El far funciona
també amb claror de dia
xerra amb el sol.
Carme
Què li diu,
dona formosa,
què li diu el sol...
què li dirà la lluna gelosa.
Carles Casanovas El Rocar de Tiana
El sol li diu:
torna'm la llum a bocinets
guarda'ls amb tu, fins a la nit.
La teva llum, la meva llum
seran sols una, dia i nit.
Li diu la lluna:
Mira'm de cara, a mi i al mar,
que no m'agrada
l'ara sí i l'ara no, sense mesura.
Em falta tot quan tu t'apagues
per breu que sigui la teva ombra.
Carme
El far ho veu tot
però ho guarda
en boca closa.
El sol li diu:
sempre assenyalant bon port.
Però sempre sol.
I el far respon:
i tu, tan grandot
i no et deixen
sortir de nit...
Onatge
"Son el teus ulls
la llum del far
que em senyala terra.
El teu cos,
la platja on sojorna
l'esperança."
Barbollaire
M'encanta aquest poema, tal genialitat!!!
ResponEliminaQuè li diu,
ResponEliminadona formosa,
què li diu el sol...
què li dirà la lluna gelosa.
I fins i tot la llum dels fars pot provocar una bonica imatge vora el far.
ResponEliminaquines vistes des de el far de Sant Sebastià !!!
ResponEliminapetonets
I s'expliquen confidencies.
ResponEliminaMerike, a vegades, escric curtet pensant en tu... que no et costa tant de llegir.
ResponEliminaCarles, que bonic, gràcies pel regalet del poema!
Cesc, a ple sol la llum del far no es pot veure, només si la mires directe als ulls. I això ja provoca bonique s imatges. Una abraçada.
Tens raó, Té, unes vistes preciosissimes!
Striper, segur que sí, amb les picades d'ullet que es fan, s'han esplicat donfidències, segur.
Seria tan bonic escoltar aquesta conversa! (preciós, preciós, Carme!, chapeau!)
ResponEliminaEl Far de St. Sebastia !!
ResponEliminaQuina maravella!! Segur que s'expliquen confidencies .
Fantastic el poema i el dibuix.
gràcies per compartir Carme.
Entro,veo esa foto que me da mucho frío y leo tus poemas,no sé qué decirte ¿habrás equivocado tu manera de ganarte la vida? Me gusta,parece que estás practicando para decírselo a tu nietecito cuando tenga unos meses más.Un besito para él y otro para tí.
ResponEliminaUn haiku fantàstic! És un gènere que em costa, certament... però ho intentaré!
ResponEliminaEl far ho veu tot
ResponEliminaperò ho guarda
en boca closa.
El sol li diu:
sempre assenyalant
bon port.
Però sempre sol.
I el far respòn:
i tu, tan grandot
i no et deixen
sortir de nit...
Salut Carme.
onatge
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminagenial. Ja d'entrada m'ha encantat el teu curt poema del començament. S'emporta la soletat del far quan es de dia. I seguir llegint... ja t'ho dic: genial, què ben lligat a més, i il.lustrat!
ResponEliminaM'agraden molt els fars!!!
ResponEliminaPer mi tenen un encant especial...
Tinc alguns gràfics per brodar-ne a punt de creu i són preciosos... és una cosa que tinc pendent i que algun día faré si Déu vol...
Et felicito pel dibuix i l'escrit!! :-)))
i...
també...
per la Sagrada Família que m'has dibuixat... ES PRECIOSA, PRECIOSA, PRECIOSA!!!
T'he enviat un mail, però no sé si t'haurà arribat o haurà anat al correo no deseado... he utilitzat l'adreça que surt quan m'arriva una notificació que has posat un comentari al blog... doncs aquesta :-)))
Petonasssssssos!!!!
La vaig a posar com a element fixe de la meva barra lateral ;-)))
Ja està!!! :-)
ResponEliminaEs maco això que el far xerra amb el sol... de veritat que als poetes us admiro :-))
onatge, un poema preciòs!!!
ResponEliminaEls fars com a punt de referència per als mariners i navegants, el mar, de per sí inspiren poesia. Són relament llocs màgics, que tu has sabut captar molt bé amb el poema ;)
ResponEliminaAquest haikú és impressionant. Jo no domino el tema, però pel poc que sé, em sembla un dels millor trobats que he llegit al teu bloc.
ResponEliminaaquest blog cada dia es un sac de sorpreses... m'agraden aquest poemes.... parleu del que li diu el sol i la lluna...Però i les cançons del mar?
ResponEliminaCèlia, vaig provar d'escoltar-la, intercanvis de llum i reflexos diversos, però parlaven tant fluixet!
ResponEliminaNúria i no les vaig sentir!
Tere,l muy pronto voy a canviar la foto que da frio, en cuanto haya puesto el dibujo correspondiente.
Neo, si li agafes el ritme, va sortint sol.
Onatge, ja t'he pujat al post.
Gràcies Bruixoleta!
Assumpta, m'alegro que t'agradi. Ja he vist el dibuix de la Sagrada família al teu blog. Fa ilu.
Merike, onatge sempre fent regalets...
Caterina, si inspiren sempre alguna cosa de poesia i misrteri, els fars. Jo també ho penso.
Gràcies, David, a vegades em sorprenc que un poema que a mi m'ha semblat molt simple i senzill us agradi.
Mon, hi ha coses que surten espontàniament i les aprofito. Construir diàlegs poètics és una cosa que sempre he dut de cap. No n'he acabat de sortir mai del tot, pe`rò això s'hi acosta.
Saps què he fet, Carme?
ResponEliminaDoncs si algú clica el dibuix de la Sagrada Família (que és PRECIÓS!!) doncs vindrà al teu blog jeje... així coneixerà l'artista!! He linkat el dibuix :-))
Moltíssimes gràcies, Assumpta! Linkar un dibuix, veus? és una cosa que no sabria pas com fer...
ResponEliminaNo costa res!!! :-)
ResponEliminaÉs un dels gadgets que et permet Blogger a la barra lateral!
Tu vas a la pàgina de gestió del blog i cliques a "FORMAT"(com has fet tu per afegir la llista de seguidors, els traductors, etc)
Veuras que t'ofereix moltes opcions de "Gadgets" (cosetes per posar) una d'elles posa "Imatge" clicas i ja pots insertar una imatge a la barra lateral.
Jo vaig copiar la teva Sagrada Família a les meves imatges i la vaig pujar des d'allí (et pregunta si la vols copiar del teu ordinador o d'un altre lloc d'Internet, jo sempre les pujo des del meu ordinador, em surt millor)
Llavors et diu que li possis un títol i un text (posa "llegenda") i jo ho vaig fer (si vols no cal fer-ho... jo ho he fet amb el teu i amb el núvol kinton d'en Cesc però tinc altres imatges sense títol ni text) i allí mateix et dóna un expai per possar l'adreça que vols linkar, jo vaig copiar la del teu blog, ho acceptes i ja està :-)
Aquesta és la finestra que veuràs.
És un rotllo explicat així, però és fàcil :-)
Bona nit!! :-)
Bonic, el far... boniques les paraules... jo també et dono les gràcies per compartir-les amb nosaltres!
ResponEliminaHola Carme! Ja he vist el teu preciós dibuix a ca la Novesflors, m'hauràs de perdonar les absències i no et donaré cap explicació per que no cal, ni falta que fa, només faré una cosa , me treuré lo capell de palla i us faré una reverència Senyora, a sota la capa hi porto el llaud per cantar-vos un sirventés a
ResponEliminamolta gloria vostra...
Gràcies, Assumpta, ho he entès perfectament. Ja he après una altr a cosa dels blogs... mica en mica.
ResponEliminaMontse, m'alegro que t'agradi!
Miquel Àngel, i és clar que no has de donar cap explicació!!!! Només faltaria! La reverència, mira... no te la despreciaré, però si cantes... això serà tot un luxe! Gràcies.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaQuè faria jo
ResponEliminasense la teva llum?
Es diuen els fars entre si,
més enllà del temps i l'espai.
Què faria jo sense tu?
Es diuen el Sol i la Lluna,
quan som ells.
Que macoooo! Quines ganes tenia de tornar a llegir coses com aquesta!
ResponEliminaQue faria jo sense tu, ens diem constantment els uns als altres, com els fars, com el sol, com la lluna...
ResponEliminaLaura, benvinguda de nou als blogs, estarem atents a veure quines novetats ens expliques.
"Son el teus ulls
ResponEliminala llum del far
que em senyala terra.
El teu cos,
la platja on sojorna
l'esperança."
Més val tard que mai! ja trobava jo a faltar un poeta en aquesta tirallonga!
ResponElimina