dijous, 23 d’octubre del 2014

Quedem al Zurich? (Millor que no quedem al Zurich)

Una proposta de la Gemma 

- Quedem al Zurich?

Quantes vegades, la Júlia havia pronunciat aquella frase? Voleu saber-ho? Doncs un munt, (qui sap si 20 o 25) i mai no ho havia aconseguit. El Zurich, el lloc per excel·lència de trobades, de noves coneixences, de desvirtualitzacions o de vells amics. Ella no hi havia quedat mai amb ningú.
De respostes  n'havia rebut  un munt, totes diferents,  en tenia tot un catàleg:

- No, que sempre està ple!
- Nena, que m'has pres per  un guiri?
- Però si és un lloc terriblement vulgar!
- Trigaran un munt d'estona en servir-nos
- Posats a quedar a la Plaça Catalunya, prefereixo  que quedem al Farggi.
- Que poc original, tothom queda  al Zurich!
- Al Zuuuuuuriiiiiich?  Ai!  No!!!!

I així, podria seguir, fent inventari.

Al final, ja va veure  que el Zurich, tan famós, tan conegut, tan vist i tant creuat cap aquí i cap allà,  quedava  fora del seu abast. Per això,  ara, ja ni s'ho proposava. Més aviat li semblava que li podia  donar mala sort, havia fet creu i ratlla. 

Ara,  doncs, li passava just  al contrari, temia que algú li proposés el Zurich, perquè es trobaria en tot un compromís personal, li caldria aprofitar la ocasió?  O millor defugir riscos innecessaris? La seva mare,  li deia que quan una cosa costa massa d'aconseguir és que potser no convé.  
I aquell dia, estava intranquil·la, sabia que havia de quedar per aquella zona i no sabia què dir, ni què fer, per això va fer un sospir d'alleujament quan ell li va dir:

- Quedem a Canaletes?

45 comentaris:

  1. Si hem de fer cas a la tradició, que diu que qui beu aigua de Canaletes sempre retorna a Barcelona, si es queda a Canaletes, sempre hi haurà una segona trobada.
    Aleshores es pot anar a prendre un cafè al Zurich, que és ben a prop,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta segona part de la tradició Canaletística, no me la sabia pas, però no està gens malament.

      Sí és ben a prop, aigua de Canaletes i cafè del Zurich...

      Elimina
  2. Molt divertit. Potser sí que millor quedar en un altre lloc i així comprova si és el lloc o potser és un altre motiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el lloc, és el lloc, no en dubtis, cada cop la Júlia aconseguia quedar, però en un altre lloc, mai al Zurich! ( no sé si s'entén prou bé, al relat) ;)

      Elimina
  3. A Canaletes és una bona alternativa, la teva protagonista ha tingut més sort que la meva! Bona participació, Carme, això ja comença a agafar forma :)

    ResponElimina
  4. A Canaletes vaig quedar per primer cop amb un noi! És encara més típic que al Zurich.

    ResponElimina
  5. Vols creure que he quedat centenars de vegades al Zurich (o al Triangle), però mai he entrat al cafè? Sembla mentida, quedes allà per fer el cafè, i et poses a caminar rambla avall, tenint el mític Zurich allà al costat. Tant llegir-ne relats al final hi aniré un dia, encara que em cobrin 4 € per un tallat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí que hi he anat i hi he entrat algun cop, però pocs. Moltíssims més que quedat, com tu, simplement al davant.

      Elimina
    2. XeXu: Treball de camp de fa dos dies: bocata de formatge i aigua: 6 euros, home, barat no seria però tampoc és prohibitiu...

      Elimina
  6. La pregunta va ser tot un allaujament, però tard o d'hora hi acabarà pisant els peus

    ResponElimina
  7. Crec que en tota la meva vida hi dec haver anat dues vegades. Una segur... probablement dues... I hi he passat milers de vegades per davant!! :-)))

    Us imagineu que el Zurich és una llegenda urbana que tothom en parla però, veritablement, gairebé mai ningú hi entra? :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens el teu relat amb aquesta idea.... de la llegenda urbana... vinga va!!!! :-DDD

      Elimina
    2. Hahahahaha m'imaginava el Zurich sempre buit perquè tothom pensa que és ple :-DDDD

      Elimina
  8. Pensaré.... :-)) (acabo de descobrir la proposta ara mateix, gràcies al teu relat) ;-)

    ResponElimina
  9. N'hi ha que queden davant de la porta d'un gran magatzem a l'altre cantó amb diagonal. Jo he quedat moltes vegades a Canaletes, ara ja no. ara el Zurich no és el mateix, però amb totes les taules que posen, té el seu "ambientillo" que diuen uns. És qüestió d'innovar-se.
    Ah, aquí sota ha sortit una aquarel·la que et vaig dedicar de Ciclamens. Et faig saber que de fa quasi un parell d'anys està a Tokio, propietat d'una metzosoprano professora del conservatori d'allà, que va rebre classes de la Victoria dels Àngels. Quina coincidència de dues persones sensibles. Estic contenta.

    ResponElimina
  10. Jo penso que si algú convida la Júlia a quedar al Zurich, ho ha d'acceptar perquè comprobarà que equivocats que estaven tots els que defugien la seva proposta. Perquè el Zurich,( d'abans) té un encant especial i molta personalitat, sobretot a dins del local...
    Petonets amb cafetó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ja li diré a la Júlia la teva manera de veure-ho i pot ser que et faci cas...

      Petonets.

      Elimina
  11. Cadascú que quede on vulga, per a què està el guasap.

    ResponElimina
  12. Molt xulo! doncs si, moltíssimes vegades hi quedem i gairebé mai ens hi quedem. Ben curiós! I si, canaletes, un altre lloc típic per quedar.

    ResponElimina
  13. La mare té raó, cal que la cosa flueixi i si flueix més a Canaletes, doncs fantàstic! Gràcies per participar, Carme! Com diu la Sílvia, això ja està agafant forma...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agafarà, agafarà... i crec que agafarà fort, ja ho veureu... Ja sabeu que pera mi participar és un plaer. Hi tornaré!!!

      Elimina
  14. Potser al Zurich nou no hi he entrat mai. Hi he quedat un munt de vegades, però com en XeXu, no hi he arribat a entrar. Hi hauré d'anar per inspirar-me!

    ResponElimina
  15. No hi ha res que doni més mala sort que pensar que una cosa et donarà mala sort, així que me n'alegro que la tria hagi estat trobar-se a Canaletes. Així hi ha més possibilitats que la cita sigui un èxit. :-))

    No coneixia aquesta nova proposta blogaire, vaig a fer-hi una ullada a ca la Gemma i potser m'hi apunto i tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord en això de la mala sort!!!!

      Faràs bé d'apuntar-t'hi... Els teus relats sempre són benvinguts i boníssims.

      Elimina
  16. La primera vegada que ens vam trobar amb Montserrat Roig va ser al Zurich. En guardo bona memòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llocs ajuden a guardar memòria... L'embolcallen i la fan més precisa.

      Abraçades, Olga!

      Elimina
  17. No havia sentit ,mai això de "desvirtualitzacions", és boníssim! Per cert, jo tampoc he estat mai al Zurich, els gironins quedem a les escales de correus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... A mi també em fa gràcia la parauleta...

      Haurem de fer contes sobre les escales de correus... No estaria gens malament.

      Elimina
  18. Jo no trobo mai res. Igual acabo a Colom, amb el meu despiste antològic. Zurich....no, no em sona.

    :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cantireta, cap problema... doncs quedem a Colom!!! Que és més alt i es veu millor!!!

      :-)))

      Elimina
  19. :-D Ja m'has donat la idea per quan em proposin quedar al Zurich...sóc de les que posa les excuses que anomenes, la propera...quedem a Canaletes!.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap problema, Audrey, doncs amb tu, quedem a Canaletes!!! he, he, he...

      Bon cap de setmana, guapa!!!

      Elimina
  20. Al antic Zurich hi havia quedat moltes vegades, al nou mai. Ara prefereixo canaletes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) cadascú per on l'enfila, bruixeta, que tots els llocs són prou significatius!!! ;)

      Em sembla que a Canaletes serem multituds!!!! ;)

      Elimina
  21. De Canaletes al Zurich només hi ha un pas, ja el farà.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari