dilluns, 20 d’octubre del 2014

Postal nº 10 - Colera


















La Itziar, no sabia com distingir els moments feliços dels moments  tristos quan pensava en la seva  història, en la seva història d'amor ja acabada. Cada moment feliç que havien viscut duia dins una llavor d'aquesta incomprensió, d'aquesta manca de comunicació que patien. I cada  moment trist, duia dins la il·lusió de poder-lo resoldre i tornar a ser feliços...  i entre aquests extrems, tot de moments amb felicitats o tristeses escalonades  a diferents  nivells. 

15 comentaris:

  1. Totes les històries d amor tenen la felicitat aprop. De vegades fallen els finals, però sempre hi ha tall del bo.

    ResponElimina
  2. Suposo que la vida està plena de graons, de vegades ets a dalt i de vegades ets a baix...

    Bona i calurosa tarda de dilluns Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas si són ben bé graons allò que ens explica la Itziar, però segur, que en qualsevol cas totes dues teniu raó. Ella amb les seves dualitats i tu amb els graons... segur.

      Bon dia, bonica!!! Avui encara fa calor, també!!!

      Elimina
  3. els moments tristos i feliços a vegades son complementaris...

    ResponElimina
  4. Qui ha viscut eternament en un conte de fades? En les relacions humanes això (amb més o menys intensitat ) és la realitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho veig així, canvien les intensitats, però això és força freqüent...

      Elimina
  5. Penso que quan una historia s'acaba més val mirar endavant. El records a vegades són rèmores que no deixen avançar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, però necessitem una mica de temps per deixar de pensar, no hi ha automatismes que funcionin intantàniament... prou que ho saps.

      Elimina
  6. La Itziar, en aquest racó de la costa ha de triar entre els moments. Entre Colera o còlera?

    ResponElimina
  7. De totes maneres la vida és plena de moments feliços i moments tristos...Hem de tenir clar cap a quin costat volem tirar, podem ser optimistes o pessimistes...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També podem ser conscients de com han anat les coses, a més a més de ser optimistes o pessimistes...

      Bona nit M Roset

      Elimina
  8. Doncs la Itziar s'ha fet gran, ja sap que vol dir viure!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari