Foto trobada al Google: http://www.geocities.com/anbavic/albaniles005.jpg
Petit bocí de conversa pescada al vol:
- Y como va, aquí con los catalanes? - diu un immigrant de lluny i recent.
- No te preocupes por los catalanes! Ya casi no quedan! - contesta un de molt més a prop i de tota la vida.
Tenim el mal costum de parlar en castellà així que ens topem amb un inmigrant. O per allò de "l'educació". L'educació és mútua o no és... Deu fer un parell d'anys que quan em truquen per telèfon i em diuen "puede hablarme en castellano" responc. l'entenc però no el parlo. A sobre de que em volen vendre alguna cosa encara he de ser jo qui canviï d'idioma, doncs no, ells sempre presuposen que jo en parlo dues. No hi crec en persones bilingües, hi ha persones que parlen varis idiomes, però el meu idioma és el que vaig sentir de la meva mare, el dels primers somriures, el de les primeres llàgrimes...
ResponEliminaHi ha una part de la població de catalans que sembla que tingui por a dir el que és i el que sent... També cal dir que l'entorn polític no ajuda GENS.
No fa molt la meva filla anava pel carrer i una senyora d'uns 50 anys li va pregutnar en castellà, que hora es. I la meva filla va respondre dos quarts de vuit. La senyora li va respondre: hablame en cristiano, La meva filla li va dir: doncs que baixi Jesucrist i que li digui. Mal educada. Vostè.
Qüestions sobre l'idioma i sobre el fet d'haver nascut aquí i ser català en tinc moltes, sembla que t'hagis d'anar justificant.
Carme perdona, però aquest tema...
A mi aquella definició que diu: és català tothom que viu i treballa a Catalunya. No em serveix. Pots viure i treballar aquí i ser un mal parit.
Visca Catalunya LLIURE!!!
Una abraçada catalana.
o n a t g e
M'he deixat de dir que respecto a tothom sigui quina sigui la seva procedència, el que compta és la persona.
ResponEliminaonatge
Veient els pocs comentaris potser sí que és veritat que en queden pocs..., i l'equivocat sóc jo...
ResponEliminaSalut.
onatge
No hi ha ni el catalàemprenyat...?
ResponEliminaonatge
Perill de repoblació?
ResponEliminaPerdona'm Carme no dec saber el que em dic...
salut.
onatge
Catalanes, ezo que é?
ResponEliminaegtano
Un dels tants problemes és que ens falten Pedrolos, Ovidis, Companys, Serrallongas, Moragues... i tants altres.
ResponEliminaDe ttoa manera jo sempre dic que qui no s'hi estigui a gust aquí, la porta està ben OBERTA. I com dei aquell bon vent i barca nova.
onatge
Sort que els "decret llei" no hi poden fer res al cor...
ResponEliminaonatge
El que tinc és "Perill d'expulssió" per part de la Carme.
ResponEliminaJa es veu que estic tocat pel vent de mar...
Carme un petó al front per la paciència...
onatge
Com canta en Raimon, venim d'un silenci... I ara que cridem, no tenim veu!
ResponEliminaonatge
No, no,no us heu equivocat encara és el blog de la Carme, i per molts anys, jo només passava per aquí.
ResponElimina-Carme pots escombrar tots els comentaris que vulguis-.
onatge
És el que passa tenint una Nació sense estat i uns polítics que només mercadeigen el poder.
ResponEliminaJa ho deia aquell que la semblança entre els polítics i un estanc, es que entren amb Ideals i surten amb Fortuna...
onatge.
-ja està, una dotzena com els ous. Ja no dic res més, si puc callar...-.
Jo sempre en Catala , i la gent que porta anys aqui i no vol que li parlin ajo i agua.
ResponEliminaJo penso que el probleme dels catalans no és que siguem minoria, sinó que molts no ho tenen prou clar.
ResponEliminaPerò aquest no és el meu cas.
Visca catalunya lliure!
Flipant... o més millor dit, Frapant!
ResponEliminaNo entenc com poden dir això... bé, ja s'ho trobaran.
Onatge i jo que "flipava" per tenir tants comentarisi que pensava que havia tingut tants lectors! I resulta que comentaris sí, però lectors no tants. Gràcies, maco. No penso esborrar-ne cap, ja ho veus... siguis onatge o egtano. Una abraçada.
ResponEliminaI ja donava per descomptat que respectes tothom. Aquí, a Catalunya, amb nosaltres els catalans aquest no és el problema... respectar, ja respectem majoritàriament, però sovint no ens respecten tant a nosaltres.
Striper, és veritat, amb els que duen temps, 3, 5,10, 15 o 20 anys aquí, no podem fer ni una excepció!
Totalment d'acord Joan!
Neo poeta, és ben certa la comnversa, sentida en una obra de tantes, en un carrer qualsevol d'aquest país.
Ja he vist el que passa, onatge, visitant altres blogs, m'he adonat que no s'ha actualitzat aquest nou post, o sigui la gent creu que no he escrit res després d'AUVERGNE i ja no vénen. No és una qüestió del tema, doncs. Vaig a mirar si sé solucionar-ho, que no crec.
ResponEliminaJa he vist el que passa, onatge, visitant altres blogs, m'he adonat que no s'ha actualitzat aquest nou post, o sigui la gent creu que no he escrit res després d'AUVERGNE i ja no vénen. No és una qüestió del tema, doncs. Vaig a mirar si sé solucionar-ho, que no crec.
