Les fulles dels plàtans, encara no entenen prou
de canviar del verd a l'ocre, al torrat o al marró.
de canviar del verd a l'ocre, al torrat o al marró.
Un cop caigudes, segueixen trobant altres maneres d'assolir més colors.
Liles sota de l'aigua.
i de fet un color ben fúnebre en el que segur serà últim.
ResponEliminaEl lila és bonic, no?
Eliminaliles!!! no les havia vist mai així. M'han sorprès molt.
ResponEliminaUn color preciós, amb la llum natural... :)
EliminaMostren humilitat, com les violetes.
ResponEliminaHumilitat, el seu temps s'ha acabat... deixen pas a noves fulles.
Eliminagràcies per fixar-te en estos detalls i compartir-los, carme.
ResponEliminafulles seques, amb l'aigua, violetes humides.
M'agraden els teves paraules, iruna... ja t'he trobat al III, posaré l'enllaç!
EliminaUn bon monogràfic fotogràfic, sobre les fulles dels plàtans...És agradable saber observar, perquè sempre descobreixes coses diferents a la natura...
ResponEliminaPetonets.
Penso, que ni al mateix lloc, ni en la mateixa època de l'any tornes a veure exactament les mateixes coses.
EliminaA les fulles dels plàtans sempre els ha agradat molt disfressar-se.
ResponEliminaI s'acosta carnestoltes... :)
EliminaEls plàtans són agradables, a Finlàndia no tenim els :( Bones fotos, m'han agradat. Bon diumenge, preciosa!!!
ResponEliminaBon diumenge, bonica! A Finlàndia teniu arbres preciosos, també!
EliminaQuin ball de fulles, i lila, què bonic, quin contrast!!
ResponElimina:) que bé que t'agradin!
EliminaNo he vist mai les fulles sota de l'aigua, tenen un color preciós! Ja saps que el lila és un dels meus colors preferits.
ResponEliminaMolt maques les fotos!!
Aferradetes.
Que bonic és el lila, oi? Gràcies, lluneta, abraçadetes!!!!
Elimina