dilluns, 4 de febrer de 2013

Estació buida


D'una  foto d'en Rafel Casas

De  tant  oberta,  la finestra
barreja  el fora amb el dins.

Oblida't  dels  grafits marcats desendreçadament  sobre la pell
i emmarca les  nostres passes  cruixint el silenci.
Escolta  com parlen,  el bosc i els nostres peus.

28 comentaris:

  1. Que impactants poden arribar a ser aquests llocs, destartalats, deixats i bruts, quan una finestra ens regala la bellesa del bosc i la natura.
    Sort que el bosc i el caminar dels nostres peus i dels nostres pensaments, endrecen moltes coses.
    Una abraçada de bona nit, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Fanalet, l'intent d'endreçar a vegades falla, però hi tornem un cop i un altre... i si ens hi acompanyem molt millor... :) abraçades, bonica.

      Elimina
  2. Barregem el dins i el fora, com en aquest bosc despullat. Ens manifestem com aquests grafits per dins ... i el difícil és mostrar-lo als altres.
    Ens amaguem de les finestres trencades que són per mirar i que et vegin. Ens fa vergonya que ens llegeixin per dins.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Pere, ens fa vergonya, és cert... o a vegades no, a vegades simplement no ens en fa perquè ningú no ens mira...

      Elimina
  3. abans pensava que la sensibilitat ens feia debils. Ara amb els anys he arribat a la conclusio que ens fa cosmopolites, una cruilla on tot es barreja. Nosaltres sabem que aixo ens fa mes savis. Ara nomes falta que els altres ho entenguin.
    Carme, veig la teva magia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Ara només falta que els altes ho entenguin" :D M'has fet somriure... n'hi ha que no ho entendran mai, molts, massa. Però ens haurem d'anar espavilant així... gràcies, Enric.

      Elimina
  4. Barrejar el de fora amb el de dins és molt bona idea Carme! :-)) Booon dia bonica!!

    ResponElimina
  5. Molt bona la imatge i molt original la teva interpretació!!

    ResponElimina
  6. A mi m'agraden més els boscos que els grafits, em fa la impressió que uns estan més a prop dels somnis, i els altres més a prop de la realitat que ens envolta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt això de barrejar el fora amb el dins. És el que hauria de ser sempre, al capdavall. Els "grafits marcats desendreçadament sobre la pell" serien els de la poesia, i el bosc, la vida. Per a mi els primers són els que estan més a prop dels somnis, però.

      Elimina
    2. M'agrada veure els múltiples punts de vista que provoca el teu post, Carme. Això és un bon senyal, artista. La meua sensació és diferent de la d'Helena, jo trobe la poesia més pròxima als boscos, i els grafits, en canvi, més pròxims a la realitat quotidiana, que moltes vegades oblida la profunditat de les coses, oblida el que realment és transcendent i important. :)

      Elimina
    3. Noietes, que bonics els vostres punts de vista!!! Us llegeixo i es bon bonic oscil·lar entre ells. Considerar la meva poesia com un grafit no em costa gaire i sentir-la pròxima als boscos tampoc.

      Moltíssimes gràcies per conversar de manera tant agradable, aquí, a casa meva.

      Elimina
  7. jo veig més interesant el fora amb els seu cruiximents que els mal pintats de dins.

    ResponElimina
  8. Amb aquesta fresqueta potser no cal obrir de bat a bat la finestra, no? ;p Broma.... Un dibuix preciós, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, porquet, per la broma i pels comentari. M'alegro que t'agradi, tot i que li falta profunditat... algun canvi de color més potent per separa r el fora i el dins, no li hauria anat malament...

      Elimina
  9. ...traigo
    ecos
    de
    la
    tarde
    callada
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    CARME

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...

    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE RUSIR DEL MAR LABERINTO ROJO LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  10. Quan he mirat el dibuix, la primera impressió, m'ha semblat que era un quadre penjat en una paret plena de grafits...
    Si es tracta d'una finestra, prefereixo el fora, hi ha més llibertat...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, ho sembla, perquè li falta profunditat... ja ho veig, ja, però no sé com donar-la...

      Petonassos

      Elimina
    2. No era pas una crítica, era una impressió...

      Elimina
    3. Ho sé M Roser, la crítica és meva, com a conseqüència de la impressió que dóna. Gràcies, guapa!

      Elimina
  11. Oh, quina aquarel·la!

    Has tornat a reviure l'estació de Riutort-Gabarrós. Sembla que la llum de l'exterior hagi tornat a donar vida a l'interior.
    Això sí, continuo veient emmarcat el silenci del passat dansant, calmós, amb el brogit del present.


    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Riutort-Gabarrós, a veure si me'n recordo... :) Segur que tu el veus millor que ningú, Rafel.

      Elimina
  12. A fora ens espera la vida, llibertat de la natura, que assolim pas a pas.

    Bessets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari