...
Bon dilluns, una abraçada gegant!
De les de veritat, per sort, no en soc clienta, però d'aquesta, segur que en faré alguna visita, ni que sigui per només olorar l'olor de menta i regalèssia!!
ResponEliminaQuina bona pensada curar les ferides amb remeis de caramel!!... L'amor, no cal curar-lo, és una bona medicina per la salut!!
Una abraçada, què també és un bon remei!!
Gràcies per l'abraçada, Montse... una de tornada!!!
EliminaNecessito una recepta per aquesta farmàcia!!!!
ResponEliminaJudit... el millor de tot és que no cal recepta!!!!
Eliminafer-ho fàcil és molt difícil.. i tu ho fas gairebé sempre.
ResponEliminaEnhorabona Carme
Gràcies, Enric... un petó!
EliminaQue maca que ets!...no em cansaré de dir-ho...un petó!
ResponElimina:) Aix, no saps com em convé avui aquest piropo, noieta!!! Gràcies, petonassos per a tu...
Eliminahe retornat a cas de la GENEROSITAT. Sembla que els problemes del blog ja tenen cura o si no vindre a teva farmàcia per que em donguis el remei adequat.
ResponEliminaA veure si dura, les crosses han de soportar massa pes i fallen... Anton.
A la meva farmàcia hi ha remeis per tot, Anton :) són remeis de joguina, però no ens falta de res... :) Una alegria veure't per aquí!
Eliminaquin somriure tan gran que tinc.... has posat uns versets tan bells!!! em recorden molt el que volia explicar al post que si vas a casa veuràs. M'agraden moltíssim!!!
ResponEliminaem deixes posar el teu dibuix al post enlloc de la foto d'internet?
I tant que sí rits... m'encantarà que el posis... vaig cap allà a ca teva que encara no hi he passat!!!
EliminaEstà de guàrdia aquesta farmàcia avui?? Les teves paraules sí que són caramels curatius :)
ResponEliminaEstà de guàrdia ja per sempre... crec que m'hauré de curar indefinidament.
Elimina