Ja és hora de passar el pont.
Què hi fas aquí en aquesta riba?
Aturada, sense decidir-te a passar.
Passa, un lloc per descobrir t'espera
no és buit, ni tant sols perillós.
La solitud del cor, quieta, plena de silencis.
Només et cal passar el pont.
Aturada, sense decidir-te a passar.
Passa, un lloc per descobrir t'espera
no és buit, ni tant sols perillós.
La solitud del cor, quieta, plena de silencis.
Només et cal passar el pont.
Quin pont més sinuós i temptador, passar-lo és tot un plaer!
ResponEliminaUn pont és una bona manera de no trepitjar la realitat, la que no és desitjable. Però és normal de dubtar abans de travessar-lo, dubtar és de savis.
EliminaSílvia:
EliminaEl pont era bonic de veritat... els meus colors són inventats! :)
Helena:
Gràcies, guapa, dubtar sempre té alguna cosa de positiu, indubtablement!!!
Vull un pont llarg, ja!
ResponEliminaJp, hauràs de tornar un altre dia, aquest que tinc avui és curtet! :D
EliminaHola, bon dia! Hui, en tenen de ponts llargs?
EliminaBon dia, Jp, a aquestes hores reconec que encara no hem renovat les existències. No t'aniria bé aquest curtet per començar? :D
EliminaVa, vinga!
EliminaVinga, que no és tan lluny, ni difícil… :)
ResponEliminaNoves Flors? O Joan Margarit? :) Gràcies per la picada d'ullet!
EliminaDona'm la mà.
ResponEliminaLa natura ens regala,
un pont de vida.
Petonets.
Gràcies per l'haikú, M Roser!!! un regalet preciós!
EliminaNo hi ha peatge, oi? ;p Passo, passo!
ResponEliminaNO, no, no hi ha peatge, pots passar ben lliurement. Ens faràs d'explorador? :)
Eliminasi tot el que és bo és a l'altre banda...passem ràpid i no perdem més el temps
ResponEliminaAu, va! som-hi!
EliminaAixò dic, què hi faig en aquesta riba?...dubtar.
ResponEliminaTots els ponts tenen un aura de misteri, però sembla que el teu té molt per descobrir...passem?
Nanit, preciosa!
El perill és en aquest costat. El perill és no travessar, no atrevir-se.
EliminaEl buit es va fent mentre resto en aquesta part conformant-me a imaginar qué hi haurà a l'altra banda. Decidint no decidir, esperant un moment millor, decideixo i em quedo en aquest costat lamentant no estar en l'altra
Bona nit carme bonica. Com es possible aquesta capacitat que tens de suggerir?
sa lluna, passem, passem... ja veig que potser no hi haurà tanta solitud com semblava. Nanit, ninona!
EliminaMònica, també podria ser al revés. Ens aferrem a aquesta riba, perquè el que creiem que hi haurà a l'altra no ens agrada, però en aquesta tampoc hi estem bé... i patim inútilment... i no ens decidim... doncs apa, passem a descobrir coses noves! :)
Bona nit, Mònica, suggerir és bastant fàcil quant veus moltes vides, moltes històries, moltes reflexions al cap del dia... afegides a les pròpies... Abraçades immenses.
No dubtis, segueix
ResponEliminaque el mon continua
i encara és més bell
des de l'altra riba.
Si tu m'ho dius ja m'ho puc creure! Tot serà més bell des de l'altre riba!
EliminaSaps que els ponts són les meves construccions preferides! M'atrauen i em captiven!
ResponEliminaQuina foto més bonica! La mimosa és molt alegre amb les seves boletes grogues, brillants i juntetes...
Són ben bonics els ponts!!! A veure si la mimosa ens mima i ens alegra...
EliminaA vegades ens aferrem en un costat, com si fos nostre, i no sabem veure que tot i res pot ser nostre però en tot cas, que el que hi ha a l'altre costat pot ser meravellós.
ResponEliminaSí, Laura, a vegades ens sembla que la riba sencera es nostra i no... per sort o per desgràcia, res no ens pertany del tot... passem, va!
EliminaVés passant, Carme,
ResponEliminaque anirem posant l'aigua,
plena de peixos.
Si poseu l'aigua plena de peixos, em quedaré encisada, al bell mig del pont, mirant reflexos i i peixos que viuen dins del mirall del cel...
Elimina