Si fossiu un estel, serieu el cúmul d'estrelles Pleïades, que podem veure a la Constel·lació del Taure. Seductores, brillants amb un fons de pols d'univers que les fa més brillants encara.
Un cúmul que sembla força proper, amb un to preciós de color blau i que desprèn molta escalfor i calidesa.
En realitat les estrelles són properes i llunyanes a la vegada, només depèn de la comparació amb la resta. Com vosaltres, a moments a tocar i altres moments en galàxies llunyanes.
Una complicitat, unes paraules, un xiuxiueig... i puc tocar-vos...
Gràcies per ser-hi, us envio un bes, a les estrelles...
Estrelles o estrellats, això tant és, però és un plaer passar per aquí cada cop que s'actualitza el blog!
ResponElimina:) gràcies!!! m'afalagues!
EliminaM'ha arribat el teu xiuxiueig i ja em tens aquí!! Aquesta nit recolliré el teu bes i n'ha haurà un de tornada.
ResponEliminaMolta d'aigua enmig, però a cops sembla una gota. :)
Aferradetes, nina!!
M'agrada veure't quan arribes... malgrat la gota d'aigua que tenim enmig... :)
EliminaUna abraçada immensa!
M'ha encantat la comparació i la paradoxa. És cert, estem lluny però som molt a prop, al mateix temps.
ResponEliminaSí, oi? M'alegro que t'hagi agradat, Mc!
EliminaCertament de vegades tan a prop, i d'altres tan distanst, i sempre en el mateix punt. Si fos un estel, veure de ben a prop aquells trocets de cel que hi tinc escampats, i des de la meva constel·lació!!! ja no puc demanar res més!!
ResponEliminaUn post celestial!!!!
Gràcies, Dafne, bonica! Abraçades!
Eliminamolt boniques paraules carme, és així la distància és una qüestió de percepció molt subjectiva
ResponEliminades de la meva galàxia t'envio la meva abraçada, espero que t'arribi ! :-)
Arriba, arriba, Joan! Moltíssimes gràcies!
Eliminaun que és taure, li agrada veure com es tracta de seductora aquesta constel.laciò......que sempre vol ser propera.
ResponEliminaDeu ser que els taures també sou seductors... :D
EliminaM'ha agradat aquesta comparació amb una estrella. I m'ha fet pensar quina m'escau més. Si fos una estrella seria Antares, de la constel·lació de l'Escorpí. Al capvespre treu el cap a l'estiu, a prop de l'horitzó, sempre a punt d'amagar-se de nou.
ResponEliminaAmb un lleuger to vermellós, oi? La conec. M'encanta mirar els estels.
EliminaPerò ara que has sortit al meu horitzó blocaire no t'amagaràs de nou, oi? :)
Ja ho dic jooo! Que cada cop et surten millor les aquarel·leees. He he ;o)
ResponEliminaGràcies a tu per estar aquí il·luminant-nos amb la teva llum estel·lar.
B7s
he, he, he... Miquel, si sabessis els dies que fa que no pinto res... :)
EliminaB7S
Ui, que bonic és sentir-se estel del teu univers! ;)
ResponEliminaI dels més brillants, Noves Flors!
EliminaGràcies, entenc que jo, de quan en quan, també en formo part, d'aquest univers teu. Una abraçada.
ResponEliminaI tant que sí, Maijo!!!! Abraçades, preciosa!
EliminaMai m'ho havia mirat des d'aquest punt de vista..., però és tan bonic que no sé pas què dir-te!
ResponEliminaUna forta abraçada!
No cal que diguis res, amb la teva llum en tinc prou. Una abraçada de color blau, però càlida.
EliminaJo també sóc taure saps?
ResponEliminaSi fos un estel i tu volguessis et guiaria pels camins de nit i fins i tot et mostraria l'univers ... tot passejant.
Bona nit Carme :)
Ostres! Ja deia jo... un altre seductor... he, he, he...
EliminaVinga! endavant amb la passejada. :DDDD
Bona nit, Pere!
Tan llunyans i tan propers alhora. Pols d’estels que ens acaronem per donar-nos la llum que necessitem quan ens manca.
ResponEliminaUn batec d’ales, amb fulgor, per la teva col•lecció d’estels i moments infinits, Carme.
Gràcies pel teu batec, papallona!
Eliminavols dir que els blocaires som com les estrelles? bonica metàfora! ull que divendres ens passa aprop un asteroide! ( serà el senyor blogger')
ResponEliminaUn asteroide!!! Ho he sentit, sí!
EliminaA veure si serà el B- 612 del Petit Princep!
eeep molt bonic el que has escrit Carme !
ResponEliminaGràcies!!!!
EliminaLes estrelles existeixin i són, en la immensitat de l'univers. Els teus colors i els teus versos obren un espai immens per on ens deixem anar i ens despengem i ens permetem el luxe de ser estrelles. I potser es cert que, fins i tot en algun moment fem llum, però es llum que ve de tu i cada un de nosaltres, només som un intent de reflex
ResponEliminaAixò depèn del moment, Mònica. Hi ha moments que tu has fet molta més llum que jo. O al menys així m'ha semblat veure-ho... Gràcies per les teves paraules.
EliminaLes estrelles són els fanalets que ens guien a la nit perquè no ens perdem dins de la foscor...O són cuques de llum que s'han enfilat cel amunt enamorades de les lluentors germanes?
