Són 12 minuts, però escoltar un demòcrata espanyol, dóna gust.
Ramon Cotarelo, gràcies per dir el que ningú s'atreveix a dir, ni a pensar en aquest teu país d'Espanya.
Ramon Cotarelo, gràcies per dir el que ningú s'atreveix a dir, ni a pensar en aquest teu país d'Espanya.
Molt interessant! (xò això de governar-nos malament, mmm, fem-ho bé, no?)
ResponEliminaMillor fer-ho bé... deu ser possible? :)
EliminaNo ho sé, hi ha dies que penso que és impossible, xò.... ho haurem d'intentar.
EliminaNo podem deixar de creure que es pot fer bé, oi?
Eliminaels qui haurien no se'l escoltaran, així anem, caminant sempre sobre podrit i per el que sembla no tenen ganes d'arreglar-ho
ResponEliminaJa és ben bé així... com dius.
EliminaUi Carmeta, avui ens has posat deures...
ResponEliminaJo penso que sí, que encara en queden de demòcrates espanyols, el problema és que no són els polítics...
Petonets.
Sí que en deuen quedar, però no piulen, eh? calladets com morts...
Eliminal'acabo de penjar al Facebook... val la pena
ResponEliminaFins aviat,
Gràcies, Jaka!
EliminaClar i ras.
ResponElimina:) Ben clar...
EliminaNo sé si per aquesta manera desimbolta de parlar no se'l prendran seriosament, però no es pot negar que diu unes veritats molt grans. I amb força coneixement, per cert. Ens faria falta que hi hagués més espanyols amb aquestes idees tan clares i sense els embats repressius que mostren la majoria.
ResponEliminaNo se'l prendran seriosament, però no se li prendrien encara que parlés amb la millor oratòria del món.
EliminaEll ho té molt clar. Nosaltres també. Però...i a la resta qui els hi fa entendre?
ResponEliminaEm sembla que la resposta a la teva pregunta és tant clara, que no cal que la digui, oi? :)
EliminaCal fer-ne ressó, el reenviaré via mail.
ResponEliminaGràcies per la teva aportació.
Bon dia, Carme.
Gràcies a tu, Gemma!!!! Bon dia, maca!
EliminaNo dubto que n'hi ha d'haver més d'un de demòcrata a Espanya. El trist és, com tu mateixa dius, que la majoria no piulen gens. En fi, mirem-ho des del punt de vista optimista i pensem que perquè n'hi hagi dos, s'ha de començar pel primer. I el primer ja el tenim...
ResponEliminaAixò! ja en tenim un!
EliminaAhir vaig passar per aquí però l'ordinador no em deixava veure el vídeo i no volia comentar abans de veure-ho. Avui amb una mica de dificultat en el so ho he aconseguit.
ResponEliminaSenzillament clar tot el que diu. I la pregunta seria, tan difícil és per alguns no entendre aquesta situació? Crec que fins els que desconeixen la "Història" ho poden entendre, és simplement una qüestió de LLIBERTAT, d'expressió, del dret de qualsevol a seguir el camí que vulgui.
Molt bon dia, nina!
Bessets.
Gràcies lluneta!!! Abraçades!
Elimina"será lo que el pobre hombre pueda", té mala peça al teler, aquest home.
ResponEliminaI és clar que hi ha demòcrates a Espanya!... molts més dels que pot semblar, el que passa és que a determinada premsa li interessa passar-nos "pel morro" les declaracions, insults, faltes de respecte, dels més extremistes en contra de Catalunya.
ResponEliminaJo estic convençuda que la majoria d'espanyols, amb major o menor grau, estarien disposats a acceptar la independència de Catalunya si així es manifestés clarament en un referèndum per part dels catalans.
"No es una nación un grupo de gente que obliga a otra a aceptarla como su nación cuando no lo es... No es un CONCEPTO, es un SENTIMIENTO.
Més clar, l'aigua :-)
Té raó és un sentiment. Jo no estic tant convençuda que la "majoria" d'espanyols estarien disposats a acceptar-ho, però de moment en tenim algun.
EliminaQuan dic la "majoria" no vull dir que tots ho aprovessin "encantats"... No, això ja suposo que no :-) però sí que estarien disposats a "acceptar-ho", potser sense que els hi fes massa gràcia, potser una mica amb "morros"... i és que, pel contrari, no puc creure que LA MAJORIA siguin tan cabuts de no poder acceptar que cadascú té el dret a decidir què és i que vol ser.
EliminaEl típic "a mi no me gustaría, pero si os queréis ir..." l'he sentit jo més d'una vegada...
Eeeeeeei, que aquest comentari és MEU!!! :-)))
EliminaDe veritat que no entenc la gent que té un munt de personalitats i no s'equivoquen canviant perfils... hahaha... Estava posat el perfil del meu nen i... patapam! jo escrivint... En dos dies ho he fet com unes set o vuit vegades :-DDD
Holaaaaa! Bé, ja t'havia conegut, eh? Cap problema, jo m'equivocaria mil cops... si ja em passava amb el perfil de cats, uf! m'enduia cada ensurt!!!
EliminaSuposo que tens raó, potser és que no no els trobo... no me'ls trobo.
Gràcies per compartir-ho. Un petó, CARME!
ResponEliminaGràcies a tu, per venir, Jordi! petonassos!
Elimina