amb certa desmesura,
la vida amb mots
ens embolica sovint
entre esbarzers i lianes.
Però no em sé capaç
d'assedegar-me en la sequera.
........................Carme
Assedegats de paraules
Dins laberint d'ombres.
Per entre esbarzers
les finestres mostren
en justa mesura
un plaent bany de mots.
............................Rafel
Amb fal·lera,
la vida en mots.
Laberints
d'esbarzers i lianes.
No sé, ni vull
assedegar-me
en la sequera.
........................Carme
Assedegats de paraules.
Laberint d'ombres.
Les finestres mostren
un plaent bany de mots.
.............................Rafel
Mots a la vida.
Laberints.
Fugint d'assedegar-me.
.................................Carme
Assedegats,
d'un plaent bany de mots,
pel laberint. .............................Rafel
"Fugint d'assedegar-me", tot i tenir-ne l'ardent desig. Per sobre de ser feliç hi ha el ser contenta amb tu mateixa.
ResponEliminaA vegades estar tranquil no és ser feliç, tampoc...
Eliminaés cert carme, a vegades correm el risc d'embolicar-nos amb els mots, però no tenim remei !! :-) m'agrada especialment el primer quadre
ResponEliminaabraçades !
joan
No tenim remei, no... i aquí estem... embolicant-nos de mots!!!
EliminaAbraçades, Joan!
Busquem i busquem, ens emboliquem i ens quedem amb el allò que ens sentim més a gust, amb el que som realment.
ResponEliminaInteressants les proves!! :)
Molt bona tarda, nina.
:) Gràcies, nina... bona nit!
EliminaUn exercici (en el millor sentit de la paraula) de dibuix i de poesia amb un resultat esplèndid. M'ha recordat el poema L'aventura de Palau i Fabre. M'ha agradat.
ResponEliminaM'encanta Palau i Fabre, però aquest poema ara no el recordo. El buscaré.
EliminaGràcies, Consol. M'alegro que t'agradin les meves proves.
Una visió del mateix objecte que evoluciona cap a la senzillesa tant a les pintures com als poemes. Cada vegada menys traços, cada vegada menys versos però mantenint tot l'esperit. Ets tota una artista Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc! Si he aconseguit mantenir l'esperit, ja estic contenta! Una abraçada!
EliminaSi tu dius que són proves, són proves, però a mi em semblen molt més! M'agrada el "no sé ni vull assedegar-me en la sequera".
ResponEliminaGràcies... Sílvia, jo les trobo proves... Una abraçadeta que no estigui assedegada. :)
EliminaEstem ben embolicats.....però a la que ens desfem ens hi tornem enrredar. No tenim remei.
ResponEliminaNo, no tenim remei!!! I ja va bé, en aquest cas no tenir-ne!
EliminaVeig que avui has experimentat amb el dibuix i amb les paraules...Trio un dibuix? El primer començant per baix... Tu , de sequera, res de res!
ResponEliminaPetonets.
:) he, he, he... pensava que aquest pobret tant simplificat no el triaria ningú!
EliminaEl meu dibuix de baix de tot, està content!
Petonets.
Assedegats de paraules
ResponEliminaDins laberint d'ombres.
Per entre esbarzers
les finestres mostren
en justa mesura
un plaent bany de mots.
Rafel, gràcies pel teu poema...
Eliminam'agradaria posar el teu poema al post i fer els passos de simplificació com he fet amb el meu... puc potinejar-te'l o t'agradaria fer-ho a tu?
ho faig eh? si no t'agrada ja ho canviaré!!!
Prova
ResponEliminaEm sembla una prova molt curteta, la teva, eh? :D
EliminaOstres, menys mal... no hi havia forma d'obrir la finestreta per comentar... a més, volia respondre a una resposta teva del post anterior i no he pogut de cap manera...
ResponEliminaDius que sempre comences pels teus dibuixos-pintura i després vas mirant de buscar la simplificació... i a mi que m'encanten els detalls dels teus dibuixos!! Crec que ets una magnífica dibuixant!
D'aquí un temps, quan siguis una artista reconeguda es parlara de les diferents "èpoques" de Carme Rosanas (com de l'època blava o l'època rosa de Picasso)... Llavors hi haurà experts en la teva obra, però jo sempre defensaré la delicadesa, els petits detalls, la meravella dels dibuixos i l'encert en l'aplicació posterior del color de l'època "dibuix-pintura"... Altres, ben legítimament, defensaran la senzillesa, la cerca d'allò més essencial, etc. d'etapes posteriors hehe
Només se començar així, o sigui que per força he d'anar fent créixer les piles de dibuixos aquarel·lats. ;)
EliminaAssumpta, si un dia fos famosa, tu series la millor experta en la meva obra, i doncs famosa també! Va, quan comencem? ;)
Quan vulguis!! :-DD
EliminaTambé hauriem de preveure un apartat que podríem anomenar "Primers anys" on posar unes sèries d'ocells, portes, finestres, balconades, en PAINT ;-) Amb aquesta tècnica -tan diferent!!!- ja demostraves un gust especial pel l'elecció dels colors, els contorns, els detalls en flors a les finestres...
Laberint de mots... aquesta no és la tècnica que utilitzen els polítics???
ResponEliminaAbraçadeta Carme!
No sé si és ben bé la mateixa... els perverteixen els mots, jo a vegades m'hi perdo...
EliminaVas depurant formes i tècnica, sembla que estàs buscant el "teu" estil, Carme.
ResponEliminaÉs molt curiós l'exercici d'avui. Ja tantes maneres de plasmar un mateix motiu! Fascinant!
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaAquesta entrada m'agrada especialment!...Gràcies per compartir, bonica!...un petó!
ResponEliminaGràcies, Núria! Un petó!
EliminaInteressant aquest assedegar-me en la sequera, senyora Carme. Jo, mentrestant, m'assedego en la seva creativitat. Jo, de gran (si és que puc arribar encara a ser més gran) vull ser com vostè. Moltes felicitats.
ResponEliminaCrec que mai no havia tractat a ningú de vosté, aquí als blogs, però el seu aspecte Sr. Winston imposa molt de respecte, eh? Gràcies per les seves amables paraules. És vosté tot un esquelet!
Elimina