D'una foto d'en Rafel Casas
De tant oberta, la finestra
barreja el fora amb el dins.
Oblida't dels grafits marcats desendreçadament sobre la pell
i emmarca les nostres passes cruixint el silenci.
Escolta com parlen, el bosc i els nostres peus.
Que impactants poden arribar a ser aquests llocs, destartalats, deixats i bruts, quan una finestra ens regala la bellesa del bosc i la natura.
ResponEliminaSort que el bosc i el caminar dels nostres peus i dels nostres pensaments, endrecen moltes coses.
Una abraçada de bona nit, Carme!
Gràcies Fanalet, l'intent d'endreçar a vegades falla, però hi tornem un cop i un altre... i si ens hi acompanyem molt millor... :) abraçades, bonica.
EliminaBarregem el dins i el fora, com en aquest bosc despullat. Ens manifestem com aquests grafits per dins ... i el difícil és mostrar-lo als altres.
ResponEliminaEns amaguem de les finestres trencades que són per mirar i que et vegin. Ens fa vergonya que ens llegeixin per dins.
Bona nit Carme.
Bon dia, Pere, ens fa vergonya, és cert... o a vegades no, a vegades simplement no ens en fa perquè ningú no ens mira...
Eliminaabans pensava que la sensibilitat ens feia debils. Ara amb els anys he arribat a la conclusio que ens fa cosmopolites, una cruilla on tot es barreja. Nosaltres sabem que aixo ens fa mes savis. Ara nomes falta que els altres ho entenguin.
ResponEliminaCarme, veig la teva magia...
"Ara només falta que els altes ho entenguin" :D M'has fet somriure... n'hi ha que no ho entendran mai, molts, massa. Però ens haurem d'anar espavilant així... gràcies, Enric.
EliminaBarrejar el de fora amb el de dins és molt bona idea Carme! :-)) Booon dia bonica!!
ResponEliminaMolt bon dia, Alba.
EliminaMolt bona la imatge i molt original la teva interpretació!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Montse!
EliminaA mi m'agraden més els boscos que els grafits, em fa la impressió que uns estan més a prop dels somnis, i els altres més a prop de la realitat que ens envolta.
ResponEliminaM'agrada molt això de barrejar el fora amb el dins. És el que hauria de ser sempre, al capdavall. Els "grafits marcats desendreçadament sobre la pell" serien els de la poesia, i el bosc, la vida. Per a mi els primers són els que estan més a prop dels somnis, però.
EliminaM'agrada veure els múltiples punts de vista que provoca el teu post, Carme. Això és un bon senyal, artista. La meua sensació és diferent de la d'Helena, jo trobe la poesia més pròxima als boscos, i els grafits, en canvi, més pròxims a la realitat quotidiana, que moltes vegades oblida la profunditat de les coses, oblida el que realment és transcendent i important. :)
EliminaNoietes, que bonics els vostres punts de vista!!! Us llegeixo i es bon bonic oscil·lar entre ells. Considerar la meva poesia com un grafit no em costa gaire i sentir-la pròxima als boscos tampoc.
EliminaMoltíssimes gràcies per conversar de manera tant agradable, aquí, a casa meva.
jo veig més interesant el fora amb els seu cruiximents que els mal pintats de dins.
ResponElimina:) jo també, jo també...
EliminaAmb aquesta fresqueta potser no cal obrir de bat a bat la finestra, no? ;p Broma.... Un dibuix preciós, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, porquet, per la broma i pels comentari. M'alegro que t'agradi, tot i que li falta profunditat... algun canvi de color més potent per separa r el fora i el dins, no li hauria anat malament...
Elimina...traigo
ResponEliminaecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
CARME
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE RUSIR DEL MAR LABERINTO ROJO LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, THE ARTIST, TITANIC SIÉNTEME DE CRIADAS Y SEÑORAS, FLOR DE PASCUA
José
Ramón...
Gracias, José Ramón!
EliminaQuan he mirat el dibuix, la primera impressió, m'ha semblat que era un quadre penjat en una paret plena de grafits...
ResponEliminaSi es tracta d'una finestra, prefereixo el fora, hi ha més llibertat...
Petonets.
Tens raó, ho sembla, perquè li falta profunditat... ja ho veig, ja, però no sé com donar-la...
EliminaPetonassos
No era pas una crítica, era una impressió...
EliminaHo sé M Roser, la crítica és meva, com a conseqüència de la impressió que dóna. Gràcies, guapa!
EliminaOh, quina aquarel·la!
ResponEliminaHas tornat a reviure l'estació de Riutort-Gabarrós. Sembla que la llum de l'exterior hagi tornat a donar vida a l'interior.
Això sí, continuo veient emmarcat el silenci del passat dansant, calmós, amb el brogit del present.
:) Riutort-Gabarrós, a veure si me'n recordo... :) Segur que tu el veus millor que ningú, Rafel.
EliminaA fora ens espera la vida, llibertat de la natura, que assolim pas a pas.
ResponEliminaBessets.
La vida... petonets, nina...
Elimina