Un llac, una platja, una solitud.
L'hivern preserva el silenci.
La pluja comença a caure,
lentament, amb gotes gelades.
El llac aboca un torrent
cap a la vall.
L'única veu que se sent, quan és hivern.
***********
Torno a tenir diverses aportacions poètiques, que poso aquí sota.
La pau és absoluta,
l'esguard, proper
i als teus ulls,
una brillantor d'aura
i de llàgrima...
Carles Casanovas El Rocar de Tiana
La platja enyora brogit
mentre la llum de món
s'apaga
per tal d'amagar
amors i badalls.
Un dofí cerca un jaç
de color de mar
quan arriba l'hivern.
La pau és absoluta.
Cèlia de TRANSPARÈNCIA
La nit és negra
un somriure fred:
està caient la neu .
Merike de Finès entre tots i totes
Era hivern al carrer,
primavera en els ulls,
estiu al cor.
Era una nit estrellada
de joguines de metall.
Les estrelles fugisseres
presagiaven un miracle
i la lluna argentava
les cases del poble vell.
Dintre de mi era lluita
entre la por i el desig
i va vèncer el desig
barrejat amb l'alegria
de saber que tu volies
el mateix que jo volia.
Del que després va passar
jo no sabria explicar‑me
sol recorde que al mirar‑nos
flor encesa eren els llavis
i el cor galop de cavall.
Té de Té la mà Maria - Reus
La soledat
es bressola
al llac.
El silenci
encèn el crit
del fred de l'hivern.
La pluja és
com un desmai
de vida,
i del glaç, una
cirera per viure.
A la vall
la falda de
les muntanyes.
A l'hivern el
record dels absents
i l'abraçada
dels ardents...
Onatge
Dolls d'aigua
entre silencis,
respirs muts de peixos
nedant a contracorrent.
Arriba de nou
l'hivern!
Joana de Llum de dona
Petjades a l'aire
ens allunyen d'un passat
que, delerosament,
reprendríem,
i això que quan fou present
ens omplia de neguit
i ara sembla,
només una altra broma de la vida...
Zel d' ARA MATEIX
Hivern, glaç.
Absència de tu,
absència de jaç.
Estiu, foc.
Presència de tu,
que m'omples de joc.
Laura de Prosopopeia
"Silenci fred
Nosaltres foc,
vida.
L'hivern passa"
Barbollaire d' Un lloc per nosaltres
B
La pau és absoluta,
ResponEliminal'esguard, proper
i als teus ulls,
una brillantor d'aura
i de llàgrima...
Déu n'hi do, noia!
ResponEliminaQuina productivitat!
He quedat estorat!
Aquí no hi ha crisi!
M'agraden molt els dibuixos i les poesies. Tot!
Ja m'ho aniré mirant moment a moment.
Tinc feina enrederida.
M'he trobat molt sol.
La platja enyora brogit
ResponEliminamentre la llum de món
s'apaga
per tal d'amagar
amors i badalls.
Un dofí cerca un jaç
de color de mar
quan arriba l'hivern.
La pau és absoluta.
un silenci que de vegades ens fa sentir petits
ResponEliminai com s'enyoren les paraules en lloc del fred...
ResponEliminaAl hivern s'escolten moltes veus al mitgidia quant el sol fa maxar la timidessa.
ResponEliminala nit és negra
ResponEliminaun somriure fred:
està caient la neu
Era hivern al carrer,
ResponEliminaprimavera en els ulls,
estiu al cor.
Era una nit estrellada
de joguines de metall.
Les estrelles fugisseres
presagiaven un miracle
i la lluna argentava
les cases del poble vell.
Dintre de mi era lluita
entre la por i el desig
i va vèncer el desig
barrejat amb l'alegria
de saber que tu volies
el mateix que jo volia.
Del que després va passar
jo no sabria explicar‑me
sol recorde que al mirar‑nos
flor encesa eren els llavis
i el cor galop de cavall.
L'aigua. Una bona manera d'expressar el silenci, la solitud, la melangia... de l'hivern.
ResponEliminaMolt maco!
Hola Carme, de les teves paraules sempre en surto empeltat. Avui l'empelt és aquest...
ResponEliminaLa soledat
es bressola
al llac.
El silenci
encèn el crit
del fred de l'hivern.
La pluja és
com un desmai
de vida,
i del glaç, una
cirera per viure.
A la vall
la falda de
les muntanyes.
A l'hivern el
record dels absents
i l'abraçda
dels ardents...
Salut.
onatge
Un bon començament d'hivern, amb el teu poema i tots els dels comentaris. Potser ens espera un hivern poètic... :)
ResponEliminaHas dibuixat la teva capçalera!! :-))
ResponEliminaM'agrada aquesta idea del torrent com a "veu"... l'única que se sent durant l'hivern...
sí, has dibuixat la teva capçalera, que per cert, m'encanta. I ara, a més diu coses. Començo a recordar l'hivern i a anticipar-lo, tot alhora.
ResponEliminaCarme, perdona, vaig una mica de bolit i ni m'havia adonat que tenies blog nou.
ResponEliminaSempre es tan bonic el que escrius!
Moltes vegades he entrat a l'altre i per manca de temps no posava comentari.
Una abraçada molt gran
El lirismo ya no sólo está en tus entradas sino también entre tus amigos,¡qué gran despliegue!formais una buena coral de poetas.Es todo un placer venir a visitarte.Abrazos
ResponEliminaFan venir ganes de llegir poesia al costat de la llar de foc!
ResponEliminaBona nit Carme!
Dolls d'aigua
entre silencis,
respirs muts
de peixos
nedant a contracorrent.
Arriba de nou
l'hivern!
Carles, gràcies altre cop, aquesta mena de doiàlegs o continuacions poètiques m'agraden molt.
ResponEliminaJoan, bentornat, una indemnització per danys i perjudicis a la telefònica haurem de demanar. Nosaltres trobant-te a faltar i tu sentint-te sol. Quina injústicia!
Cèlia, que bé, als amors sempre els agrada amagar-se u xic, oi?
Jesús, a mi més que petita, més aviat em fgei aentir sola, encar a que no n'estava, com un enfrontament directe jo i el món. Terriblement bonic.
Cesc, fredes o calentes, dites o callades, les paraules sempre les tenim.
Striper, aquest migdia concret no va fer gens de sol, le s veus van haver d'esperar que tornés a sortir un altre dia.
Preciós poema Merike. Una abraçada.
Gràcies Té, pel teu regal.
Teresa, m'alegro que t'agradi, i gràcies per la teva visita.
Onatge, empeltar-se està prou bé doncs. Val la pena. Els uns dels altres, oi?
Noves flors, procurarem que en sigui, de poètic. Que per nosaltres no quedarà!
Assumpta, sí la capçalera i ara ja la canviaré, que fa massa dies que fa fred, posaré una mica de caliu.
Bruixoleta, gràcies maca, m'alegro que t'agradi.
Maria Isabel, maca, ja saps quem pots entrar quan vulguis i deixar comentaris o no deixar-los també quan vulguis. Jo també faig el mateix vaig passant però no sempre puc deixa r com,entaris a tot arreu. Una abraçada.
Tere, me encanta teneros a todos por aquí, y estas aportaciones poéticas són regalos para mi.
Gràcies, Joana, pujo també el teu poema al post. En tindrem un més per llegir a la vora del foc. Com els contes d'abans.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSou afortunats de saber escriure així. Felicitats a tots! I jo de poder-vos llegir. :-)
ResponEliminaBon capde, carme, maca!
petjades a l'aire
ResponEliminaens allunyen d'un passat
que, delerosament,
reprendríem,
i això que quan fou present
ens omplia de neguit
i ara sembla, només
una altra broma de la vida...
Carme m'has obert la gana. Quin foc, quin caliu, quines botifarres...
ResponEliminaBon profit.
onatge
Hivern, glaç.
ResponEliminaAbsència de tu,
absència de jaç.
Estiu, foc.
Presència de tu,
que m'omples de joc.
Zel, Laura, us pujo cap amunt, també, gràcies.
ResponEliminaonatge, no el deixaré gaires dies, l'he posa t per desfer aquell glaç que hi tenia.
"Silenci fred
ResponEliminaNosaltres foc, vida.
L'hivern passa"
Passarà l'hivern
ResponEliminai s'apavaigarà el fred
s'esquinçarà suaument elsilenci
i quedarem nosaltres
i els mots
i el foc,
perdurarà la vida.