ResponEliminaA mi m'agrada molt sentir-me com una estrella, com si formés part d'un jardí lluminós...Si pogués triar seria la Polar, per ajudar als que han perdut el nord...
Petonets envoltats de polsim de llum.
Posats a triar, M Roser, ja veig que tries bé! la polar per ajudar als que han perdut el Nord. Que bé que sona, eh?
EliminaJo seria una supernova ben brillant
ResponEliminaHe, he, he, Deric, tu no t'hi poses per poc!!! :D No seràs taure tu també?
EliminaÉs gratificant tancar els ulls i sentir-nos formant part d'aquest cel ple d'estels, tot i que alguns ens sentim més planetes que estrelles: rebem la llum d'elles i a vegades som capaços de reflectir-la i, segons com se'ns pot confondre amb els autèntics estels.
ResponEliminaDe tota manera jo també estic agraït per l'existència de la galàxia blocaire de la que formes part.
Ramon, em sembla preciós això que dius, encara que en la comparació de persones i estrelles, no necessitem adjudicar-nos cap paper permanent, un dia tu seràs planeta i reflectiràs una altra llum i un altre dia seràs l'estel més brillant i tindràs algú a la vora que rebrà la teva llum... segur.
EliminaGràcies per ser-hi!
Carme! Si sabessis com m'agraden els estels... Tinc dues gossetes i quan surto a la nit a treure-les, gaudeixo gairebé tots els dies, de milers d'estels! Només mirant el cel, sabria en quina època de l'any estem, me les conec tan bé... He vist cents d'estels fugaços i he demanat un munt de desigs!
ResponEliminaQue boniques que són!
Judit, aquesta nit, sortiré amb tu i les teves gossetes i mentre mirem les estrelles, me les expliques, jo en sé poquet... Són precioses!
EliminaUn cel amb núvols de dia i amb estels de nit són de les coses més boniques que he vist.
ResponEliminaLa teva metàfora és preciosa i molt afalagadora per tots els blocaires que formam part de la constel·lació de la Col·lecció de Moments.
Gràcies, Carme. I bona i estelada nit!
Gràcies Glòria!!!! Entre tots fem una constel·lació ben bonica!!!
EliminaQuines paraules tan maques t'han inspirat les estrelles!!
ResponEliminaAquesta foto m'encanta. Fa unes setmanes en vaig triar una de semblant pel blog de la Parròquia, però la teva és més bonica encara, més clara :-)
Vaig buscar Pleïades i en vaig mirar moltes i moltes... :) Aquesta em va agradar molt.
EliminaMmmmmm! Si dius que els taures són seductors, ara s'enten com ens atrau i captiva casa teva. També és taure!
ResponEliminaTaure té una estrella. La més brillant de la constel.lació. Amb un nom, per mi, plé de ressons màgics: Aldebarà. Sembla que ve de l'àrab i que significa "el seguidor", perquè sembla seguir les Plèiades. També és la 13a més brillant.
No et diré que, per un "trekkie" com jo, parlar d'estrelles té un que de dolç i somniador.
Gràcies per deixar-nos entrar en les teves òrbites.
Un petonet ben dolç, bonica.
Una abraçada d'estrelles.
(PS. per cert... jo també sóc Taure...) X¬DDDDDD
Barbo, no havia pensat mai que la Col·lecció de Moments era taure! :D
EliminaUi! però això què és???? és una reunió de taures d'alt nivell!!!! Quin honor, quina emoció!!! :DDD
Gràcies a vosaltres per voler-hi entrar, és un bonic viatge estelar, aquest!
Abraçades, poeta.
Quines paraules més maques! m'agrada aquesta entrada! i comento aquí perquè m'ha fet gràcies el comentari del Barbo, ma germana li va posar Aldebarà al gosset per l'estrella. És una romàntica també. :) (Aldu pels amics! :) )
EliminaM'alegro que t'agradi, estrelleta meva, he, he, he...
Elimina:)
Quin nom més maco per un gosset!!! Deu estar ben orgullós del seu nom.
Jo hi passo des de fa poc... però cada vegada m'hi quedo enganxat en aquests textos! Gràcies!
ResponEliminaGràcies a tu per passar, Tirant!!!
EliminaTants estels t'envolten? Quina sort!
ResponEliminaSempre m'he considerat una persona afortunada... tens raó. Fins i tot en moments tristos o difícils, sempre penso que malgrat tot sóc afortunada.
EliminaEls estels sempre ens fan badar...
ResponEliminaDoncs, badem de gust... que valen la pena.
Eliminal'estel afortunat té molts altre que l'envolten, amb problemes o sense segueixen el seu curs asl costat de la llum de l'estesl. Anton.
ResponEliminaEls estels mai no estan sols del tot!
EliminaHas fet una comparació molt maca amb l´estel i l´univers, i he pensat una vegada més que casa teva i tu mateixa brilleu amb llum intensa en la foscor de l´espai. Gràcies.
ResponEliminaNo sé qui ets A... però gràcies per les teves paraules.
EliminaAra ja ho sé!
EliminaOooh, tan lluny i tan aprop. Preciós! tb ets una estrella que veig brillar ben sovint!!
ResponEliminaGràcies, rits, preciosa!
Elimina