http://gonzalolopez.net/wp-content/uploads/2008/05/collageproage-final.jpg- Em sento millor que mai!
- Me n'alegro, jo estic raonablement bé, també.
- Hauries d'escriure sobre nosaltres, les dones madures, menopàusiques...
- Que creus que n'hauria de dir?
- Que és la millor època de la vida. Per què aquestes paraules han de tenir connotacions negatives?
- No ho sé.
- Deu ser culpa dels homes...
- O de les dones, que tenim massa por, potser.
- Ens fan sentir que ja se'ns ha acabat el temps.
- El temps de què? el temps de seduir-los, potser, però no pas el temps de viure.
- Crec que m'he alliberat d'alguna d'aquestes limitacions, d'estar pendent d'ells, de necessitar-los.
- I això és bo per a tu?
- Sí! ja t'he dit que estic millor que mai.
- Jo encara no m'he alliberat de res, ni he arribat enlloc, crec que m'agrada més fer camí, encara que tingui 60 anys.
- Me n'alegro, jo estic raonablement bé, també.
- Hauries d'escriure sobre nosaltres, les dones madures, menopàusiques...
- Que creus que n'hauria de dir?
- Que és la millor època de la vida. Per què aquestes paraules han de tenir connotacions negatives?
- No ho sé.
- Deu ser culpa dels homes...
- O de les dones, que tenim massa por, potser.
- Ens fan sentir que ja se'ns ha acabat el temps.
- El temps de què? el temps de seduir-los, potser, però no pas el temps de viure.
- Crec que m'he alliberat d'alguna d'aquestes limitacions, d'estar pendent d'ells, de necessitar-los.
- I això és bo per a tu?
- Sí! ja t'he dit que estic millor que mai.
- Jo encara no m'he alliberat de res, ni he arribat enlloc, crec que m'agrada més fer camí, encara que tingui 60 anys.
En condiciones normales de buena salud,de situaciones adecuadas de trabajo y relaciones sociales para la mujer debe de ser el principio de su verdadera vida, de la que ella elija libremente,desde luego que la mejor,ya sin la presión de labrarse un futuro,con los hijos mayores,la pareja estable o buscando experiencias nuevas y así se las ve a la mayoría magníficas,radiantes y alegres.
ResponEliminaAbrazos
I qui ho diu, que no els podem seduir, a partir de certa edat? Jo crec que la seducció, com l'amor, no té edat!
ResponEliminaI és bonic, seduir o sentir-se seduiïda per algú a qui t'estimes i que t'estima. Encara que no tinguem un cos deu ni l'un ni l'altre... a més... què se suposa que seria, un cos 10? Un cos jove? Cabòries!!!! oi que si, companya? ;)
Qualsevol època pot ser la millor de la vida si es viu intensament. I també qualsevol pot ser la pitjor. L'art de saber viure amb el que es té i el que ens va venint és el que ens fa ser feliços i lliurar-nos de les putades que ens fa la vida.
ResponEliminaTere, no sé si seria exactamente el pricipio, pero si la que elige libremente y sólo por este motivo, la mejor. Abrazos.
ResponEliminaMontse, i tant que sí tota la raó d el món!
Ai, Montse ja se m'ha enviat abans d'hora! Quan escrivia això ja pensava en... a veure qui protestaria. M'alegro que la protesta hagi arribat aviat. Sinó què? m'hauria d'haver protestat a mi mateixa? Gràcies per a fer-ho. Visca les àvies seductores!
ResponEliminaXexu, segur que sí! Cadascú té les seves èpoques millors o pitjors i no es pot generalitzar... però com més vius, més aprens i més recursos tens. L'edat ajuda, no destorba, com pensa molta gent.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminala millor edat sempre és la present
ResponEliminaImpporta la edat si encara sentim sensacions i per aixo estem molt vius.
ResponEliminaCoincideix amb tu. La maduresa dona plenitud, llibertat.
ResponEliminaJo també hem sent millor ara que un grapat d'anys enrere, no sé com dir-ho... més dona, més realitzada...
També amb els homes la relació ha madurat, menys dependència emocional i més complicitat.
Una abraçada
Que bé! Més converses!!! Jo no posaria la ma al foc amb això de la seducció. Em sebla que no depèn de la bellesa ni de l'edat, sinó de l'actitud. Em fascina la gent que sedueix involuntàriament, sense proposar-s'ho.
ResponEliminacom dius, Carme, Visca les avies seductores!! :-))
ResponEliminaJo... jo miro les fotos de joveneta amb enyorança, ho reconec! La salut em preocupa i abans ni hi pensava... però alegria, alegria, en tinc molta més! I bufo les espelmes amb total felicitat, és clar que sí! I a mesura que passen els anys, m'hi vaig veient...El que passa és que el cap té 18 anys i el cos en té uns quants més!
ResponEliminaInteressant ho és, però no sé què dir...
ResponEliminaprobablement l'estar "pendent" d'ells/d'elles no sigui més que un reflex de la pròpia inseguretat emocional, vital... lògica?
ResponEliminaestic d'acord amb la montse: "ni la seducció ni l'amor tenen edat..."; potser hi afegiria que el respecte tampoc n'hauria de tenir d'edat... i massa sovint sembla que així que l'aprenem el comencem a perdre...
el respecte pels altres i per nosaltres...
carme, bonica... et comento expressament des del meu enllaç més marranot; les marranades seductores amb amor i respecte ens haurien de poder acompanyar sense vergonya ni inseguretats.
petons dolços com diria -o dirà- el poeta! :)
espero que cap dona més gran que jo, envegi la meva edat, pq ella la meva edat ja la té, i més. En tot cas, sóc jo qui espera poder arribar fins on ella és.
ResponEliminaUna abraçada :-)
Mai no he tingut condicions normals i bona salut però m'agrada ser encara viu, a 60. Tanmateix, en aquesta edat tot pot passar. Jo saps que la seducció no té edat. Això és molt millor que fa 20 anys. Jesús a rason. Els problemes són que no durarà molt de temps:-)Estic segura que cap dona sota la meva edat no m'envegi!
ResponEliminaRecordeu els versos de Miquel Àngel Riera: "Mai donis per finit el temps de seduir-me".
ResponEliminaAixò que diu David m'agrada: la seducció no depén de l'edat ni de la bellesa, depén de l'actitud. Preciosa reflexió, me l'apunte.
El primer pas crec que és sentir-se bé amb un mateix, acceptar-se i projectar-ho cap els demés. Sentir i fer sentir i sobretot l'actitud vital del moment.
ResponEliminaEncara no hi he arribat, però em falta molt poquet i puc dir que em sento molt millor ara que fa 10 anys. Més segura, més equilibrada, sé més el que vull, però sobretot sé el que NO vull i pel que no passo. Sexualment, molt més creativa i lliure. I pel que fa a la seducció... segueixo seduïnt a uns i no seduïnt a altres. Potser depèn del que els altres valorin més també si un cos, un cap o una actitud.
ResponEliminaEm sento bé amb mi i crec que així ho transmeto.
No vull posar m'hi, entre un diàleg
ResponEliminaentre unes dones tant sinceres. Llàstima que després, a l'hora de la
veritat, tothom es fa enrera...pot ser per timidesa, pot ser sens saber-ho...dona t'estimo !
Jesús, estaria d'acord amb tu si diguessis que " la millo9r edat hauria de ser la present" desgraciadament tinc dotzenes de testimonis que afirmarien que la seva edat o que la seva època actual és la pitjor.
ResponEliminaSí senyor, Striper! això és el que importa sdentir-nos intesament vius.
D'acord Albanta... que no hi ha dubte que millorem amb l'edat.
David, totalment d'acord amb tu. Jo crec que mai, ni un sol cop en tota la meva vida... ni de jove, ni de més gran no m'he sentit seduïda per altra cosa que no sigui l'actitud.
Assumpta, gràcies, maca.
Cèlia, el cap ha de ser jove, i tant que sí! i acostumar-se als cos que va canviant.
Cesc, encara no et toca penssar en aquestes coses, segurament...
Gatot, totalment d'acord, ni la seducció, ni l'amor ni el rspecte no tenen edat, i ben combinats porten la felicitat.
No sé si en poques paraules sabré dir el que vull dir: amb amor i respecte, cap cosa podria semblar-me una marranada. Ja sé que només és una manera de dir... gatot. Ens haurien d'acompanyar sense vergonya ni inseguretat. D'acord! Petonets dolços.
... continuo ...
ResponEliminaBruixoleta, quan hi arribis segur que serà amb una saviesa plàcidament intensa.
Merike, i per què no t'hauríem d'envejar? tens moooooltes coses fantàstiques i positives.
Noves Flors, quan acabava d'escriure-ho vaig pensar-hi immediatament: amb Miquel Àngel Riera i amb M A Tena, però em va semblar que no calia aps canviar-ho. I totalment d'acord amb David i amb tu també.
Joana, tens tota la raó del món!
Rita, jo tampoc he arribat als 60 però no me'n falten gaires. I subscric tot el que dius... cada vegada m'he sentit millor amb mi mateixa.
I tant que t'hi has de posar, Carles! bé, ja t'hi has posat i d'una manera ben bonica. Una declaració d'amor a la "dona" que segur que valorem i t'acceptem encantades cadauna de nosaltres en particular. Gràcies Carles.
Quí diu que una dona gran no pot seduïr? O es que els homes grans no tenim dret a que ens sedueixin i a seduïr?
ResponEliminaEl que si es veritar és que t'ho prens amb més calma, i poder estàs una mica ecaldat.
Però una dona sempre és una dona.
Jo no he arribat a aquesta edat, encara em queda força... però no puc evitar pensar-hi i em fa una mica de por, tinc la necessitat imperiosa d'haver-ho fet tot abans de que m'arribi... no sé per què, ja t'ho dic...
ResponEliminaPotser és perquè penso que a aquesta edat ja no hi ha res a fer (tot i que sé que no és així) però de moment estic massa aferrada a la joventut...
Quina por i quina llàstima de sentiments, no? Ara em sento patètica..
M'ha fet molta gràcia que li digui que hauria d'escriure sobre les dones menopàusiques.El motiu és que quan em vaig quedar viuda em vaig apuntar a classes d'escriptura per distreure'm una mica, i tenia un profesor argentí que va començar a fer-me escriure sobre una foto d'un cuadre, i jo ho trobava molt aburrit ja que em sortien uns dramons.... Llavors li vaig proposar escriure sobre els dinars que feia els dilluns amb les meves amigues (menopàusiques o properes a la menopàusea)i va sortir una "novela" de lo més divertit!!!
ResponEliminaVa estar força bé. Petonets d'una menopàusica que segueix en marxa. Petonets.
Es pot dir només collons en un comentari? Bufff, ami em costen els meus 54...
ResponEliminaJoan, tens raó, i un home sempre és un home. I la seducció no s'acaba mai I jo no sabia que tu eres gran, veus? Clar que no sé què entens per gran.
ResponEliminaRes de patètica Neo, tens tot el temps per endavant, i tot el temps és per a fer totes les coses que vols fer. I le s que voldràs més endavant. Tot. Fins a l'últim segon.
Petonets, Anna, m'ha agradat la teva història.
Zel, pots dir el que vulguis, aquí! Mil paraules o una de sola. Que et costin els 54, no vol pas dir que també t'hagin de costar els 55. No té res a veure amb l'edat. Són els moments de cadascú, no?