ResponEliminaHola Carme segurament que tens raó amb el que dius de l'enllaç, però jo sempre vinc directament, ja saps de la rosa dels vents, un m'envia cap aquí.
ResponEliminaonatge
Carmeeeeee!!! Gràcies per dues coses:
ResponElimina- Intentar salvar l'Anna Miralles del meu blog, la pobre, que porta deu anys en estat hipnòtic per mort sobtada del seu psiquiatra... i
- Avisar-me que les actualitzacions han tornat a fallar... i és ben cert, al meu blog apareix encara el teu anterior escrit com si fos l'últim que hi ha.
A mi, aquest tema també em posa "negre"... jo parlo en català sempre (vull dir 95% de vegades... sempre hi pot haver una petita excepció en que comprengui que necessito utilitzar una altre llengua) però a mi, si em pregunten una adreça, l'hora, el que sigui, a qualsevol botiga... sempre, sempre en català.
El meu marit és voluntari de Càritas d'alfabetització d'adults EN CATALÀ (jejeje estic súper orgullosa!!) i té marroquins, senegalesos, bastants sudamericans... i diu que tots hi posen molt d'interès... i que d'alfabetització res de res, que tots ja en tenen de cultura, que el que volen és aprendre la nostra llengua.
Però, d'altre banda, hi ha la part negativa... i és que el seu és l'únic grup que ho fa en català... en castellà n'hi ha molts més!! i a mi això em treu de polleguera.
Ah! i jo també m'he trobat agradables sorpreses, eh? Com que un parell de noies amb total aspecte sudamericà m'aturen per preguntar-me com es va a l'estació... m'ho pregunten en castellà... i jo, parlant en català, poc a poc, i ajudant-me de la gesticulació, els hi explico... una d'elles somriu i em respon en català, un català bastant deficient, però CATALÀ!!... El somriure meu encara va ser més gran!!
Potser ella mirava d'aprendre la nostra llengua... i si jo li hagués respost en castellà?
I, bé... que la gent del carrer encara no hi pots fer massa però... i les botigues? A mi a una botiga de la roba de la llar, a una dependenta (espanyola) que em parlava en castellà, li vaig dir que volia tovalloles de color groc. La seva resposta:
"¿Groc es amarillo?"
Val, d'acord, la va encertar... però!! caram!! que està cara al públic!!
No suporto que pretenguin fer-me canviar d'idioma a una botiga a Catalunya...
A les caixeres del Mercadona sempre els hi faig igual:
- Diez con veintisiete.
- Deu amb quan? (obviament ho he entès perfectament, clar, però vull que m'ho diguin en català)
- ... amb vint i set
- Ah, molt bé...
Ufffffffff
onatge, això del vent és molt pràctic, perquè mai no s'equivoca, ja veus que les actualitzacions sí, s'equivoquen sovint. Gràcies.
ResponEliminaAssumpta, maca, tens tota la raó del món. Jo intgento fer com tu, potse r no arribo al 95 %, però si dec arribar al 90%, qu a vegades bado, noia! Però jo també tinc anècdotes molt bones i positives, amb persones que s'esforcen i parlen català en poc temps.
Buf, això de les acutalitzacions és una murga quan no funciona, ja ho sé prou bé! Pel que fa a la conversa, és al·lucinant. Hi ha gent de tot, és clar, però seguint el fil jo recordaria la senyora que ajudava la meva mare a fer les feines de la casa: Sempre deia que "Cataluña ya es más de los andaluces que de los catalanes". Frase estúpida i reveladora on n'hi hagi, perquè deixa ben clar fins a quin punt molta gent que treballa aquí nis e sent integrada ni s'estima el país. La meva mare, un dia a l'autobús, va sentir una altra conversa entre dos inmigrants. Un li deia a l'altre: "Bueno, tú criticas mucho a los catalanes, pero aquí has encontrado un puesto de trabajo y puedes vivir bien con tu familia". I l'altre contestava "Y te crees que no me jode tener que comerme el pan de Cataluña?" Quina perla de resposta, eh?
ResponEliminaEi, que no he tingut ni temps de passar pels blogs!
ResponEliminaDoncs si aquesta és la situació a Catalunya imagineu com és ací, al País Valencià.
Onatge, la resposta de la teua filla m'ha encantat. Crec que l'adoptaré (la resposta, no la filla) i tot!!!
Aqui el Bages,és parla bastant el catalá,el que passa és que cada cop
ResponEliminael jovent parla més castellá entre ells.
Jo reconec que soc un xic tossuda i tinc la bona costum de dirigir-me a tothom en catalá . Ufff si vegessiu
la taula per Nadal a casa dels pares de la meva jove.Menys els avis tots han nascut a catalunya,han anat a escola i els més joves han estudiat en catalá,dons ala... entre ells parlant en castellà ,amb nosaltres en catalá . Hi ha un lio,
tot perquè ells no volen baixar del ruc i per ells encara el seu poble és allà a la almeries ,que fins fá poc no conexia ningu d'ells.
Bo... sabeu faic classes de catalá perque sempre he estudiat en castellà i tot el que sé ès un xic
autodidacta.Dons ara faic un curs de normalització linguistica i tinc
una hora de voluntaria amb una noia
sudamericana. És bonic i ho faicde gust.Visca Catalunya i els catalans .
En fi! una espècie extingint-se? I no entrem a la classificació mundial d'espècie protegida? (una conya sense tanta conya!)
ResponElimina