dimarts, 25 de novembre de 2008

La finestra




Parets gruixudes


amaguen la finestra.


S'aboca l'heura


que ens crida la mirada.


La vida en cinc colors.

18 comentaris:

  1. una finestra pot ser com el marc que hi posem al quadre, ens enquadre la visió de fantastics paisatges

    ResponElimina
  2. Sempre recordo aquella història d'un malalt que estava al costat de la finestra i li explicava a l'altre que estava enllitat al cantó de la paret, tot el que veia per la finestra.
    Tot es preciós, un jardí ple flors, li deia...
    Així dia rere dia, fins que el malalt del costat d e la finestra va morir i aleshores el que estava a l'altre part de l'habitació va demanar canviar de lloc, per veure les preciositats de flors.
    Aleshores el metge li diu: Flors, jardí, preciositats?? Que diu vostè? Si davant la finestre hi ha un mur!
    Un mur???? Si el pacient que hi havia em va dir que hi havia un jardí!
    El metge diguè: El pacient que hi havia en aquest llit, era ceg.

    Com diu Mon, una finestra pot ser el marc , nosaltres hi posem el quadre.
    Petonets

    ResponElimina
  3. Es molt xulo el conte que ha explicat Mariaisabel... Els tankas son els germans grans dels haikus, oi? En tot cas, m'ha agradat :)

    ResponElimina
  4. Gruixudes, o no...
    La vida en blanc
    i que la natura
    vagi pintant,
    i que nosaltres
    ho poguem veure
    amb els cinc sentits...

    Salut Carme
    onatge

    ResponElimina
  5. M'encanten els posts tan rodons. Tot està tan lligat que és com un bombó ben embolicat.

    El conte de la Mariaisabel és un dels meus favorits.

    ResponElimina
  6. M'agrada espiar què s'hi amaga darrere les finestres! ...

    ResponElimina
  7. Què seria de la nostra vida
    sense portes ni finestres?

    ResponElimina
  8. Una finestra sempre se m'antulla com un símbol, quelcom que ens aboca a qualsevol dels mons possibles, com el del preciós conte que ha contat Mariaisabel.

    ResponElimina
  9. Les parets gruixudes em recorden una casa molt vella, molt vella on jo ho passava genial de petita :-))

    ResponElimina
  10. Com m'agrada que ens obris la finestra als colors, malgrat les parets gruixudes! I les heures... precioses plantes enfiladisses que amaguen racons... tocs de seducció!

    ResponElimina
  11. Jo avui estat pintant una finestra i ara nomes veic aquest colr un marron vermellos.

    ResponElimina
  12. que bo, què ben lligat tot, imatge, paraules, colors. Se'm dibuixa un somriure admirat sovint per aquí.

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  13. L'habitació és fosca, només hi ha la claror del monitor de l'ordinador. Quan he acabat de llegir el poema un llamp ha il·luminat l'habitació. Ha estat un moment molt maco. Com el tanka.

    ResponElimina
  14. Quin goig ... desde la finestra també veiem a dins .... Una parelleta
    que fá anys que comperteixen camí.
    Desde fora el jardí, es poden escoltar les seves rialles.
    Son els colors de la vida.
    Nuria

    ResponElimina
  15. Es un exacto dibujo de la ventana de la habitación de la casa en que nací,en mi pueblecito de menos de dos mil habitantes,una casa tan antigua que sería de mis bisabuelos o vaya usted a saber si de los tataratubelos y yo me acucurrucaba en ella en cuclillas en verano cuando era niña y adolescente en mis noches de insomnio.¡Bonitos recuerdos de ensoñaciones!no me dejaban encender la luz para leer porque molestaba a quienes la compartían conmigo y pasaba las horas plegadita en la ventana y como soy menuda,imagina,un gusanito parecería.Abrazos.

    ResponElimina
  16. Mon, a vegade s hi ha finestres que fan uns quadres preciosos, de dins a fora o de fora a dins.

    Carles, els colors de la vida mai no s'acaben.

    Maria Isabel, quina història preciosa! M'encanta! Gràcies bonica.

    Neo, coincidim pel que f a a la història de la M Isabel i això dels tankas, podrñiem dir-ho així: 5,7,5,7,7.

    onatge, una aprtació molt bona, en aquest post del 5 hi faltaven els 5 sentits. Gràcies!

    David, a mi m'agraden molt els bombons, això que em dius és un gran compliment per a mi.

    Joana, crec que a mit ambé, però awuest cop m'he queda t a fora.

    Joan... sols i incomunicats.

    Noves flors, si és un bon símbol que es pot utilitzar de mil maneres. Un petó.

    Cesc, que no te'n falti cap, cuida'ls tan bé com els de l'Assumpta...

    Cèlia, gràcies maca, potser podríem entrar a dins... algun dia.

    Striper, segur que t'ha quedat fantàstica i el color? un més de tots els colors bonics.

    Bruixoleta, un somriure és un gran regal per a mi. Gr¡acies pel teu.

    Laura, efectes especials i tot! ;-) Petonets.

    Núria, em sembla veure que tu ets una experta en colors de la vida... Una abraçada.

    Tere, gracias por abrirme esta ventana y poder verte dentro y fuera, como sales y como te colocas ahí... me da como vértigo pensar que estabas allí acurrucadita, espero que no estuviera muy alta. Ésta sí lo estaba, altíssima.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari