dissabte, 29 de novembre de 2008

Passió per les mandarines

En tota la seva vida ha menjat només llet, puré de fruita i puré de verdura.
No coneix, encara, els aliments en la seva forma original.
En directe i sense manipular només ha menjat mandarines.
Té passió per les mandarines.
Xucla cada grill com si li anés la vida i que no se'ns acudeixi d'entretenir-nos gaire llençant el grill sec i espremut a fons i agafant-ne un altre de sucós.
No té espera.

24 comentaris:

  1. Holaaaaaaaaa petit!!! :-))

    A mi també m'agraden molt, molt les mandarines, de veritat!!

    Veus? ja tenim alguna cosa en comú!!!

    Que n'arribes a ser de guapo, xiquet!!!! :-)))

    ResponElimina
  2. Quina carona i quin somriure mes precios , ah aquesta iaia que li cau la baba.

    ResponElimina
  3. Uauuu! Quin nen més maco ^^

    A mi també m'encanten les mandarines!

    ResponElimina
  4. :)
    el meu gran... tenia passió per la llimona!!! sempre ha estat una mica raret! a qui deu haver sortit?

    petons i llepades àcides i ensucrades!

    ResponElimina
  5. Oh, que graaan!!! I era petitó petitó fa dos dies (bé encara ho és però ja no tant :P )
    M'encanta la imatge de la neu de la capçalera, molt adient pel temps que fa, més propi de gener febrer :S

    ResponElimina
  6. Que maco, per tots els déus, quina preciositat... El meu Bernat de petit feia ben igual, n'havíem de tenir un reguitzell fent cua a la trona i se'ls anava cruspint com beneit...

    Petons, m'encanta veure el reiet!

    ResponElimina
  7. Hola Assumpta, gràcies... bé ell no t'ho diu però et somriu segur, és molt rialler.

    Striper, com ho saps? inundacions tenim!

    Neo, a mi també!

    Gatot, en aquest post toquen petons i llepades de mandarina!

    Jesús, un altre a la llista.

    Caterina, la foto és Helsinki!
    passa ràpid el temps i creixen ràpid els nins.

    Zel, una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Ai, les mandarines... Hehehe!
    Com deia (cantava) l'Amèric: "Menge moltes mandarines, i aguante però no em sobren les forces".

    ResponElimina
  10. Mallerenga, també podem menjar Taronges de la Xina, és una altr a opció. :) Petons.

    ResponElimina
  11. Té passió per les coses àcides, ja veig. Àcid i dolç, sembla ser que la canalla i la gent gran són els que més capten els gustos dolços. No he sentit res sobre àcids, però potser també és vàlida la norma dels dolços.

    ResponElimina
  12. Quina coseta tan bonica de xiquet!!!

    A mi m'encanta el suc de mandarina.

    ResponElimina
  13. Quina monada :) jo me'l menjaria a ell a petons eh! que se'ls menji poc a poc :)

    ResponElimina
  14. Em penso que les Taronges de la Xina ens les haurem de pintar a l'oli una bona temporada. (Activo el "mode bocamoll", que tot s'enganxa) Es veu que lo Quelet ha trobat alguna taronja per Itàlia, i està moooolt ocupat... més aviat enlluernat.
    A mi, però, em segueixen agradant molt més les mandarines, que les taronges cansen ;-)
    Petons al Guillem-menja-mandarines!

    ResponElimina
  15. Quina coseta més dolça... mare de Déu!!!
    Jo també me'l menjaria... a petons!!
    Una "coseta" així a prop et fa renéixer!
    Felicitats, àvia Carme, per ser tan afortunada de poder-lo gaudir!
    Petons, maca!

    ResponElimina
  16. Quina dolçor de nen.
    La rialla de feliçitat i els ulles
    descubreixen la puresa de la infantesa.
    Les mandarines que deuen tenir? .ës una fruita que agrada a la majoria de personetes .
    Feliçitats avia . Nuria

    ResponElimina
  17. Xexu, em sembla que el dolç és més universal pel que fa als nens i a la gent gran. L'àcid és més personal. Pe`rop no ho sé ho dic nomé s per observació directa.

    Noves Flors, a ell també!

    Cesc, fem el que podem perquè se'ls mengi a poc a poc. Xucal tan fort!

    Mallerenga, va! va! explica, explica, que el mode bocamoll de tant en tant ja va bé, que si no a vegades no sé de què van les coses. Aix! les taronges italianes! ves per on! I a mi que m'havia caigut be lo Quelet, així d'entrada, i va durar ben poc. Aprofitem ben bé el temps de les mandarines, doncs... que ara són bones! Petonets, bonica.

    Cràcies Rita, tens raó sóc afortunada, sempre n'he sigut i ara més que mai.

    Gràcies a tu també Núria, tens raó és una friut a molt apropiada per als nens petits.

    ResponElimina
  18. jejejeej Fa cara de manadarina riallera/rialler!

    ResponElimina
  19. Les mandarines es deuen barallar per ser les més bones i dolces i fer-lo somriure així. Quina preciositat, Carme!!!

    ResponElimina
  20. Pues este precioso niño y yo podríamos competir a ver quien toma más,a pares,a destajo las tomo yo,adoro la fruta y ese bebé sabe bien lo que es bueno.Enhorabuena.¡madre mía,esa carita quita todas las penas!Un abrazo

    ResponElimina
  21. ¡qué sonrisa más bonita y qué ojos!

    ResponElimina
  22. Ui, com ha crescut! Està bé que anem veient com creix, l'adoptem una miqueta tots! I les mandarines, totes les que vulgui, i tant!

    ResponElimina
  23. Vinc de molt lluny, del 2015.
    Actualment aquest nen tan bonic segur que, si ha seguit menjant mandarines, està molt sa.
    I igual de simpàtic.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari