dimarts, 26 de febrer de 2013

Fent proves amb la torre dels banys a Girona


La fal·lera d'oferir, 
amb certa desmesura, 
la vida amb mots 
ens embolica sovint 
entre esbarzers i lianes. 
Però no em sé capaç 
d'assedegar-me en la sequera.
........................Carme


Assedegats de paraules 
Dins laberint d'ombres. 
Per entre esbarzers 
les finestres mostren 
en justa mesura 
un plaent bany de mots.
............................Rafel
















Amb  fal·lera,
la vida en mots. 
Laberints
d'esbarzers i lianes. 
No sé, ni vull
assedegar-me
en la sequera.
........................Carme


Assedegats de paraules. 
Laberint d'ombres. 
Les finestres mostren
un plaent bany de mots.
.............................Rafel

























Mots a la vida.
Laberints.
Fugint d'assedegar-me.
.................................Carme



Assedegats, 
d'un plaent bany de mots,
pel laberint. .............................Rafel






31 comentaris:

  1. "Fugint d'assedegar-me", tot i tenir-ne l'ardent desig. Per sobre de ser feliç hi ha el ser contenta amb tu mateixa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades estar tranquil no és ser feliç, tampoc...

      Elimina
  2. és cert carme, a vegades correm el risc d'embolicar-nos amb els mots, però no tenim remei !! :-) m'agrada especialment el primer quadre

    abraçades !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tenim remei, no... i aquí estem... embolicant-nos de mots!!!

      Abraçades, Joan!

      Elimina
  3. Busquem i busquem, ens emboliquem i ens quedem amb el allò que ens sentim més a gust, amb el que som realment.

    Interessants les proves!! :)
    Molt bona tarda, nina.

    ResponElimina
  4. Un exercici (en el millor sentit de la paraula) de dibuix i de poesia amb un resultat esplèndid. M'ha recordat el poema L'aventura de Palau i Fabre. M'ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta Palau i Fabre, però aquest poema ara no el recordo. El buscaré.

      Gràcies, Consol. M'alegro que t'agradin les meves proves.

      Elimina
  5. Una visió del mateix objecte que evoluciona cap a la senzillesa tant a les pintures com als poemes. Cada vegada menys traços, cada vegada menys versos però mantenint tot l'esperit. Ets tota una artista Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! Si he aconseguit mantenir l'esperit, ja estic contenta! Una abraçada!

      Elimina
  6. Si tu dius que són proves, són proves, però a mi em semblen molt més! M'agrada el "no sé ni vull assedegar-me en la sequera".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies... Sílvia, jo les trobo proves... Una abraçadeta que no estigui assedegada. :)

      Elimina
  7. Estem ben embolicats.....però a la que ens desfem ens hi tornem enrredar. No tenim remei.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no tenim remei!!! I ja va bé, en aquest cas no tenir-ne!

      Elimina
  8. Veig que avui has experimentat amb el dibuix i amb les paraules...Trio un dibuix? El primer començant per baix... Tu , de sequera, res de res!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) he, he, he... pensava que aquest pobret tant simplificat no el triaria ningú!

      El meu dibuix de baix de tot, està content!

      Petonets.

      Elimina
  9. Assedegats de paraules
    Dins laberint d'ombres.
    Per entre esbarzers
    les finestres mostren
    en justa mesura
    un plaent bany de mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, gràcies pel teu poema...

      m'agradaria posar el teu poema al post i fer els passos de simplificació com he fet amb el meu... puc potinejar-te'l o t'agradaria fer-ho a tu?

      ho faig eh? si no t'agrada ja ho canviaré!!!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Em sembla una prova molt curteta, la teva, eh? :D

      Elimina
  11. Ostres, menys mal... no hi havia forma d'obrir la finestreta per comentar... a més, volia respondre a una resposta teva del post anterior i no he pogut de cap manera...

    Dius que sempre comences pels teus dibuixos-pintura i després vas mirant de buscar la simplificació... i a mi que m'encanten els detalls dels teus dibuixos!! Crec que ets una magnífica dibuixant!

    D'aquí un temps, quan siguis una artista reconeguda es parlara de les diferents "èpoques" de Carme Rosanas (com de l'època blava o l'època rosa de Picasso)... Llavors hi haurà experts en la teva obra, però jo sempre defensaré la delicadesa, els petits detalls, la meravella dels dibuixos i l'encert en l'aplicació posterior del color de l'època "dibuix-pintura"... Altres, ben legítimament, defensaran la senzillesa, la cerca d'allò més essencial, etc. d'etapes posteriors hehe

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només se començar així, o sigui que per força he d'anar fent créixer les piles de dibuixos aquarel·lats. ;)

      Assumpta, si un dia fos famosa, tu series la millor experta en la meva obra, i doncs famosa també! Va, quan comencem? ;)

      Elimina
    2. Quan vulguis!! :-DD

      També hauriem de preveure un apartat que podríem anomenar "Primers anys" on posar unes sèries d'ocells, portes, finestres, balconades, en PAINT ;-) Amb aquesta tècnica -tan diferent!!!- ja demostraves un gust especial pel l'elecció dels colors, els contorns, els detalls en flors a les finestres...

      Elimina
  12. Laberint de mots... aquesta no és la tècnica que utilitzen els polítics???
    Abraçadeta Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si és ben bé la mateixa... els perverteixen els mots, jo a vegades m'hi perdo...

      Elimina
  13. Vas depurant formes i tècnica, sembla que estàs buscant el "teu" estil, Carme.
    És molt curiós l'exercici d'avui. Ja tantes maneres de plasmar un mateix motiu! Fascinant!

    ResponElimina
  14. Aquesta entrada m'agrada especialment!...Gràcies per compartir, bonica!...un petó!

    ResponElimina
  15. Interessant aquest assedegar-me en la sequera, senyora Carme. Jo, mentrestant, m'assedego en la seva creativitat. Jo, de gran (si és que puc arribar encara a ser més gran) vull ser com vostè. Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que mai no havia tractat a ningú de vosté, aquí als blogs, però el seu aspecte Sr. Winston imposa molt de respecte, eh? Gràcies per les seves amables paraules. És vosté tot un esquelet!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari