NO IMPORTA EL LLOC EL SOL ÉS SEMPRE IGUAL NO IMPORTA SI ÉS RECORD O ÉS UNA COSA QUE ViNDRA NO IMPORTA QUANT HI HA EN LES TEVES BUTXAQUES AVUI SENSE RES HEM VINGUT I ENS N'ANIREM IGUAL
PERÒ SEMPRE ESTARAN EN EL MI AQUESTS BONS MOMENTS QUE PASSEM SENSE SABER
NO IMPORTA ON ESTAS SI VÉNS O SI VAS LA VIDA ÉS UN CAMÍ UN CAMÍ PER CAMINAR
PERQUÈ SEMPRE ESTARAN EN MI AQUESTS BONS MOMENTS QUE PASSEM SENSE SABER un petonàs
Compartir ..... tota classe de sentiments: al.legria,tristeza. somriures i llagrimes. Moments que sempre tenim en el nostre cor . Quina barbacoa ........ fins a sempre nuria
M'encanta aquesta frase! És cert, les hores que passem amb la gent estimada les recordarem per sempre, però que ben trobada! Que me la deixaries pel blog?
Mon, està b e´ agafar gana del menjar i també gana d'amics.
Nones flors, boníssima, ja t'ho dic.
Striper, i tant que sí! és que no volem oblidar-los!
Joan, gràcies, t'hi convidem.
Merike, quina coincidència i quina gràcia. Aina en aquest cas és el lloc de la trobada. Una casa de colònies que es diu així. Gràcies per la teva aportació. M'agrada molt. Petonets.
Rosa, gràcies pel teu poema, és preciós!
Teresa, tu ets experta en dir coses en tres versos.
Gràcies Cinzia!
Quanta raó que tens Onatge!
Assumpta sort que t'qagraden els meus dibuixos, m'animes.
Núria gràcies maca, fins sempre!
M'agrada la teva finestra de la cuina, Merike. Gràcies a tu per deixar-me la foto.
Barbollaire, sobredosis d'emocions avui, amb tant poemes. Una preciositat de mots, ben endins.
Xexu, i tant que te la deixo, i amb molta il·lusió.
-encara se sent olor de carn a la brasa...- (Carme perdona'm, però avui en llegir-ho he vist alguna cosa que no em quadrava, el que volia escriure és tal com està ara)
Això és veritat, duren per sempre... i donen energia i força :)
ResponEliminaei aquesta carna ala brassa fa agafar gana....encara que lo mes bonic d'aquests apats es la companyia, el poder xerrar,compartir la taula
ResponEliminaUmmm, quina bona pinta!
ResponEliminaI a mes costen d'oblidar.
ResponEliminaDéu n'hi do!
ResponEliminaQuin goig i quina enveja!
Que aprofiti!
la paraula "aina" en la llengua finlandesa és "sempre"!
ResponEliminaNO IMPORTA EL LLOC
ResponEliminaEL SOL ÉS SEMPRE IGUAL
NO IMPORTA SI ÉS RECORD
O ÉS UNA COSA QUE ViNDRA
NO IMPORTA QUANT HI HA
EN LES TEVES BUTXAQUES AVUI
SENSE RES HEM VINGUT
I ENS N'ANIREM IGUAL
PERÒ SEMPRE ESTARAN EN EL MI AQUESTS BONS MOMENTS
QUE PASSEM SENSE SABER
NO IMPORTA ON ESTAS
SI VÉNS O SI VAS
LA VIDA ÉS UN CAMÍ
UN CAMÍ PER CAMINAR
PERQUÈ SEMPRE ESTARAN EN MI
AQUESTS BONS MOMENTS QUE
PASSEM SENSE SABER
un petonàs
Tres versos que engloben una gran veritat.
ResponEliminaPrecios haiku!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'agrada com has posat el foc tan vermell i m'agrada el poema: Hores compartides... el millor que hi ha!!
ResponEliminaCompartir ..... tota classe de sentiments: al.legria,tristeza.
ResponEliminasomriures i llagrimes.
Moments que sempre tenim en el nostre cor .
Quina barbacoa ........
fins a sempre nuria
Gràcies per utilitzar la meva foto, és la meva finestra de cuines i el meu aloe favorit!
ResponElimina"Reflex del temps:
ResponEliminaFas el moment etern.
Pintes la llum.
Harmonitzes els mots
que extens per l'espai.
Et visc. Em vius"
:¬)*
M'encanta aquesta frase! És cert, les hores que passem amb la gent estimada les recordarem per sempre, però que ben trobada! Que me la deixaries pel blog?
ResponEliminaCesc, si que en donen i l'hem d'aprofitar tota.
ResponEliminaMon, està b e´ agafar gana del menjar i també gana d'amics.
Nones flors, boníssima, ja t'ho dic.
Striper, i tant que sí! és que no volem oblidar-los!
Joan, gràcies, t'hi convidem.
Merike, quina coincidència i quina gràcia. Aina en aquest cas és el lloc de la trobada. Una casa de colònies que es diu així. Gràcies per la teva aportació. M'agrada molt. Petonets.
Rosa, gràcies pel teu poema, és preciós!
Teresa, tu ets experta en dir coses en tres versos.
Gràcies Cinzia!
Quanta raó que tens Onatge!
Assumpta sort que t'qagraden els meus dibuixos, m'animes.
Núria gràcies maca, fins sempre!
M'agrada la teva finestra de la cuina, Merike. Gràcies a tu per deixar-me la foto.
Barbollaire, sobredosis d'emocions avui, amb tant poemes. Una preciositat de mots, ben endins.
Xexu, i tant que te la deixo, i amb molta il·lusió.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaels records recordats en companyia duren més, prenen vida
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl ple d'un dia
ResponEliminaes comparteix
tota una vida.
Salut Carme.
onatge
-encara se sent olor de carn a la brasa...-
(Carme perdona'm, però avui en llegir-ho he vist alguna cosa que no em quadrava, el que volia escriure és tal com està ara)
Els moments ben compartits, són els millors i, tens raó, duren per sempre!
ResponElimina