- No hagués dit mai que en Mon, des de sota el garrofer, tingués cap interès per nosaltres.- I menys per fer-nos retratar!
- Però a vegades ja té alguna cosa rareta, aquest noi... saps què va fer l'altre dia?
- I tant que ho sé! va posar un vídeo de broma, que no s'engegava! Era una foto.
- I ara li demana un dibuix, serà per fer-se perdonar la broma?
- I ella li fa... li devia fer gràcia!
- No t'has fixat que no dibuixa mai cap figura humana, aquesta dels moments?
- Sí! I saps per què?
- I tant que ho sé, perquè li queden fatal!
- Doncs vinga, espavil·la't a ajudar-la una mica que si no... sortirem horrorosos.
- Però no fèiem vaga?
- Sí! Però això és una urgència. Au, va! dirigeix-li la mà, una mica, que tampoc es noti molt, eh?
- I tu què?
- Jo respecto la vaga, noi, i a més a més vull quedar amb una bona "pose".
Dedicat a en Mon, de La Garrofa de Mont-roig
jajaja...Carme i aquest encara més!
ResponEliminaA tu no et desafia ningú! Així m'agrada...A veire què diu aquest noi que ha pervertit "els seus angelets" ;)
bon cap de setmana!Carme
jajajajaj moltes gracies amb el teu permis el copiare al meu blog jajajajaj......dolça penitencia un peto
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Joana!
ResponEliminaMon, I tant que sí, és ben teu! Si no fos per tu, no hi haria ni dibuix ni post.
Això són serveis mínims, no, algun angelet de guàrdia hi ha d'haver!
ResponEliminaSorprenent original i molt bo.
ResponEliminaQuina cara de trapelles aquest dos.
ResponEliminaSegur que estan pensan a fer alguna
"mal i feta".
Si tingues al meu costat aquests angelets,m'agradaria tenir-hi una
conversa,segur que seria divertida.
Gràcies per compartir somriures .
Fins a sempre !!
Nuria
doncs no sé si al final es van saltar la vaga, però el dibuix t'ha quedat de conya! ja et pots animar a fer-ne més de persones!
ResponEliminaMoltes abraçades!
ResponEliminaAaaaaaaaaai!!!! Molt tendre!! M'ha encantat!! jajaja i el dibuix molt bé!!!
ResponEliminaEs poden fer sol·licituts de dibuixos? jejeje :-)))))
Xexu, Serveis mínims a la seva conveniència, un angelet presumit que vol sortir bé a la foto.
ResponEliminaStriper, improvisat totalment, amb el suggeriment d'en Mon.
Gràcies Núria, una abraçada.
Bruixoleta, això si que és donar-me ànims. Continuaré insistint, al menys mentre em duri la dèria i les ganes.
Merike, una abraçada molt molt forta, preciosa.
Assumpta, no sé si t'ho creuràs, però aquesta tarda, en Mon ha estat el tercer blocaire que em demana un dibuix. A mi em fa tanta il·lusió, que me'l demanin que els he fet tots tres. Pròximamanet sortirà un altre post dedicat, amb el dibuix que em van demanar. O sigui que mentre tingui temps... jo vaig fent el que puc, que les meves limitacions són moltes, encara. Hi ha coses que surten i coses que no... però provar-ho m'encanta. Una abraçada Asumpta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaOstres!! i tant que m'ho crec :-))
ResponEliminaEt demano, per quan puguis, una Sagrada Família... com tu vulguis, una part de les torres, un troç de façana, una silueta en general... tu mateixa... i, si em deixes, la guardaré com a record de la meva Barcelona :-)))
¡qué graciosos te han quedado!eres una todoterreno,cualquier día veremos publicados tus dibujos con las poesías,las fotos y los relatos con un manual añadido de cómo superar traumas diversos.Últimamente estoy algo ocupada y la tormenta también nos dejó sin conexión,hace dos semanas,creo,que se han instalado las lluvias como si en una tal Galicia viviéramos.Abrazos
ResponEliminaGenial Carme, com sempre. Un cervell entremaliat però en positiu! Ai, quin tip de riure! I has aconseguit fer-los aquesta cara de circumstàncies! I és que et superes! Bo de debò!
ResponEliminaQue guaiiiiiiiii Carme!!
ResponEliminaM'encanta l'humor i la complicitat entre els angelets!
El dibuix genial!!
Un post molt xulo.
Jajaja, molt bo! Es veritat que mai fas figures humanes, però prou bé que t'han quedat! Però els angelets tthom sap que no són humans (pobres, sense sexe com han de ser humans? xD)
ResponEliminaAssumpta, ho intentaré, a veure què surt, espero que trigui menys que l'original.
ResponEliminaTere, muchíssimas gracias... que más quisiera yo. No creo que veamos publicado nada de nada.
Cèlia és que si no fem alguna entremaliadura de tant en tant i sobretot si no hi podem una mica d'humor... a la vida li faltas alguna cosa... de bon rotllo, això sí.
Gràcies Albanta, m'agrada molt que el trobis xulo. Un petonet.
neo, jo cre c que em van dona r un cop de mà de veritat. Clar que potser sí, si en lloc de figure s humnes faig figures angelicals, potser me'n sortiré millor.