Llegeixo un text, curt, bonic, suggeridor, amb una petició de dibuixar-lo, és com un apunt per a fer-ne un post. Faig proves. La primera és aquesta. Ella es queda la segona Noves flors m'ofereix un escenari que no he vist. Una experiència seva, que comparteixo en aquesta horeta, aproximadament, que m'estic fent proves amb els dibuixos.
Gaudeixo d'una complicitat que m'agrada i passejo amb ella seguint les seves petjades sobre la sorra, talment com segueixo sempre les precioses petjades del seu blog.
Moltes meduses
perdudes a la sorra,
una gavina
aclofada mirant-s'ho
i un vailet cercant el vent.
Ets una poetissa de cap a peus. I aquestes complicitats...com m'agraden!
ResponEliminaUna abraçada!
M'ha fet molta il·lusió.
ResponEliminaMolt agraïda.
El poema té un sentiment molt graciosa, petonets!
ResponEliminaQuè xulo!! Col·laboracions bloggeres!! :-))
ResponEliminaEts tota una artista i la noves flors també.
ResponEliminaEts una crack eh, vaja ho sou tots! és diferent l'escrit i això té un punt de gràcia agradable :)
ResponEliminaJoana, ami també m'agraden, molt! Sempre que puc...
ResponEliminaGràcies a tu, Noves Flors.
Molts petonets, Merike.
Assumpta, intercanvis que per a mi són tot un plaer.
Striper, gràcies maco.
Cesc, gràcies per venir.
Renoi!! si fos possible tenir a l'abast aquesta pau del indret dibuixat. Seguir petjades d'algú que camina segur devant nostre .
ResponEliminaI aquest vailet.... ahh i sentir i olorar el mar.
Els de terra endins ,com anoyrem aquests paissatjes.
Petons...
gràcies per compartir .
Ja vaig visitar novesflors i vaig pensar: F A N T À S T I C ! Fantàstiques les dues! Ets un no parar!
ResponEliminaQue guapo... la poesia i el dibuix junts queden molt be :)
ResponEliminaQuè bonica i què autèntica que és aquesta manera de compartir. Gairebé em feu enveja i tot!!!
ResponElimina