dimarts, 11 de febrer del 2014

Zahara de la Sierra (Cádiz)

Zahara de la Sierra  d'una  foto de la Montse

Com el castell que vetlla les cases,
ferm,  però solitari... 
No sent el brogit  de les cambres
ni les  veus  familiars  i amables
ni els riures  dels  nens que juguen.

Sol i amb amb questa distància 
massa  gran,  que ell no voldria,
el castell vetlla  que les  cases.

Sent la campana dels moments de festa
i s'alegra sense que ningú pugui veure el seu somriure.
Com el castell  que vetlla les  cases
ha de ser  fort, en la feblesa,
en els riures  i en les llàgrimes.



18 comentaris:

  1. Poc que s'ho pensen que sense el castell, tan ferm i solitari, no anirien enlloc, ja que és la presència que els manté forts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és el pobre castell solitari el que es pensa, desfasadament que encara ha de fer aquesta funció... i ja no li caldria...

      Elimina
  2. Un castell fort que vetlla pel poble i una bonica aquarel·la. (Quina envegeta!, haure de practicar pel meu compte...)
    ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prova sense mullar. Jo en aquesta només he mullat el cel, abans de posar-hi el blau, totes les altres parts són pintades amb el paper sec.

      Elimina
  3. Quina bona traça tens!!...No t'has deixat detall!!
    Doncs sí el poble descansa confiat a la falda del Castell que els vigila i els seus habitans es mostren alegres i satisfets del lloc...Em queda un bon record ple de sensacions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest primer pla, no m'acaba de convèncer, potser miraré de millorar-lo una mica afegint altres colors als arbres...

      Una abraçada...

      Elimina
  4. Penso que molts hem tingut un castell que ha vetllat per nosaltres, pels nostres dies i les nostres nits. I amb el temps, molts hem esdevingut també castell que vetlla les petites construccions que neixen a la nostra vall. I a vegades, fins i tot quan el castell ja no hi és la seva presència es nota i ens acull, i potser de lluny, de molt lluny, ens contempla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt el sentit de la metàfora que tens, sempre m'agrada, sempre coincidim.

      Elimina
  5. Aquesta és la impressió que em va donar quan vaig veure la foto de la Montse.
    Solitud d'un castell que amaga tot un món de records.
    Guardià del pas del temps, del passat, del present i del futur.

    Et desitjo un dia ple de llum.
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva frase del guardià del pas del temps... :)

      Et desitjo una nit plena de lluna, bonica.
      Aferradetes :)

      Elimina
  6. Un castell que fa de fortalesa de la vida d'un poble, i en custodia les seves emocions.
    I l'aquarel·la ho corrobora.
    Fita

    ResponElimina
  7. Els castells vetllen però, algunes vegades, empresonen. Fa rumiar, aquest poema tant ben escrit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, ja, només vetlla metafòricament, que potser és la manera més bonica de vetllar per algú. Gràcies, Loreto.

      Elimina
  8. Un gran contrast entre el color terra del castell i el blanc de les cases arraulides als seus peus, buscant la seva protecció...
    Bon vespre , Carme.

    ResponElimina
  9. Quina llàstima que sovint els que vivien dins no guardaven massa bé les cases de sota seu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo més aviat em referia a ara... el castell és com un senyal d'identitat per tota la gent... abans, no els guardaven gaire bé, no...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari