En tota la seva vida ha menjat només llet, puré de fruita i puré de verdura.
No coneix, encara, els aliments en la seva forma original.
En directe i sense manipular només ha menjat mandarines.
Té passió per les mandarines.
Xucla cada grill com si li anés la vida i que no se'ns acudeixi d'entretenir-nos gaire llençant el grill sec i espremut a fons i agafant-ne un altre de sucós.
No té espera.
Holaaaaaaaaa petit!!! :-))
ResponEliminaA mi també m'agraden molt, molt les mandarines, de veritat!!
Veus? ja tenim alguna cosa en comú!!!
Que n'arribes a ser de guapo, xiquet!!!! :-)))
Quina carona i quin somriure mes precios , ah aquesta iaia que li cau la baba.
ResponEliminaUauuu! Quin nen més maco ^^
ResponEliminaA mi també m'encanten les mandarines!
:)
ResponEliminael meu gran... tenia passió per la llimona!!! sempre ha estat una mica raret! a qui deu haver sortit?
petons i llepades àcides i ensucrades!
jo també m'agegeixo a aquesta passió
ResponEliminaOh, que graaan!!! I era petitó petitó fa dos dies (bé encara ho és però ja no tant :P )
ResponEliminaM'encanta la imatge de la neu de la capçalera, molt adient pel temps que fa, més propi de gener febrer :S
Que maco, per tots els déus, quina preciositat... El meu Bernat de petit feia ben igual, n'havíem de tenir un reguitzell fent cua a la trona i se'ls anava cruspint com beneit...
ResponEliminaPetons, m'encanta veure el reiet!
Hola Assumpta, gràcies... bé ell no t'ho diu però et somriu segur, és molt rialler.
ResponEliminaStriper, com ho saps? inundacions tenim!
Neo, a mi també!
Gatot, en aquest post toquen petons i llepades de mandarina!
Jesús, un altre a la llista.
Caterina, la foto és Helsinki!
passa ràpid el temps i creixen ràpid els nins.
Zel, una abraçada ben forta.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAi, les mandarines... Hehehe!
ResponEliminaCom deia (cantava) l'Amèric: "Menge moltes mandarines, i aguante però no em sobren les forces".
Mallerenga, també podem menjar Taronges de la Xina, és una altr a opció. :) Petons.
ResponEliminaTé passió per les coses àcides, ja veig. Àcid i dolç, sembla ser que la canalla i la gent gran són els que més capten els gustos dolços. No he sentit res sobre àcids, però potser també és vàlida la norma dels dolços.
ResponEliminaQuina coseta tan bonica de xiquet!!!
ResponEliminaA mi m'encanta el suc de mandarina.
Quina monada :) jo me'l menjaria a ell a petons eh! que se'ls menji poc a poc :)
ResponEliminaEm penso que les Taronges de la Xina ens les haurem de pintar a l'oli una bona temporada. (Activo el "mode bocamoll", que tot s'enganxa) Es veu que lo Quelet ha trobat alguna taronja per Itàlia, i està moooolt ocupat... més aviat enlluernat.
ResponEliminaA mi, però, em segueixen agradant molt més les mandarines, que les taronges cansen ;-)
Petons al Guillem-menja-mandarines!
Quina coseta més dolça... mare de Déu!!!
ResponEliminaJo també me'l menjaria... a petons!!
Una "coseta" així a prop et fa renéixer!
Felicitats, àvia Carme, per ser tan afortunada de poder-lo gaudir!
Petons, maca!
Quina dolçor de nen.
ResponEliminaLa rialla de feliçitat i els ulles
descubreixen la puresa de la infantesa.
Les mandarines que deuen tenir? .ës una fruita que agrada a la majoria de personetes .
Feliçitats avia . Nuria
Xexu, em sembla que el dolç és més universal pel que fa als nens i a la gent gran. L'àcid és més personal. Pe`rop no ho sé ho dic nomé s per observació directa.
ResponEliminaNoves Flors, a ell també!
Cesc, fem el que podem perquè se'ls mengi a poc a poc. Xucal tan fort!
Mallerenga, va! va! explica, explica, que el mode bocamoll de tant en tant ja va bé, que si no a vegades no sé de què van les coses. Aix! les taronges italianes! ves per on! I a mi que m'havia caigut be lo Quelet, així d'entrada, i va durar ben poc. Aprofitem ben bé el temps de les mandarines, doncs... que ara són bones! Petonets, bonica.
Cràcies Rita, tens raó sóc afortunada, sempre n'he sigut i ara més que mai.
Gràcies a tu també Núria, tens raó és una friut a molt apropiada per als nens petits.
jejejeej Fa cara de manadarina riallera/rialler!
ResponEliminaLes mandarines es deuen barallar per ser les més bones i dolces i fer-lo somriure així. Quina preciositat, Carme!!!
ResponEliminaPues este precioso niño y yo podríamos competir a ver quien toma más,a pares,a destajo las tomo yo,adoro la fruta y ese bebé sabe bien lo que es bueno.Enhorabuena.¡madre mía,esa carita quita todas las penas!Un abrazo
ResponElimina¡qué sonrisa más bonita y qué ojos!
ResponEliminaUi, com ha crescut! Està bé que anem veient com creix, l'adoptem una miqueta tots! I les mandarines, totes les que vulgui, i tant!
ResponEliminaVinc de molt lluny, del 2015.
ResponEliminaActualment aquest nen tan bonic segur que, si ha seguit menjant mandarines, està molt sa.
I igual de simpàtic.