dijous, 13 de febrer del 2014

Finestra a l'ombra


Cobriré amb traços precisos
per  donar forma a
l'esborrany de  colors
que sembla a vegades  la vida.
Construint  instants  a poc a poc.
Com fulles  que pengen 
i flors  que s'enfilen
buscant la claror incerta i obliqua.
Sempre una mica  més  enllà
de la finestra a l'ombra.



25 comentaris:

  1. I hem de posar de la nostra part, oi?

    Ben bonic, sobretot el primer, després de dibuixar-hi traços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs em sembla que sí, que és això que dius... gràcies, rits!!!

      Elimina
  2. Potser no sempre podrem ser tant precisos pero l'important es posar-s'hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tendeixo a la precisió excessiva en algunes coses i a la poca precisió en algunes altres... o sigui cadascú al seu rotllo...

      Elimina
  3. Ui! Ara no me'n recorde del que anava a dir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, Carme!

      Sí, la vida sembla un esborrall, però un esborrall que esdevé l'obra final, quasi sempre impossible de corregir.

      Elimina
    2. Ni que sigui en una petita mesura, sempre podem precisar aquest esborrar (bastant penós, entre tu i jo) que és la vida.

      Elimina
  4. Llegint-te he pensat que la vida ens arriba no ben bé com un full en blanc però tampoc amb tot ben definit i marcat.
    La tenim allà i acaba sent una mica allò que fem que sigui nosaltres.
    M'agradaria pensar, quan s'acabi el paper, i la tinta i el temps per dibuixar-la i acolorir-la tenir la sensació sinó la certesa que almenys he intentat definir-la el millor que he sabut.

    Hem vist la lluna, Carme bonica. L'hem parlat amb en jan i en guim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no ens arriba pas definida no... som nosaltres que l'hem de definir de mica en mica i en la mesura que podem. Al menys que ens quedi aquesta tranquil·litat que dius... haver-ho fet el millor possible.

      :) Bonica, la lluna!!!

      Elimina
  5. I a vegades trobem la vida dins d'aquesta finestra fosca, però com costa.
    (i aquesta taca de verd desdibuixada...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La claror que ens passa, arran i esbiaixada ens crida, Miquel, perquè no anar-hi? El verd es desdibuixa però després es torna a concretar... poc a poc, pinzellada a pinzellada o píxel a píxel...

      Elimina
  6. Aquest poema no penja per cap lloc, i s'enfila molt!

    ResponElimina
  7. Finestra a l'ombra, esperaré que hi toqui el sol,
    per veure't florir, et deixaré oberta.

    Fita

    ResponElimina
  8. Una ombra ben segrestada de vida i de color!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer veure't aquí encara que sigui de tant en tant. Gràcies, Ferran!

      Elimina
  9. La finestra a l'ombra és el contrast, veritat? I el que dóna títol a l'entrada, posant l'accent en aquest costat...


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El contrast amb la vida... que a vegades defugim de tant arrecerar-nos.

      Elimina
  10. M'agrada molt la primera finestra...
    La vida primer és un esborrany jo diria que en blanc i negre, però tard o d'hora l'haurem de passar a net amb els colors que ens agradin més...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser. Sempre acabem passant a net, tat si els colors ens agraden més com si ens agraden menys.

      Una abraçada.

      Elimina
  11. Per petits que siguin els traços sense donen forma. Així que no `poden deixar de anar donant trass rere trass

    ResponElimina
  12. Donem forma a la vida mica en mica... no podem deixar de fer-ho...

    ResponElimina
  13. No sé si aconseguiràs el que expliques en els teus versos, Carme, però els dibuixos per sí sols ja valen una entrada com aquesta.
    (Passo tard a veure't; la setmana se m'ha fet molt complicada, sense temps per al món virtual). Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse, mai no és tard, ja ho saps, per passar per casa meva. Una abraçada molt forta de tornada...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari